ALBERT NAUDÍN: “VERDAGUER TÉ CLARÍSSIM QUE CATALUNYA DEL NORD ÉS TERRITORI CATALÀ “

Albert Naudín: “Verdaguer té claríssim que la Catalunya Nord és territori català”.
A mig camí entre el documental i la ficció, Canigó 1883. La llegenda de Jacint Verdaguer vol narrar la relació del poeta amb els Pirineus i la muntanya que va donar nom a un dels seus llibres més celebrats. Parlem amb Albert Naudín, director del film, en uns dies en què acaben d’enllestir la pel·lícula i cerquen finançament a través de la plataforma de micromecenatge Verkami.

(XAVIER PUIG )
Com es plantegen el projecte?
Verdaguer té dos moments estel·lars als Pirineus. El 1882 i el 1883. Això és la gènesi de la creació del poema Canigó. La pel·lícula Canigó es va rodar el 2020 i hem estat rodant a muntanya fent escenes amb equips petit. Ara ens falta completar escenes de pobles i de més figuració on ens cal més gent. Hem posat en marxa el Verkami per aconseguir finançament per poder tirar endavant. Tenim dos relats dins la pel·lícula, el de 1883, que és quan fa la travessa, i l’altre relat, que ens explica la travessa en un altre moment històric, el 1901, centrat a Santa Fe del Montseny, que és la darrera excursió que va fer al Matagalls i arreu. Després d’això, no torna posar els peus a la muntanya i l’any següent mor. Explotem el darrer moment que Verdaguer veu el Pirineu des del Montseny. El Projecte Verdaguer Pirineus des de l’inici s’ha fet amb participació i voluntariat i col·laboració del territori. Vam fer Maleïda 1882, ara, amb Canigó s’ha professionalitzat més, però segueix sent un projecte que volem que sigui de la gent. La gent hi pot participar com a figurants o a través del micromecenatge popular. Volem que la dinàmica segueixi sent així.

Quina relació té vostè amb la poesia de Verdaguer i en concret amb Canigó?
La relació ha anat sorgint arrel d’anar descobrint el personatge. El 2016 va ser una descoberta quan Bernat Gasull va publicar el llibre Maleïda. Vaig descobrir que era un pioner de la muntanya. Un dels grans excursionistes que va fer pel Pirineu català. Jo soc muntanyenc i alpinista. Em vaig imaginar que era el pare de l’excursionisme català tal com l’entenem ara. Això em va provocar ganes de llegir i documentar-me. D’entrar a la forma d’escriure la muntanya.
També m’agrada matisar que era un home amb una gran capacitat d’observació i reconeixement del territori. Això ho aprofita molt bé després al poema. La seva capacitat de descripció és increïble. Que una persona que hi passa un cop i tingui tanta informació, que hi treu de la gent del territori, i ho pugui descriure tan fantàsticament és sorprenent. Això a mi em va captivar.

De quina manera porta a la pantalla la veu poètica de Verdaguer?
Al final, quan llegia el llibre Maleïda, que va ser el meu primer punt d’inspiració, anava passant pàgines i anava posant imatges. Tal qual hi havia una descripció, posava imatge. Jo ja coneixia l’indret i hi havia passat. Ho podem fer perquè conec el lloc i amb la descripció de Verdaguer és fantàstic. Posar imatges a les seves paraules és fantàstic. És poesia visual, gairebé. Jo, com a muntanyenc, sento el que ell explica, ho conec i ho sento molt pròxim. Al Bernat Gasull, el guionista, li passa igual. Ell comença perquè volia pujar tots els cims que havia pujat Mossèn Cinto. Això és la gènesi del projecte. El procés ha anat portant a les dues pel·lícules amb més de 29 ascensions que havia fet Verdaguer, moltes d’elles, les primeres ascensions catalanes al Pirineu.

Us interessa més la veu personal o la poètica?
És un procés que ha anat evolucionant. Quan començo, la muntanya i la relació de Verdaguer amb la muntanya. A mesura que vas avançant, veus que és un personatge de pel·lícula, amb una personalitat molt complexa, i veus que dona molt joc en la part de ficció. He evolucionat cap a explicar com és el personatge i els intringulis. La muntanya i la part documental és important, però la part que parla del Verdaguer i el personatge és important. Sílvia Bel representa la part del poeta, la més passional, representa que és el món de les fades, la Flordeneu. La part del poeta les representa ella i els versos que recita. L’altre personatge important és Jaume Collell, amic intim de joventut, que és el personatge que intenta posar a lloc a Verdaguer, però és impossible. Malauradament, acaba enfrontat a Verdaguer. Aquesta part més dramàtica, de ficció humana, ho representem a la pel·lícula.

Com és el Verdaguer que va al Canigó i com el transforma el seu pas per els Pirineus?
Des del meu punt de vista, aquests viatges pel Pirineu, signifiquen que ell, d’alguna manera, absorbeix la vida més rural i rústica que hi ha en aquest moments al Pirineu. És un territori molt important per ell, perquè marca una mica els pilars de la Pàtria. Hi ha una vida molt severa, rústica, que ell s’hi fa molt bé. És interpretació meva, però penso que el fet de conviure amb aquesta gent, aquesta convivència, el porta a descobrir quelcom més de veritat de la vida. A partir de Canigó, després d’aquesta obra, és que ell té una revolució espiritual molt important. Ell marxa a Terra Santa i després veu que no ha de servir ni als rics ni al poder, ni al bisbe, ha de servir els pobres. Comença una revolució que acaba molt malament per ell. Hi haurà especialistes que el moment culminant del canvi és a partir de Terra Santa, que segur, però penso que comença pels viatges al Pirineu on descobreix una vida que allà on era abans, a ciutat, no havia vist de prop. A més, li agrada. Diu que se sent més a gust amb uns pagesos a una cabana que al palau del marquès de Comillas. És molt agosarat dir això, també. Cal posar-ho entre cometes.

Quina lectura de la història de Catalunya fa Verdaguer a través de la poètica de Canigó?
Té un sentit molt reivindicatiu del moment fundacional de la pàtria catalana. Canigó són moltes coses. És un història d’amor, però també de pàtria. Ell reivindica el seu país, encara que conviu a les Espanyes. No sé si Verdaguer era independentista, potser ja li estava bé conviure a les Espanyes, però sempre reivindica el seu país i la seva llengua. Canigó vol refermar la història èpica que té Catalunya a l’Edat Mitjana. Això es pot interpretar com un moment fundacional dels Països Catalans. Però, també hi ha històries molt sensuals i eròtiques que no són habituals en un mossèn. Ell va estar enamorat de jove, però la vida el va dur a ser mossèn. Però, ell és un poeta i ha de sentir. Aquesta part més sensual és a través de les fades. Té massa potència per només ser un recull popular i de totes maneres està condicionada per Collell, que li diu que vigili amb les històries de fades i passions. Hem de fer que al final les fades marxin dels Pirineus, es posi la creu al Canigó… Mostra aspectes del poeta, però també es veu que al final té tendència a anar cap allà on el fan anar. Això també ho expressem a la pel·lícula. És agosarat, perquè nosaltres no estem dins. Però, sí que per les cartes, els escrits, podem deduir motles coses. Nosaltres ho intentarem interpretar des de la part de la ficció.

Com es documenten per fer fidedigna la veu en primera persona de Verdaguer?
Jo no l’he fet. L’ha fet gent més experta. L’ha fet Bernat Gasull, que ha fet el guió i jo l’he adaptat. Ell ha fet un relat molt històric i jo li he fet adaptació cinemàtica. Altres experts també ens han ajudat a fer la recerca. Gent molt avesada al món Verdaguer. Tot el guió hem intentat tenir el vist-i-plau de la gent que en sap molt. Interpretarem, però sense grans bestieses. Potser algú dirà que no podia ser, però la majoria de gent estarà d’acord que era possible que fos així.

Quin paper té per a Verdaguer la frontera administrativa entre l’Estat francès i l’espanyol?
Per ell això no és gaire important. Pesa en el sentit que hem perdut un tros del nostre territori. A la part Occitana, l’Arieja, penso que Verdaguer té molt clar que és una cultura diferent a la catalana. Germana, però una altra cultura. Però, a la Catalunya Nord eren catalans, absolutament i Verdaguer té claríssim que la Catalunya del Nord és territori català. En el fons, li interessa la cultura. En aquells moments, probablement, es parlava més el català que no pas el francès. Ell recollia les expressions de cada zona de Catalunya i al nord ho va trobar i ho va recollir.

Quina lectura es pot fer del Canigó en l’actualitat?
Té moltes lectures i moltes vessants. Algunes ens agraden més i altres menys. El final de Canigó és dramàtic i no el desitjo a ningú. Entremig, hi ha un moment d’imaginació i reivindicació del territori, que deixa que les passions volin i això és molt contemporani. A nivell política, català, és un moment més que ens fa recordar quins són els nostres orígens i que quan a casa nostra tots anem de la mà, ens en sortim. Si no, no. Els comptes catalans, de l’edat mitjana, es van ajuntar plegats.

Les imatges aèries són importants al film. Per què?
La descripció del Pirineu de Verdaguer és aèria. Ell parla del vol que fa Flordeneu amb Gentil. El cavaller que la fada ha encisat perquè s’enamori d’ella. Com l’encisa? Fent un viatge per tot el seu regnat, els Pirineus. Del Canigó a la Maleïda, per la vessant sud, i torn pel nord, per l’Arieja. Ho descriu sorprenentment per ser algú que no ha volat mai. Això és el que hem de descriure. Verdaguer va pujant tots els cims per tenir aquesta visió aèria. Ell fa croquis, dibuixos per tenir aquesta visió des de dalt. Això li permet al cant quart el vol de Flordeneu amb Gentil. Per explicar-ho, necessitem les imatges aèries.

Ens pot dir un fragment del Canigó que l’atragui especialment?
Hi ha un moment de Canigó que em sobta o em transporta molt que és el moment en què parla de la Maleïda i la glacera de la Maleïda com un lloc perillós, un lloc amb esquerdes que et poden xuclar, que es poden moure els gels com una roda de carro. Mostra una èpica d’aquella muntanya que ja no hi és. Per culpa del canvi climàtic, aquest gran glacera ja no hi és. Em transporta a com m’hauria agradat ser-hi en aquell moment, quan Verdaguer la descriu com un mostre de les muntanyes. Altres parts, precioses, quan les veus, encaixen molt amb el que es descriu al poema.
Informa:ELTEMPS.CAT (23-6-2022)

42 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: