“ALCARRÀS” ÉS L’EXCEPCIÓ : PER QUÈ COSTA TANT DE FER CINEMA EN CATALÀ ?

“‘Alcarràs’ és l’excepció: per què costa tant de fer cinema en català?”.

El sector reclama que TV3 inverteixi més en la producció de llargmetratges.
( ARNAU LLEONART)

Diumenge passat, durant la gala dels premis Gaudí, les humoristes Ana Polo i Oye Sherman van arrencar els aplaudiments dels assistents amb una ironia fina sobre la manca d’inversió en el cinema en català. “Fer cinema és difícil, per un tema anomenat pressupost de cultura. Fer contingut en català és encara més difícil, per un tema anomenat llengua minoritzada. Per tant, entenem que els que feu cinema en català us va la marxa. Bona nit, amics del sadomasso laboral!”, van exclamar des del centre de la sala oval del MNAC. Les dues còmiques van abordar amb humor un problema vital que afecta el futur de la llengua catalana: la poca quantitat de continguts audiovisuals en català. De fet, en aquest certamen dels premis Gaudí tan sols s’hi van presentar sis films en català. Una xifra baixíssima que s’acompanya d’una altra igualment baixa: els films en català tenen un pressupost de menys de 720.000 euros de mitjana, molt per sota dels 2.000.000 d’euros de mitjana dels films en altres llengües.

Els Gaudí que han consagrat un film ben poc corrent

“Els qui hem fet pel·lícules en català les hem hagudes de fer amb un pressupost molt baix i aprofitant el talent. És molt difícil ser en un estàndard europeu amb aquestes condicions.” Ho diu Tono Folguera, productor de dos dels films més premiats enguany als Gaudí –Libertad i Mediterráneo, tots dos en castellà–, i d’Alcarràs, que ha fet història com el primer film en català que guanya l’Ós d’Or de la Berlinale. Diu que aquests darrers anys el sector ha tingut problemes de finançament per a fer cinema en català perquè les principals institucions i televisions del país han anat retallant com més va més les aportacions, que ja no eren folgades. Això l’ha abocat, encara més, a cercar el finançament majoritari en televisions espanyoles i en ajuts del govern espanyol, que no fomenten en particular la filmació en català. Amb tot, es mostra optimista i diu que la situació ha millorat en comparació amb anys anteriors perquè ara la Generalitat de Catalunya dedica més esforços a la producció de cinema en català, si bé insisteix que resta pendent un canvi de tendència de TV3.

“Movistar i TVE ajuden, però no podem demanar-los que liderin les produccions en català. És l’anormalitat d’aquest país: no tenim cap ens de comunicació –públic o privat– que estiri el carro.” Un cas concret que exemplifica aquesta situació és el film Libertad, que diu que s’hauria pogut filmar en català, o com a mínim gran part dels diàlegs. Tanmateix, va acabar essent íntegrament en castellà perquè no podia trobar prou vies de finançament si era en català.

Neus Ballús: “Hi ha un cert càstig en la distribució de les pel·lícules en català”

“És gairebé un miracle que s’hagi pogut fer Alcarràs, i és perquè tenia darrere Carla Simón, que venia d’haver fet Estiu 1993“, diu la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Judith Colell, que recorda com, anys enrere, quan TV3 hi invertia decididament, es feia més cinema en català i amb més pressupost. Jordi B. Oliva, president de l’associació de productors de cinema PROA, afegeix: “La gent no és prou conscient que el que actualment posa TV3 per a pel·lícules en català són xifres que no et permeten ser competitiu. Hi ha pel·lícules que s’haurien pogut fer en català, però es fan en espanyol perquè TV3 va posar-hi molts menys diners dels que hi hauria hagut de posar.”
Poc múscul econòmic de TV3

A TV3 no defugen aquestes crítiques i, de fet, el director de la cadena, Vicent Sanchis, va aprofitar el triomf d’Alcarràs a la Berlinale per demanar més diners durant la comissió parlamentària de control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals: “Ens agradaria que aquest èxit cresqués i que poguéssem treballar en més produccions de la mateixa manera. Cada any es valoren entre 40 i 50 pel·lícules perquè Televisió de Catalunya hi participe, però els recursos actuals són molt limitats i disposem de poca capacitat d’inversió. Treballem molt amb l’ICEC i el Departament de Cultura, perquè cal prestar suport al cinema que es fa des d’ací i més encara si es fa en la llengua del país.”

TV3 encara no ha fet públic el balanç econòmic del 2021, però el del 2020 mostra una inversió en cinema de 2.231.793 euros. Per posar en context aquesta xifra cal tenir en compte que TV3 va rebre aportacions extraordinàries del Departament de Cultura i de l’Institut Català de les Empreses Culturals per valor de 7,1 milions d’euros per a cofinançar noves obres audiovisuals i cinematogràfiques, uns diners que també han servit per a finançar, majoritàriament, sèries de ficció, el 72,4% de la despesa de TV3 en aquest sentit. Les altres televisions del país també inverteixen en l’audiovisual, tot i que són encara a molta distància: el 2021, À Punt va gastar 650.000 euros en cinema i IB3 hi va destinar 200.000 euros.

Agustí Villaronga: “No em fa por morir-me, me’n feia quedar-me inutilitzat i lluny del cinema”

Amb tot, tothom coincideix que el reconeixement internacional d’Alcarràs ha estat una bafarada d’ànim per al sector del cinema i per a la societat catalana en general, equiparable potser a l’èxit de Pa negre (2010), que va arribar a ser proposada per als premis Oscar. “És l’empenta definitiva, la societat catalana no entendria que no s’intentés produir cinema en català amb una certa ambició“, diu Tono Folguera. “I em refereixo tant a cinema comercial com a cinema d’autor, però amb un pressupost a escala europea com ha tingut Alcarràs. Per què ha arribat on ha arribat? Pel talent de Carla Simón i perquè, com que teníem un pressupost d’estàndard europeu, li hem pogut donar les eines necessàries per a fer el miracle que és Alcarràs.” Dels 3 milions d’euros que va costar produir el film, qui més diners hi va posar van ser el Ministeri de Cultura espanyol, RTVE i un co-productor italià atret pel talent que Simón havia demostrat a Estiu 1993. Després, quantitativament, vénen les aportacions de la Generalitat de Catalunya, Movistar, TV3, entre més.

Els països nòrdics, l’horitzó on vol arribar el cinema català

Es calcula que al món hi ha 10 milions de parlants de suec, 6 milions de danès i de finès i 4,5 de noruec. Totes elles són considerades llengües minoritàries, però això no ha impedit que la indústria audiovisual nòrdica sigui reconeguda arreu del món pel seu segell de qualitat. Per l’audiovisual en català, un idioma de 10 milions de parlants, el cinema nòrdic és allò que voldria ser.

“A Dinamarca han optat molt per un sector tan estratègic per a la creació d’imaginaris i per a donar a conèixer el seu país com és l’audiovisual, no solament en grans productes sinó també en cinema d’autor, que als festivals funciona molt bé”, diu Judith Colell, que durant la cerimònia dels premis Gaudí va reivindicar la importància de la indústria audiovisual en el conjunt de la societat. Una cosa que, segons que diu, a Dinamarca s’ha entès molt bé, però que també s’ha experimentat a Corea del Sud, que ha millorat les seves importacions i atractiu turístic gràcies a Paràsits –millor film als premis Oscar 2020– i la sèrie El joc del calamar.

El productor Tono Folguera també compara la situació del cinema nòrdic i del cinema català: “Fa deu anys ens vam aturar perquè vam perdre el suport de la nostra televisió pública, que es va quedar sense diners, i va desaparèixer la producció de qualitat. En canvi, els nòrdics no van deixar de produir i ara tothom troba normal veure enjòlits danesos o suecs a Netflix.”
La Generalitat de Catalunya destina més diners a un film si és en català o aranès

El 2020 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va destinar 7.200.000 euros públics mitjançant l’Institut Català de les Empreses Culturals a ajuts a la producció de llargmetratges de ficció, una xifra que va augmentar d’un 11,11% el 2021, fins a 8.000.000 euros. Aquesta és la partida general, independentment de la llengua del film, però a l’hora de repartir-los es premien les produccions en català o aranès amb més punts. Alhora, també es valora que el film incorpori referents culturals, socials i històrics catalans.

A més, la Generalitat incentiva el cinema en català o aranès posant a disposició una quantitat més gran de diners que si són en unes altres llengües. Per als films catalogats “d’alt interès cultural”, operes primes o segons llargmetratges d’un realitzador novell la quantitat màxima que pot atorgar són 500.000 euros –amb un límit del 60% de la despesa de producció– si és en català o aranès, contra 300.000 euros –i un límit del 50%– si és en unes altres llengües. Als films catalogats “d’interès cultural amb vocació de mercat” la quantitat màxima subvencionable és de 600.000 euros –amb un límit del 60%– si és en català o aranès, contra 400.000 euros –i un límit del 50%– si és en més idiomes. Finalment, els llargmetratges catalogats de “projectes amb vocació de mercat” poden arribar a rebre de la Generalitat 700.000 euros –amb el límit del 60%– si són en català o aranès, i 500.000 –limitat al 50%– si són en més idiomes. A més, a les categories de films amb vocació de mercat, la Generalitat preveu un últim impuls pel cinema en català. Els que siguin català o aranès en la seva versió original que estiguin entre els sis projectes més ben puntuats poden arribar a rebre 800.000 euros –amb un límit del 60% de la despesa subvencionable.

També són fonts de finançament l’Institut Valencià de Cultura, que depèn de la Generalitat Valenciana, i l’Institut d’Indústries Culturals de les Illes, organisme de la Conselleria de Cultura de l’arxipèlag, però a diferència d’això que passa al Principat, no aporten més diners si els films són en català. El 2021, l’Institut Valencià de Cultura va destinar 2.788.000 euros a llargmetratges i minisèries de ficció, i va premiar l’ús del català amb 15 punts sobre 100. A les Illes, l’import va ser de 300.000 euros, i es valora la versió original en català amb un màxim de 5 punts sobre 100.
Informa:VILAWEB.CAT (13-3-2022)

142 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: