ALFONSO GUERRA, EL CRET√ć REACCIONARI

“Alfonso Guerra, el cret√≠ reaccionari ”
( JOS√Č ANTICH )

Les recents declaracions de l’en altre temps totpoder√≥s i tamb√© temut Alfonso Guerra assegurant que a Catalunya es persegueix al castell√† com es feia amb el catal√† durant el franquisme haurien de passar directament a l’antologia del disbarat hisp√†nic sin√≥ fos perqu√® lamentablement aix√≤ √©s el que pensa una part de la societat espanyola despr√©s de tants i tants anys de mentides de governants i mitjans de comunicaci√≥.

Que aquesta dura diatriba del vicepresident del govern socialista durant una d√®cada (1982-1991) nom√©s hagi molestat a l’ampli sector sobiranista catal√†, mentre el PSC es posava de perfil, explica el mal enorme que ha fet a la conviv√®ncia ling√ľ√≠stica una formaci√≥ com Ciutadans que va fer de la guerra contra la immersi√≥ a les escoles la seva ra√≥ de ser i va atreure tota la dreta espanyolista i una part de l’esquerra d’aqu√≠ i d’all√†.

Guerra no ocupa cap c√†rrec org√†nic, per√≤ les seves opinions s√≥n escoltades i aplaudides per aquest ampli i variat conglomerat que habita sobre el paraigua del nacionalisme espanyol. Aix√≠ ha estat sempre i on n’hi ha hagut, sempre en queda: per aix√≤ el conviden permanentment a les televisions espanyoles, en aquest cas TVE. El seu paper al debat de l’Estatut i la seva fanfarroneria explicant sense cap pudor que en la comissi√≥ al Congr√©s dels Diputats que presidia se li havia passat convenientment el ribot per deixar-lo net com un patena, evidencien la fusta del personatge. Per a les noves generacions caldria fer un petit briefing sobre qui √©s Alfonso Guerra: en primer lloc, el germ√† de Juan Guerra, el german√≠ssim que el va acabar precipitant al buit per diferents esc√†ndols de corrupci√≥; en segon lloc, l’alter ego de Felipe Gonz√°lez i home clau en l’√®poca dels GAL, en ser el vicepresident; finalment, el martell d’aquells socialistes com Joan Revent√≥s que van lluitar per conservar una m√≠nima autonomia del PSC respecte al PSOE. Que Guerra fos presentat en aquella √®poca pel sistema com a erudit i intel¬∑lectual √©s una cosa que avui no deixa de produir arcades.

L’obsessi√≥ per desarborar el catal√† i reduir-lo a una cosa marginal i folkl√≤rica no arrenca d’ara. √Čs en l’arrel m√©s profunda de la incomprensi√≥ de la identitat catalana, que ha aconseguit sobreviure en condicions certament dures en molts moments de la hist√≤ria. I aix√≤ √©s una cosa dif√≠cil d’entendre i d’assimilar per aquells que volen que el castell√† sigui la llengua √ļnica. Dir que l’√ļnica llengua que t√© dificultats a Catalunya √©s el catal√† √©s una constataci√≥ emp√≠rica f√†cilment demostrable. Hi ha un retroc√©s social i tamb√© a l’escola. I els poders p√ļblics, lluny d’intentar posar-hi remei es desentenen del problema. Cal reivindicar l’√ļs p√ļblic del catal√† una vegada s’ha comprovat que l’augment del coneixement parlat i escrit no n’√©s cap garantia. I caldr√† repetir campanyes com les que es van fer als anys vuitanta amb la immigraci√≥. Tot aix√≤ i moltes coses m√©s necessita el catal√†. Per aix√≤ no s’ha de callar davant de personatges reaccionaris com Guerra.
Informa:ELNACIONAL.CAT (17-11-2020)

203 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: