AIXÍ ÉS UNITAT CATALANA, EL NOU ALIAT DE JxCAT A CATALUNYA DEL NORD

“Així és Unitat Catalana, el nou aliat de JxCat a la Catalunya Nord”

El partit nord-català es va fundar el 1986 i ha tingut protagonisme en l’Ajuntament de Perpinyà, on va formar part de la coalició governamental durant molts anys. Després de trencar les relacions amb l’ex-batlle Joan-Marc Pujol, UC ha quedat relegat a un segon pla, si bé ha guanyat protagonisme social durant el procés independentista. Antigament, UC també va mantenir relacions amb Convergència i amb el nacionalisme valencià i balear. Fem una repassada a la història i al present del partit.

( MANUEL LILLO )
El 1986 es va presentar una llista electoral a la Catalunya Nord per a les eleccions regionals. Es denominava Unitat Catalana, i estava encapçalada per l’escriptor Llorenç Planes (1945-2016), pel candidat Andreu Barrere (1934-2009) i pel polític Jaume Roure, qui abans havia fundat, també al nord de l’Albera, l’Esquerra Catalana dels Treballadors. Aquella llista obtindria quasi el 3% dels vots, cosa que els animaria a constituir-se en un partit homònim. El 1989, a les eleccions municipals, aconseguirien 13 regidors arreu de la Catalunya Nord, amb un 3,6% dels vots.

En aquell moment, la realitat política de la Catalunya Nord, així com la de la resta del país, era ben diferent l’actual. Al Principat, l’independentisme restava arraconat, representat a nivell parlamentari exclusivament per Esquerra Republicana, partit que encara liderava Heribert Barrera i que tenia només cinc diputats al Parlament. La política catalana estava monopolitzada pel president Pujol, que gaudia de la primera legislatura amb majoria absoluta. Al País Valencià i a les Illes, el PSOE i el PP eren els partits clarament majoritaris. A les Corts valencianes no hi havia representació de cap partit que no fora d’àmbit estatal. A les Illes sí que hi havia la presència dels regionalistes de la Unió Mallorquina, que comptaven amb sis diputats; i dos per al Partit Socialista de Mallorca i el Partit Socialista de Menorca, formacions que representaven el nacionalisme insular.

Mentrestant, al nord del Pirineu sorgia una alternativa nacionalista que mirava d’adaptar-se a la realitat territorial. Ho explica Jaume Pol, actual president d’Unitat Catalana i implicat en el partit des del primer moment. Natural de Sant Llorenç de Cerdans, petita vila del Vallespir, comenta que la formació no es declara favorable a la independència de la Catalunya Nord, «encara que hi hagi militants que sí que ho són», si bé sí que dona suport «al procés que es viu al sud» i a «un reconeixement de l’Estat francès per a la regió i el Departament». L’exemple en què s’emmiralla, diu Jaume Pol, és Còrsega, «que compta amb una autonomia més àmplia i amb un estatus de territorialitat diferent que es podria aplicar a la Catalunya Nord».

Un posicionament que encaixa amb els que han tingut la resta de partits nacionalistes arreu del país, que han acostumat a plantejar objectius polítics de manera pragmàtica. Al novembre de 1993, el partit celebrava el seu Congrés a la localitat de Cànoes, al Rosselló, on també hi van assistir distints polítics del país: Heribert Barrera per part d’Esquerra Republicana, Pere Mayor per part de la Unitat del Poble Valencià, Roger Gotarrodona per part del Partit Socialista de Mallorca, Rosa Bruguera per part de Convergència, Ramon Espadaler per part d’Unió, Carles Campuzano per part de la Joventut Nacionalista Catalana… Aquestes relacions, explica Jaume Pol, van ser intenses fins l’any 2003, quan Jordi Pujol va deixar de ser president de la Generalitat.

La poca incidència del partit a nivell electoral, però, va obligar la formació a buscar aliances. D’aquesta manera, Unitat Catalana es va entendre amb amb Joan Pau Alduy, batlle de Perpinyà des de 1993, fill de qui havia estat el seu predecessor entre 1959 i 1993, Pau Alduy, i líder d’un partit local des del qual va dominar políticament la capital de la Catalunya Nord. Tot i que molts l’acusaven de fer política estrictament simbòlica, Alduy ha sigut l’alcalde que més ha visibilitzat la catalanitat de Perpinyà. Va guanyar les eleccions amb l’eslògan ‘Perpinyà, la catalana’, lema de la ciutat fins que l’alcalde actual d’extrema dreta, Louis Aliot, el va canviar per ‘Perpinyà, la radiant’ el 2020. El batlle Alduy, fins i tot, va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi el 1995.

Alduy va ser alcalde de Perpinyà fins el 2009, quan el va substituir Joan-Marc Pujol, dels Republicans, qui havia governat la ciutat amb el seu predecessor. Durant tot aquest temps, fins el 2010, Unitat Catalana ha tingut representació a la batllia de la capital del Rosselló. Tal com diu Jaume Pol, president del partit, en l’anterior mandat es van trencar els ponts entre UC i Joan-Marc Pujol, fet que va provocar que es presentaren per separat en les eleccions del 2020, les que va guanyar el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen, que ha convertit Perpinyà en el feu local del partit ultradretà.

En la primera volta de les municipals de 2020 a Perpinyà, Unitat Catalana va obtenir un discret 6% dels vots, situats a la sisena posició. La llista del partit l’encapçalava una antiga col·laboradora dels Alduy, Clotilde Ripoull, qui també havia militat a MoDem, socialistes moderats, un partit nord-català des del qual ella mateixa i un altre grup van fer el salt a Convergència el 2011, tot just quan Ripoull era regidora de l’oposició a Perpinyà. A la segona volta de les eleccions del 2020, tot i les desavinences del passat, UC va demanar el vot per a Jean-Marc Pujol per tal d’evitar que l’extrema dreta guanyara l’alcaldia, cosa que no es va evitar. Jaume Pol, líder d’UC, no s’ha estat de criticar el «folklore» que promou Louis Aliot en termes de promoció de la catalanitat de la ciutat.
Subscripció al butlletí

En les últimes eleccions regionals i departamentals de l’Estat francès, UC no va obtenir representants en les primeres, que les va guanyar la socialista Carole Delga, si bé en un dels cantons del departament van evitar la victòria de l’extrema dreta. Es tracta del cantó del Vernet, on va guanyar Annabelle Brunet, del partit Nou Centre, una de les persones que més es va implicar en l’acte del Consell de la República al febrer del 2020, quan el president Puigdemont va ser rebut massivament per la ciutat de Perpinyà. En aquesta candidatura cantonal també hi era Jaume Pol.

La relació amb Junts per Catalunya

Maria Costa, alcaldessa dels Banys d’Arles i Paladà, al Vallespir, obria l’acte que servia per signar el conveni de col·laboració entre Unitat Catalana i Junts per Catalunya. Costa, contundent, assegurava que l’Estat espanyol «està en fase de putrefacció, és indigne i feixista», i assegurava que «els espanyols saben que ja han perdut el combat». Lluís Puig, conseller de Cultura a l’exili, intervenia per destacar la «necessitat de convergir a una i l’altra banda de la frontera». Jaume Pol, president del partit, exhibia la seua admiració pel president Puigdemont, a qui definia com «un heroi veritable», i destacava que Unitat Catalana «necessita d’una nova empenta, i aquesta col·laboració és la manera més forta que UC estigui present a la Catalunya Nord».

L’acte el cloïa el president Puigdemont, que destacava el valor del document signat pels dos partits, «que ens vincula a prestar-nos ajuda, perquè ens hem d’ajudar. Si no ens ajudem entre nosaltres, no ho farà ningú».

En paraules a aquest setmanari, Jaume Pol destacava que la relació entre els dos partits seria de cooperació i de complementarietat. «Cap dels dos partits interferirà al territori de l’altre».

A l’acte també hi eren presents el secretari d’organització de Junts per Catalunya, David Saldoni; i el responsable de Països Catalans i Internacional del partit, Aleix Sarri. Per part d’Unitat Catalana també hi era el responsable de relacions amb els Països Catalans, Enric Balaguer.

Aleix Sarri, que ha atès aquest setmanari, relaciona aquest nou vincle amb «la forta consciència nacional del partit», que envia «un missatge sobre quina és la nostra Europa: la que es construeix sobre la base dels pobles i no sobr els estats». Sarri també ha explicat que Junts compta amb una agrupació de Països Catalans adreçada a defensar «la llengua, la cultura, les tradicions i les reivindicacions comunes», com ara l’oposició al maltractament fiscal, si bé desvincula l’agrupació esmentada de l’acord signat aquest dilluns entre Junts per Catalunya i Unitat Catalana.

Al conveni de col·laboració es determina que Unitat Catalana serà la representació de JxCat a l’Estat francès i que els membres del partit que complisquen els requisits podran ser candidats a les eleccions municipals de la Catalunya Nord.

Informa:ELTEMPS.CAT (20-VII-2021)

71 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: