“ALCARRÀS” I AINA, UN SIGNE DE NORMALITAT PER AL CATALÀ

“‘Alcarràs’ i Aina”

Editorial d'”EL TEMPS ”
Dimecres de la setmana passada van coincidir dos fets que, com a mínim, injecten una bona dosi d’optimisme pel que fa a l’ús, al prestigi i al futur de la llengua i de la cultura catalanes. Durant aquest dia, des d’Alemanya es va anunciar que el film ‘Alcarràs’, dirigit per la barcelonina Carla Simón, va ser guardonat per l’Os d’Or del festival Berlinale, dels més prestigiosos d’Europa en l’àmbit del cinema i celebrat des dels anys cinquanta. Aquest premi ha servit per tornar a demostrar que, lluny dels prejudicis interessats en matèria lingüística, el català té presència, té influència, té recorregut i té futur si, fugint del victimisme i de les lamentacions, serveix per potenciar la indústria cultural amb productes de qualitat que interessen més enllà de les fronteres del domini lingüístic.

La pel·lícula ‘Alcarràs’, a la qual dediquem la portada d’aquesta edició d’EL TEMPS, ha generat un gran entusiasme entre un sector cultural, el del cinema, empobrit a Catalunya i menyspreat quan es fa en català pels prejudicis d’aquells que no s’atreveixen a invertir i per la deixadesa de l’administració. Fonamentalment, i tal com indica l’ex-directora de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, en aquestes pàgines, “a Catalunya, des del conseller Joan Manuel Tresserras (2006-2010) fins ara, que torna a haver-hi sensibilitat, hi ha hagut un buit enorme. A altres països europeus ho tenen clar i també ho té Espanya: cal dedicar recursos a la indústria audiovisual perquè és una indústria estratègica”.

Tot just abans de la notícia del premi concedit des de Berlín, el vicepresident català Jordi Puigneró, amb la presència dels principals representants del Govern i del Parlament –entre ells els presidents Pere Aragonès i Laura Borràs–, presentava la iniciativa Aina en el marc de la campanya “La nostra llengua és la teva veu” per introduir el català en les noves plataformes digitals. Tot un projecte de present imprescindible per al futur que implica normalitzar el català en l’esfera digital perquè les empreses tecnològiques puguen incorporar la llengua en les aplicacions d’intel·ligència artificial o en el reconeixement de la veu en dispositius mòbils que, fins ara, no tenien el català com a llengua d’ús.

Aina, per tant, és una “estratègia de país”, tal com defineixen el Govern, de la mateixa manera que en el seu dia TV3 i l’educació en català van ser els principals motors per normalitzar la llengua en l’esfera pública després de la dictadura franquista i després, també, de segles i segles de persecució. Una persecució que no ha finalitzat i que tampoc no cessarà, tal com s’està veient amb l’actitud dels jutges i del Govern espanyol, entestat a fer minvar l’ús del català a l’escola o a limitar, tant com siga possible, la seua presència en l’àmbit audiovisual, com es pot comprovar amb la llei dissenyada per la vicepresidenta Nadia Calviño.

Davant aquesta hostilitat, davant aquests impediments, la llengua, la cultura i el país només la salvaran els qui demostren que el català no és tan sols una llengua d’ús, sinó també un vehicle per arribar lluny amb productes de qualitat i amb iniciatives que la situen en l’àmbit de la normalització no a nivell estatal, sinó a nivell europeu i mundial. ‘Alcarràs’ i Aina són la prova que, treballant en aquesta línia, el català i els seus 10 milions de parlant tenen present i tenen futur. I també la constatació que lluny dels prejudicis, dels acomplexaments i de l’estigmatització, el català pot aspirar a ser una llengua tan normal com qualsevol altra.
Informa:ELTEMPS.CAT (21-2-2022)

77 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: