AI, LES PROMESES DEL PSOE SE LES EMPORTA EL VENT !

“Ai, les promeses!”
( JOSÉ ANTICH )
Desconec —en això no soc pas una excepció— com acabaran les quotes del català en la llei audiovisual que prepara el govern espanyol. De fet, ja és una vergonya que el Govern i els partits que li donen suport, en aquest cas també la CUP, hagin de caminar suplicant una cosa que el govern espanyol hauria d’assegurar sense demanar-ne res a canvi, donat que el català és una de les llengües oficials a Espanya. Parlem clar: només des d’una mentalitat d’algú que pretén asfixiar la llengua pròpia del país estaríem tenint aquest debat en un moment d’emergència lingüística com el que pateix la llengua catalana.

Això ve a tomb perquè un dia sí i altre també el govern socialista alimenta la idea que “bé, ja veurem” o que “hi ha altres fórmules que no són les quotes”, una estratègia que no té cap altre objecte que incrementar el preu del peatge a pagar en una política que pot ser titllada d’irresponsable, però que els socialistes saben jugar molt bé. L’últim ha estat aquest dissabte el totpoderós ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Félix Bolaños, l’home que va substituir Iván Redondo fa uns mesos com a mà dreta de Pedro Sánchez.

Bolaños ha llançat aigua al vi i s’ha limitat a parlar de garantir que la producció audiovisual tingui algunes mesures perquè es defensin les llengües cooficials. Com que les quotes a la producció i a les plataformes audiovisuals aniran i tornaran en les pròximes setmanes amb una frivolitat que farà pànic, això ja es veu venir, farà bé el Govern en situar una línia vermella en aquesta matèria. De poc serviran estratègies voluntaristes a les escoles per reconduir les xifres facilitades aquesta setmana respecte a l’evolució del català a l’ESO en els últims quinze anys —16 punts menys a l’hora de preguntar en català a classe, gairebé 40 punts menys en l’ús del català com a llengua utilitzada en les activitats en grup i 17 punts menys en l’ús per part dels professors en la comunicació amb els seus alumnes— si el català té un paper marginal a les noves plataformes audiovisuals. Algú ha d’agafar el testimoni que fa anys va tenir TV3 i que ara ni pot realitzar amb la mateixa força, ni segons sembla tampoc vol.

Si el Govern ha assumit —sigui per estratègia conjuntural, necessitat, obligació, impossibilitat, repressió o qualsevol altra circumstància— deixar als partits independentistes el preparar-se per al que han denominat un nou embat i jugar el dia a dia en el marc de la política autonòmica, després de comprovar la violència policial i judicial després del referèndum d’independència, cal recordar-li que això ja ho feia Jordi Pujol i, per cert, amb un èxit gens menor. A títol d’inventari potser valdria recordar com va impulsar TV3 el 1983 o com va tirar endavant el Canal 33 sense l’autorització de Madrid, el setembre del 1988, que de mala gana, dos mesos després, acabarien autoritzant. Fets consumats, perquè el govern espanyol només ha negociat amb Catalunya amb fets consumats o quan els vots eren imprescindibles.
Informa:ELNACIONAL.CAT (7-XI-2021)

60 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: