ALLĂ QUE AMAGA EL JUDICI DEL 17-A: LES CONNEXIONS DE L’ESTAT

“Allò que amaga el judici del 17-A ”
( VĂCTOR ALEXANDRE )
Encara que durĂŠs anys, el judici sobre els atemptats gihadistes del 17 dâagost de 2017 no serviria perquè sortĂs a la llum qui va ser-ne el còmplice a lâombra. Jo, personalment, no mâhe cregut mai bona part de la versiĂł oficial. Mai! Hi ha massa elements que la posen en evidència. No estic dient que Barcelona no pugui ser un blanc del terrorisme internacional. Ăs clar que ho pot ser, com ParĂs el 2015, com Brussel¡les, Niça i BerlĂn el 2016, o com Londres el 2005 i el 2017. De fet, Estat IslĂ mic va reivindicar lâautoria de lâatac a Barcelona i Cambrils. Però en el cas dels atemptats del 17-A es donen un conjunt de circumstĂ ncies de gran transcendència polĂtica que no sâhan donat en els altres llocs. Concretament, el fet que un mes i mig desprĂŠs, el dia 1 dâoctubre, sâhavia de celebrar el referèndum dâIndependència de Catalunya amb un Estat espanyol ferotgement en contra que volia aturar-lo al preu que fos.
Repeteixo, no mâestic referint a lâautoria fĂsica dels atemptats, sinĂł als tenebrosos factors laterals que lâEstat espanyol tĂŠ tant dâinterès que no sâaclareixin mai. Hi ha un munt de preguntes formulades per les famĂlies de les vĂctimes que han quedat sense resposta: per què no van ser jutjats per assassinat els tres Ăşnics supervivents de la cèl¡lula terrorista? Per què lâAudiència Nacional va rebutjar interrogar els agents del CNI que van visitar a presĂł Abdelbaki es Satty, lâimam de Ripoll? Per què no seâl va expulsar de lâEstat en saber-se el seu talibanisme gihadista? I en podem afegir dâaltres, de preguntes: com ĂŠs que lâany 2013 el CNI sĂ que va expulsar el marroquĂ Noureddin Ziani, que duia catorze anys vivint a Barcelona i era president de la UniĂł de Centres Culturals IslĂ mics de Catalunya, acusant-lo de fomentar entre els musulmans una opiniĂł favorable a la independència de Catalunya? Com ĂŠs que lâany 2019 lâAyoub, jove magrebĂ arrelat a Lleida, sĂ que va ser deportat acusant-lo de participar en actes de reivindicaciĂł independentista? Per què a ells, seâls va fer fora, i a lâimam de Ripoll, no? No seâl va expulsar perquè no era independentista? No seâl va expulsar perquè era amic del CNI?
SĂłn preguntes que aquest judici no respondrĂ , i un judici que no tĂŠ intenciĂł dâarribar fins al fons per escatir la veritat, ĂŠs una farsa, un pura escenificaciĂł destinada a cobrir lâexpedient. Recordem que lâimam de Ripoll, Abdelbaki es Satty âhi ha moltes sospites que continua viu i sota protecciĂłâ, era confident del CNI fins al dia de lâatemptat, i recordem tambĂŠ que el Partit Popular, el Partit Socialista i Ciudadanos han vetat sempre al CongrĂŠs la peticiĂł de Junts per Catalunya i dâEsquerra que sâinvestigui la connexiĂł que hi havia entre ell i el CNI. Ciudadanos, fins i tot, arribava a lâextrem de dir que, en el supòsit que sâinvestiguĂŠs, no es âbusquessin responsables polĂticsâ. Ăs a dir, impunitat i blindatge absoluts per raons dâEstat.
Però hi ha mĂŠs elements que ens diuen que no ĂŠs or tot el que lluu. LâOnze de Setembre de 2016, JosĂŠ Manuel GarcĂa-Margallo, aleshores ministre espanyol dâAfers Exteriors, declara: âUn atemptat terrorista se supera, però la dissoluciĂł dâEspanya ĂŠs absolutament irreversibleâ. I el 10 de juliol de 2017, trenta-vuit dies abans dels atemptats, el mateix GarcĂa-Margallo, diu: âA mitjan dâagost passaran coses a Catalunyaâ. I ĂŠs tambĂŠ aquell mes dâagost que, per tal dâaturar el referèndum, el lĂder del PP a Catalunya, Xavier GarcĂa Albiol, comunica per escrit al president Puigdemont la necessitat que es reuneixi amb Mariano Rajoy abans del dia 16. SĂ, abans del dia 16.
El president Puigdemont, en el seu llibre âMâexplicoâ, recorda el que pensava ell el dia 17, el mateix dia dels atemptats. Pensava exactament això: âĂs molt estrany, tot plegat. No vull ser malpensat, però… Si, com sembla, la policia espanyola li havia fet seguiments, a aquest imam, com ĂŠs que han pogut comprar impunement tantes bombones de butĂ ? Com ĂŠs que no ens avisen? Com ĂŠs que no van avisar els Mossos que li seguien el rastre?â.
Arribats aquĂ, tĂŠ molt de sentit preguntar: com ĂŠs que Mariano Rajoy, JosĂŠ Manuel GarcĂa-Margallo i Xavier GarcĂa Albiol no han estat citats a declarar en el judici que se celebra aquests dies? Com ĂŠs que persones amb cĂ rrecs de rellevĂ ncia polĂtica, si mĂŠs no els dos primers, no sĂłn interrogades pel tribunal? Ăs obvi que no se les pot acusar de res, però sĂ que se les pot fer parlar i es pot valorar les seves paraules. Cal tenir en compte que estem parlant de cĂ rrecs pĂşblics amb responsabilitats de govern obligats a retre comptes a la ciutadania.
Mirem-nos-ho des dâun altre angle. AlgĂş creu que si els atemptats haguessin tingut una altra naturalesa, fins i tot sense vĂctimes, i lâEstat haguĂŠs pogut atribuir-los a lâindependentisme, ara mateix, en el judici, no estarien declarant els polĂtics catalans autors de conducta o de declaracions similars a les de Rajoy, Margallo i Albiol? Per moltĂssim menys, per dir que âper fer una truita primer cal trencar els ousâ, referint-se a la llibertat de Catalunya, Joan Coma, sociòleg i regidor de Vic, va ser detingut i dut emmanillat a Madrid on lâAudiència Nacional espanyola li demanava una pena de vuit anys de presĂł. Heus aquĂ perquè no nâespero res, del judici sobre els atemptats del 17 dâagost de 2017. Nâespero tant, com de lâEstat espanyol. Res de res.
Informa:EMON.CAT (18-11-2020)