AIXÍ HA MANIPULAT CASADO LA HISTÒRIA DELS LAVABOS I LES PEDRES DE L’ESCOLA CATALANA

(LLUÍS CASADO )
Els atacs de Pablo Casado contra el català a l’escola se succeeixen dia rere dia des que va explotar el cas Canet de Mar. Aquest divendres, el líder popular va tornar a traspassar una línia quan va declarar que “a Catalunya hi ha professors amb instruccions de no deixar anar al lavabo als nens que parlen castellà” i quan es va preguntar si “es pot tolerar que hi hagi nens que per parlar en castellà al pati se’ls posin pedres a la motxilla?”.

En què es basa Casado per fer aquestes afirmacions? A quins fets responen les acusacions fetes pel líder del PP? Una portaveu del líder del PP consultada per NacióDigital sosté que es basen en un reportatge de 2008 publicat per El Mundo en què una monitora d’una escola de Barcelona assegurava que la seva coordinadora li va donar l’ordre d'”ignorar” un alumne si “demanava fer pipí, aigua o pa en castellà”. El cas va quedar en una mera anècdota sense cap mena de recorregut administratiu o judicial.

L’equip de Casado també explica a aquest diari que l’altre exemple al qual es referia el popular té a veure amb una dona de Vila-seca que, el febrer de l’any passat, va denunciar que la seva filla de 4t d’ESO no podia anar al lavabo “si no ho demanava en català”. Altre cop, una denúncia sense comprovació ni recorregut.

El més sonat d’aquest segon cas és que es tracta d’una campanya de la formació ultradretana Vox i del seu líder a Catalunya, Ignacio Garriga, que va visitar la dona al col·legi en qüestió. La font a la que remeten des de l’entorn del líder del PP a aquest diari és, per cert, un pseudomitjà d’ultradreta denominat Las Voces del Pueblo, i que es defineix com un “diari espanyol dedicat a notícies sobre el separatisme”.

Les paraules de Casado tindrien un altre precedent a les Illes Balears. Fa uns mesos, al juliol d’aquest any, El Español publicava un reportatge amb el següent títol: “Sense anar al pati o al lavabo per voler estudiar en castellà a les Balears: ‘Només parlen català'”. Titular cridaner, sí, però, com a mínim, infundat. El reportatge del diari es basava en els testimonis de dues mares -a les Balears hi havia el curs passat 193.057 alumnes- que explicaven que els seus fills no podien anar al lavabo o al pati per parlar en castellà. La història dels nens sense pati es va produir perquè el centre va encabir les hores de castellà que els pares havien demanat durant l’esbarjo. Altre cop, dos casos aïllats i fora de Catalunya.

Sense rastre de les pedres

Més antiga encara és la història de les pedres a les motxilles. Té el seu origen l’any 1997 al País Basc. Va ser aquell any quan un grup de pares de la localitat de Zeanuri, a Biscaia, van denunciar que un grup de monitors d’un campament d’estiu obligaven els seus fills a carregar motxilles amb pedres dins pel sol fet de parlar castellà.

La direcció del campament va negar els fets i es va iniciar una investigació administrativa que no va quedar documentada per la llunyania temporal, però que no va acabar en res més que una simple anècdota, ocorreguda fa 24 anys a més de 400 quilòmetres de Catalunya. A Casado, però, li va semblar oportuna per atacar la immersió lingüística i els partits que la defensen dins i fora del Govern.

El cas de l’escola de Canet de Mar ha atiat el prejudici del conflicte lingüístic i el PP s’hi ha abocat. Casado considera que la llengua pot ser una bona trinxera en uns moments de disputa interna dins la formació que lidera, i davant una extrema dreta que li presenta competència a les enquestes. I sembla disposat a dir-la més grossa en cada intervenció, encara que calgui recórrer a exemples fora de Catalunya, llunyans en el temps i sense recorregut.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (18-XII-2021)

189 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: