ALBINYANA: ” EL PSOE, EL PRIMER C√ďMPLICE PER CONSERVAR ESPANYA, L’ESTAT FALLIT “

 

(¬† ¬†PEP MART√欆 ¬†)
Josep Llu√≠s Albinyana (Val√®ncia, 1943) √©s un dels grans referents del valencianisme pol√≠tic. Jutge de professi√≥, militant del PSPV en els inicis de la transici√≥, quan va ser el primer president del Pa√≠s Valenci√†, va acabar sent bandejat per la direcci√≥ felipista. Impregnat, com bona part de la seva generaci√≥, per la figura de Joan Fuster, va ser un objectiu a abatre de la dreta blavera. En les passades eleccions valencianes, va ser el candidat d’ERC a la Generalitat. En aquesta entrevista a¬†Naci√≥Digital, feta a Val√®ncia, repassa la realitat del seu pa√≠s, deixa anar el seu criteri implacable sobre la pol√≠tica espanyola i les contradiccions del PSOE, i fa una incursi√≥ per la hist√≤ria amb la seguretat de qui ja no ha de demostrar res.

– Com definiria l’actual per√≠ode pol√≠tic al Pa√≠s Valenci√†, despr√©s del llarg r√®gim zaplanista i de Francisco Camps?¬†

– Sempre dic que la hist√≤ria √©s qu√†ntica i cadasc√ļ la veu des de la perspectiva que li interessa. Des de la meva perspectiva, l’actual situaci√≥ no representa cap novetat. Estem en uns cicles que es reprodueixen des de la Restauraci√≥ de finals del segle XIX. La novetat fonamental al Pa√≠s Valenci√† la va representar Joan Fuster. Estem sempre entre el zaplanisme i l’impuls nacionalista que queda neutralitzat per les forces conservadores. El m√©s caracter√≠stic de l’actual moment podria ser la deriva de Comprom√≠s, amb la seva aposta per una via socialdem√≤crata.

РExpliqui aquesta via socialdemòcrata. 

– Home, ja vam veure en el debat d’investidura on condueixen aquestes solucions socialdem√≤crates, que miren de costat els problemes que s’han de resoldre i que afecten les estructures de les coses, en aquest cas del mateix Estat. Creure que tot dep√®n d’una millora de la just√≠cia social. Jo mai vull ser pessimista, per√≤ tampoc tinc raons per creure en possibilismes que estan esgotats.

“Fuster va tenir la virtut excepcional de donar-nos una visi√≥ de nosaltres mateixos, i aquella imatge ens va donar autoestima”

РQuè va representar Fuster?

– Per a mi, va tenir la virtut excepcional de donar-nos una visi√≥ de nosaltres mateixos, i aquella imatge ens va reconfortar. Amb ell vam guanyar autoestima i vam trencar amb la incertesa que ens acompanya des de fa temps, que √©s el de ser una c√≤pia en s√®pia de la hist√≤ria de Catalunya. Quan s’anima Catalunya, s’anima el Pa√≠s Valenci√†, per√≤ en blanc i negre. Amb Fuster, aix√≤ es trenca i sorgeix una nova generaci√≥ fruit tamb√© dels canvis en el proc√©s productiu industrial i de serveis, amb l’aparici√≥ d’una ciutat moderna. Aquest nou cicle topa amb les resist√®ncies cl√†ssiques d’un espanyolisme pur i dur, que desferma l’anomenada batalla de Val√®ncia. I d’aqu√≠ sorgir√† el desconcert i les preguntes de qui som i on anem, fruit de la manca de confian√ßa.

РHa estat candidat a la presidència de la Generalitat valenciana per ERC. Quin és el futur del valencianisme?

РHi ha més raons que mai per creure que es reforçarà. Però aquests processos són cronològicament molt llargs. La societat civil valenciana ha guanyat molt respecte a la situació que jo he conegut. En part també per la situació que es dona a Catalunya. Hem de fer una reflexió sobre el que suposarà el procés, que és una pedagogia enorme per a Catalunya.

РCom veu les relacions entre el poble català i el poble valencià? 

– El proc√©s acabar√† arrossegant una part de la societat valenciana. Contra la propaganda espanyola de pensar que es refor√ßar√† una dist√†ncia entre Catalunya i el Pa√≠s Valenci√†, avui el sentiment latent de catalanitat del poble valenci√† √©s m√©s fort que mai. Pensem que s’ha estat cinquanta anys dient-li llemos√≠ al catal√†. Avui en dia, a les escoles es viu amb normalitat la normalitzaci√≥ de la llengua.

“El proc√©s catal√† pot ser l’inici de la transici√≥ que no es va fer a l’estat espanyol”

–¬† Des de la dist√†ncia a vegades les coses es veuen millor. Com es viu el proc√©s des de Val√®ncia? Comparteix una sensaci√≥ d’esgotament o desconcert?

– No. Jo estic admirat del proc√©s. Per mi, es va conduir molt b√©. √Čs del m√©s important i emocionant que jo he viscut. I crec que pot ser l’inici d’una transici√≥ real, la que no es va fer, a l’estat espanyol, gens f√†cil, d’altra banda.

РQuin judici fa de la gestió del Pacte del Botànic entre els socialistes, Compromís i Podem?  

– En s√≥c cr√≠tic perqu√® es basa en una doble filosofia que no comparteixo: creure que una pol√≠tica socialdem√≤crata que beneficia les classes populars resoldr√† tots els problemes i, a m√©s, pensar que l’articulaci√≥ de l’estat espanyol passa for√ßosament pel PSOE. Aix√≤ √©s tamb√© un ress√≤ de la pol√≠tica de Jordi Pujol, que era dels qui creia que el PSOE podia ser una soluci√≥.

РVostè coneix el PSOE. Va ser el primer president del País Valencià, el 1977, i també un dels primers damnificats pel PSOE.  

– La¬†derrota de la investidura¬†[de Pedro S√°nchez] demostra la incapacitat hist√≤rica que t√© el PSOE d’articular l’estat espanyol. Jo vaig ser un dels primers il¬∑lusionats amb el PSOE. Vaig creure que el PSOE era la resposta pol√≠tica adient davant tota la diversitat de l’Estat. D’aquesta m√≠stica n’estic curat.

“La derrota de la investidura de S√°nchez demostra la incapacitat hist√≤rica que t√© el PSOE d’articular l’estat espanyol”

– Com √©s que al PSOE li costa tant d’admetre la diversitat?¬†

– El PSOE ha estat un tra√Įdor institucionalitzat. Quan el govern republic√† a l’exili demanava el no-reconeixement de Franco per l’ONU, Prieto ja estava pactant amb Joan de Borb√≥ a San Juan de Luz. L’accidentalisme del PSOE, que hist√≤ricament era l’emancipaci√≥ de la classe obrera i actualment √©s el benestar social, li serveix per ocultar la seva complicitat amb un sistema d’estat fallit com √©s Espanya. √Čs el principal c√≤mplice per preservar l’estat fallit que √©s Espanya. Un estat fallit basat en un bipartidisme que ja ve de la Restauraci√≥ borb√≤nica del segle XIX, amb C√°novas del Castillo. Un estat centralista que en plena expansi√≥ de mercats les comunicacions no va tenir ni la capacitat de teixir una xarxa de ferrocarrils centralista. Les primeres l√≠nies van ser a Matar√≥ i a Santander. Amb un ample de vies diferent de l’europeu. La Restauraci√≥ va ser un intent de crear un estat, per√≤ un estat fictici. I el PSOE aspira a preservar-lo.

– El reconeixement de les altres identitats √©s encara un repte pendent d’aquest Estat?

–¬† El discurs d’aquest Estat √©s impermeable a recon√®ixer identitats alienes. Jo ara estic estudiant tots els processos de descolonitzaci√≥ en el segle XX a Espanya. Els casos de Guinea Equatorial, Sidi-Ifni i el Sahara Occidental. √Čs que √©s el mateix que s’aplica a Catalunya. La guerra fins al darrer moment.

РEsperava el fracàs de la segona votació de la investidura de Sánchez?  

– No m’ha sorpr√®s. Els dirigents pol√≠tics espanyols s√≥n incapa√ßos d’arribar a qualsevol tipus de pacte.

-El paper de Pablo Iglesias…

– Pablo Iglesias m’ha decebut. No √©s un l√≠der madur. Ni ell ni S√°nchez han estat capa√ßos de donar un primer pas. Una clau del que es va veure en tot el debat d’investidura √©s l’intent de protegir el sistema bipartidista.

– Com jutja el paper del rei en els darrers temps?

– El rei √©s un obstacle per la mateixa superviv√®ncia de l’Estat. Sempre ha estat aix√≠ amb els Borbons. Totes les seves accions han estat negatives. I si hi ha una cosa que destil¬∑la en el discurs de l’Estat √©s el militarisme.

– Vost√® ha estat jutge. Coneix tamb√© el poder judicial espanyol. T√© alguna intu√Įci√≥ sobre com culminar√† el judici del proc√©s?

– S√≥c molt pessimista sobre el judici. El poder judicial espanyol √©s el pitjor d’Europa per la seva manca de modernitzaci√≥. Prov√© d’un reglament de mitjans del segle XIX, que despr√©s va inspirar la llei del poder judicial dels anys setanta del XIX. Com podem creure en l’estat auton√≤mic si no hi ha un poder judicial a les comunitats aut√≤nomes? El verticalisme de l’Estat s’inocula en el poder judicial. Creure que la pol√≠tica pot trobar alguna sortida en la just√≠cia √©s un error.

“Marchena √©s com s’ha vist en el judici: un home poder√≥s, educat i inflexible”

РVostè ha conegut el jutge Marchena.

РSí, vam coincidir a la secció de relacions internacionals del Consell General del Poder Judicial.

РCom és?

– Diria que respon bastant a la imatge i l’estil que s’ha vist en el judici. √Čs l’home poder√≥s, educat i alhora inflexible, sense revisar la seva posici√≥. √Čs, d’una banda, molt agradable de tracte i simp√†tic. T√© tamb√© un punt de pinxo amb un estil propi d’alguns sevillans. √Čs un home molt conservador, tipus C√°novas del Castillo… Un conservador que es creu modern i mira les coses des de certa dist√†ncia.Informa:NACIODIGITAL.CAT (11-8-2019)

193 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: