ALBERT JANĂ DE CAVALL FORT: ” CAL DEIXAR-SE LA PELL PER LA LLENGUA “

Cavall Fortâ: âPredico lâoptimisme tĂ ctic sobre el catalĂ : cal continuar lluitantâ
El traductor i divulgador de la llengua ĂŠs objecte dâhomenatge arran del seu proper norantè aniversari
RUDOLF ORTEGA
“A mi la llengua no mâha fallat mai”, diu Albert JanĂŠ sobre la capacitat del catalĂ davant la temptaciĂł dâemprar mĂŠs el castellĂ .
TĂŠ fama de sorrut saberut, però no pot dissimular un lleu somriure quan li diuen que ĂŠs el responsable que tota una generaciĂł âo mĂŠs dâunaâ hagi après a barrufar en catalĂ . Albert JanĂŠ (Barcelona, 1930) va deixar la feina segura en un banc per traduir còmics i treballar en una revista en catalĂ âper a nens i nenesâ, quan hi havia publicacions per a nens i publicacions per a nenes. Tota una vida dedicada a la llengua que recull el llibre miscel¡lĂ nic El barrufet gramĂ tic, coordinat per Jordi Manent (Editorial Base).
Pregunta. Jo era dels que, a Cavall Fort, hi anava a buscar el Sergi Grapes…
Resposta. Doncs se nâha fet una tesi doctoral, de les meves traduccions de Sergi Grapes. Em sembla extraordinari…
P. Se li atribueix la introducciĂł del còmic europeu, francobelga sobretot, que arriba abans en catalĂ que en castellĂ . Què ha passat amb el còmic europeu? Ara tot sĂłn superherois i mangues…
R. Hi ha una crisi de guionistes. Dâidees nâhi ha hagut sempre, però en un moment donat sâesgoten. Hi havia guionistes molt bons, Goscinny era fabulĂłs…
P. Cavall Fort, des del primer moment, va veure que el còmic era un suport idoni per arribar als joves.
R. Al principi de la revista, hi havia discrepĂ ncies sobre aquesta qĂźestiĂł. Els pedagogs abominaven el còmic. Deien que era nefast, que ensenyava a no llegir. Però la gent de la revista, gent moderna, sâhi van abocar, i es va arribar a un acord de fer un 50% de còmic i un 50% de text il¡lustrat. Van mirar què hi havia a Europa, van trobar la revista Spirou, i es van enamorar dels seus personatges. Jo mâhi vaig incorporar i vaig anar seguint el que es feia a Europa.
P. Avui, de quina manera es pot fer arribar la llengua als joves? Potser en suports com el cinema, la televisiĂł, els videojocs?
R. No ho sĂŠ. Cavall Fort tĂŠ la competència de les noves tecnologies i el digital, els mòbils i les pantalles, i em sembla que seân surt prou bĂŠ. Ăs un miracle que continuĂŻ existint. Però ĂŠs un moment tan canviant, que es fa difĂcil de dir quins referents poden ser adequats.
P. Al seu dia va haver de crear una llengua per traduir els còmics, i va buscar un equilibri entre la norma, la naturalitat i la creació pròpia.
R. A Cavall Fort continuen amb aquell model. Lâany 1963 el referent era el Patufet, però calia distanciar-seân i que el llenguatge no fos tan noucentista, sempre sense caure en la vulgaritat o la procacitat.
P. Ha dit alguna vegada que entre una forma correcta però arcaĂŻtzant i una forma incorrecta, hi ha dâhaver un camĂ del mig. Els mitjans actuals, han triat massa el camĂ fĂ cil, el de preferir les formes no normatives perquè eren mĂŠs esteses?
âA TV3, amb la sèrie âDramaâ sâequivoquen del tot, ĂŠs un error greu de conseqßències molt nefastesâ
R. Han decidit fer-ho aixĂ, però jo crec que sâequivoquen. Algun cop, veient programes juvenils de la televisiĂł, he quedat horroritzat del llenguatge que fan servir.
P. Es refereix a TV3?
R. Suposo que TV3, sĂ.
P. Què opina de la polèmica sobre la sèrie Drama, que barreja català i castellà ?
R. Sâequivoquen del tot, ĂŠs un error greu de conseqßències molt nefastes. Hi soc totalment contrari. Sâha dâintentar connectar la literatura narrativa amb la realitat, però sempre es produeix una diferència. En la narrativa sempre sâha hagut de prescindir de certes particularitats de lâoralitat. A mi la llengua no mâha fallat mai. De vegades costava, sâhi havia de rumiar, donar-hi voltes, ser creatiu, amb formes inventades que podien tenir una ressonĂ ncia de naturalitat.
P. Durant molts anys sâha dedicat a la difusiĂł de la normativa, especialment des del diari Avui. Hem millorat pel que fa al coneixement de la llengua?
R. Hem millorat en uns aspectes que fa uns anys eren impensables i hem empitjorat en dâaltres. Fent de jurat en premis literaris per a joves, he vist nois i noies de setze anys que escriuen dâuna manera molt correcta. Però desprĂŠs això no sempre sâaplica. Hi ha gent que en prescindeix, potser per un complex una mica estrany. Sâacomplexen i incorren en desviacions de les quals podrien prescindir perfectament.
P. Al cap dâuna setmana de fer la secciĂł a lâAvui, ja lamentava la pèrdua del pronom en. Això ha empitjorat, i hi ha gent que sostĂŠ que anem a una castellanitzaciĂł progressiva. Fins a quin punt hem de lluitar contra aquesta castellanitzaciĂł?
R. Fins al punt mĂŠs alt, hem de lluitar.
P. Vostè Ês membre de la Secció Filològica. Què opina del corrent que vol esporgar el diccionari de tots els castellanismes, fins i tot dels que Fabra ja admetia?
R. Això no. Prenem lâexemple de buscar. Ăs un verb incorporat a la llengua des de fa molts anys, i tenim derivats com busca-raons. Ăs un verb del tot legĂtim. O tambĂŠ el verb quedar en casos com âno vaig poder quedar amb una noiaâ. De vegades sâhan fet parelles de verbs, per exemple faltar i mancar, però això porta a excessos: hi havia gent que parlava dâuna manca dâortografia.
P. En seixanta anys, hem passat de les classes de catalĂ clandestines a la immersiĂł lingĂźĂstica. Això, que sâentĂŠn com un èxit, estĂ en perill?
R. Evidentment. Hi ha una reacciĂł dels enemics seculars de Catalunya, que continuen la brega. De fet, tot estĂ en perill, Però jo predico sempre lâoptimisme tĂ ctic. Hem tingut situacions pitjors en certs aspectes i el mĂłn ĂŠs tan canviant… Sense pensar en quin pot ser el resultat final, cal continuar lluitant, deixar-sâhi la pell.
Informa:ELPAIS.CAT (19-7-2020)