“L’inhabilitaran? Sí?”
Al president, l’han deixat “sol i de dol” des del minut 1. Una vergonya!
JOAN VALL CLARA
Joa­quim Torra, el 131è pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, és tos­sut i de cri­te­ris clars i pro­pis. Sort n’hem fet, de la for­ta­lesa del seu caràcter per­so­nal, en aquesta legis­la­tura del coi de govern efec­tiu i la reme­nada uni­tat estratègica entre socis de govern! L’uni­o­nisme i l’uni­o­nisme emmas­ca­rat (cive­tista, inter­me­di­ari, equi­dis­tant, nego­ci­a­dor, pont aeri, ter­cera via, neo­au­to­no­mista i mode­ra­dor) han vol­gut cons­truir el relat del “tite­lla al ser­vei d’un boig” però no se n’han sor­tit.

El dijous 17 Torra entrarà al Suprem per la vista del recurs d’apel·lació, i encara espe­tar­re­llarà dar­rere seu la metra­lla del foc amic i l’ene­mic sobre si s’han de pac­tar o no s’han de pac­tar alguns extrems abans no l’inha­bi­li­tin i sobre la con­vo­catòria d’elec­ci­ons. Però per què donem per fet que l’inha­bi­li­ta­ran? Quin nivell de ren­dició i entrega és aquest? Com és que només fem supòsits els uns i els altres sobre els cir­cuits pos­si­bles després de la inha­bi­li­tació? On estem? Fins on hem arri­bat? Com és que tot­hom té clar que no hi ha argu­ments per a la defensa? Ni de fons ni de forma? Està con­dem­nat abans d’entrar? A la pira pública sem­bla que sí. És la por?

El rea­lisme del conei­xe­ment de l’espe­rit de ven­jança exhi­bit fins ara? Tot hi deu fer, però els mem­bres del Tri­bu­nal es deuen fre­gar les mans amb el resul­tat del judici públic paral·lel. Ni els pro­pis cla­men la pre­sumpció d’innocència. “Sol i de dol” des del minut 1. Una ver­go­nya!
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (14-9-2020)