ALLAU DE JUDICIS CONTRA ACTIVISTES AQUESTA SETMANA: SET CAUSES I FINS A SET ANYS DE PRESÓ

Comença una setmana intensa de judicis contra activistes independentistes i pels drets socials a tot el país. El degoteig de judicis a encausats per les protestes post-sentència continua, i previsiblement no s’hauran jutjat totes les causes fins el 2025. Però l’angoixa que comporta la dilatació dels processos judicials no afecta només aquestes causes. Aquesta setmana també es jutgen activistes per protestes anteriors, del 2018, i fins i tot del 2013. Són procediments que afecten manifestants independentistes, antifeixistes i feministes i també activistes pel dret de l’habitatge. En alguns casos, les penes demanades superen els cinc anys de presó.

Moltes d’aquestes causes se sostenen, principalment, en els testimonis de la policia, amb acusacions que sovint apleguen delictes com desordres públics, atemptat i lesions, els quals entitats i advocats denuncien que s’instrumentalitzen contra la dissidència política.

L’allau de judicis d’aquests dies no serà una excepció. Segons que ha explicat a les xarxes el col·lectiu d’advocats Alerta Solidària, les dues setmanes vinents, trenta-tres activistes aniran a judici i quinze més, a citacions judicials. A més, els casos de les protestes post-sentència i d’altres protestes independentistes podran coincidir amb els de les protestes contra l’empresonament del raper Pablo Hasel en els mesos vinents. Una concentració de causes que portarà desenes de persones a judici, amb possibles penes de presó.

Dimarts, l’Audiència de Barcelona jutja tres manifestants detinguts en les protestes contra el consell de ministres a Barcelona el 2018, en Pau, en Robin i en Sergi. La fiscalia demana sis anys de presó per a un dels acusats i quatre per als altres dos per un delicte d’atemptat en concurs amb un delicte de desordres públics. Dos d’ells també són acusats d’un delicte lleu de lesions.

La fiscalia els acusa d’haver provat de sobrepassar una de les línies de policia que s’havien establert al voltant de la Llotja de Mar, d’haver llançat objectes contra els agents i haver mogut contenidors. Un dels encausats és acusat d’haver colpejat amb el pal d’una bandera un agent, un altre d’haver llançat una tanca i el tercer, d’haver empès i tirat a terra un altre agent.

No són els primers encausats per les protestes contra el consell de ministres del 2018. Brian Bartés va ser jutjat al maig per desordres públics i atemptat contra l’autoritat arran d’aquesta protesta. La fiscalia demanava sis anys de presó, però finalment va ser absolt. El tribunal va considerar provat que aquests delictes havien estat comesos per un altre manifestant.
Judici a Robert Llach

Dimecres, l’Audiència de Girona jutja Robert Llach, a qui demanen sis anys i mig de presó i 1.200 euros de multa arran de les protestes post-sentència. És acusat de desordres públics, atemptat contra l’autoritat i lesions. La fiscalia l’acusa d’haver llançat una pedra que va fer caure a terra un agent. El judici havia de fer-se al gener, però la vaga de lletrats va obligar a ajornar-lo.

Llach va passar vint-i-quatre dies a la presó del Puig de les Basses i d’ençà que en va sortir ha estat en llibertat condicional, amb la prohibició de participar en mobilitzacions, fet que el grup de suport denuncia com una privació del dret de reunió i de manifestació.

Robert Llach, empresonat sense saber per què

Segons que va explicar ell mateix a VilaWeb, aquell dia es va trobar la manifestació després de la feina, quan va sortir a fer un tomb amb els amics. Es va formar un cordó policíac, de manera que van esperar una hora abans d’anar-se’n, quan la situació s’havia tranquil·litzat i ja no hi havia aldarulls. Quan ja arribava a casa, es va trobar set agents de la policia espanyola, que el van colpejar amb la porra i el van tirar a terra abans de detenir-lo.
Judici als cinc de Can Piella

També dimecres es fa el judici a cinc encausats per les protestes contra el desallotjament de la masia ocupada de Can Piella, que feia més de deu anys que era abandonada. La protesta contra el desallotjament, el 2013, va aplegar unes dues-centes persones, que defensaven l’ús social i d’experimentació agroecològica que es donava a l’edifici, i denunciaven l’especulació immobiliària. Cinc dels manifestants van ser detinguts i acusats per la Generalitat i fiscalia de desobediència, atemptat contra l’autoritat i danys. Els demanen dos anys i mig de presó i multes que arriben fins a tretze mil euros.

Durant les protestes es va dificultar l’accés de la policia pels camins cavant grans forats a terra i dues persones van penjar-se d’una torre durant hores fins que els agents les van baixar amb la grua. Fins ara, el judici ja s’ha ajornat tres vegades.
Judici als nou del Sindicat d’Habitatge de Reus

I dimecres també són citats a declarar nou membres del Sindicat d’Habitatge de Reus. Al febrer, el Sindicat va ocupar una antiga oficina del BBVA a l’avinguda de Salou de Reus per a fer-la servir com a centre social. Arran d’aquest fet, nou persones són acusades d’usurpació i desobediència, amb multes que poden arribar a 650.000 euros. El Sindicat ha fet un manifest, en què defensa la seva activitat i denuncia la causa, al qual han donat suport més de cinquanta entitats.
Vuit anys d’expulsió del país per haver mogut contenidors

Dijous, hi ha un altre judici de les protestes post-sentència a l’Audiència de Barcelona: el de la Gina, la jove d’origen britànic acusada de desordres públics i a qui demanen vuit anys d’expulsió del país per, suposadament, haver mogut contenidors per fer barricades. La fiscalia demana dos anys de presó, però com que l’encausada no té la nacionalitat espanyola, se substituirien per vuit anys d’expulsió del país, pas previ per un CIE.

Tot i que va néixer a Anglaterra, la Gina ha viscut a Benidoleig (Marina Alta) gairebé tota la vida. Fa tres anys que viu a Barcelona, i l’octubre del 2019 va sortir a manifestar-se contra la sentència del procés. Cap d’aquells dies no va ser ni detinguda ni identificada, però fa uns deu mesos i per casualitat, quan feia una gestió burocràtica, li van notificar que tenia un tràmit pendent amb els Mossos i va adonar-se que la podien acabar declarant en crida i cerca.

La història de la Gina, a qui demanen vuit anys d’expulsió del país arran de les protestes post-sentència

La petició de penes se sosté en la versió de dos agents dels Mossos d’Esquadra. “Diuen que em van identificar com una de les persones que movia contenidors, però alhora reconeixen que anava completament tapada, que no era identificable”, explicava la Gina a VilaWeb. Pràcticament no té família a Anglaterra, ni cap mena d’arrelament, ja que la seva família va traslladar-se al País Valencià quan ella tenia sis anys.
Set anys de presó arran d’una protesta contra Vox

Dijous, l’Audiència de Barcelona també jutja un manifestant acusat de desordres públics i atemptats per la seva participació en una protesta contra Vox el 2019. Segons la fiscalia, va arrossegar contenidors i una tanca i va llançar pedres contra la línia policíaca. El fiscal demana set anys i vuit mesos de presó.
Multes contra manifestants del 8-M a València

Divendres, hi ha un nou judici al contenciós-administratiu per les multes contra manifestants del 8-M del 2018 a València per haver organitzat piquets informatius. És un més dels diversos processos judicials oberts en què hi ha involucrades activistes feministes a qui ja els van prescriure les multes de dos judicis anteriors. Després de sis judicis els darrers anys, el 2022 les encausades tenen tres citacions més.

Han denunciat que aquests processos deriven d’una vintena de multes imposades per la policia espanyola gràcies a la llei mordassa. En els judicis en què s’ha donat la raó a les feministes, els tribunals han reconegut parcialitat en l’atestat de la policia, que tenia comentaris sobre el català i el nom de País Valencià que no tenien res a veure amb els fets.
Informa:VILAWEB.CAT (5-6-2022)

72 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: