( PERE MARTÍ )
Malabarismes. El president Quim Torra sembla que no continuarà com a president simbòlic ni farà malabarismes institucionals per mantenir-se en el càrrec si finalment és inhabilitat pel Tribunal Suprem espanyol. Aquests darrers dies ha anat creixent l’especulació sobre què farà després d’una possible inhabilitació –que, curiosament, tothom té coll avall i que tots els sectors de l’independentisme pensen acatar, començant pel president. Torra serà presencialment al Suprem el dia 17, tot i que no és obligatori, i quan el tribunal prengui la decisió, previsiblement a l’octubre, si és d’inhabilitació, pensa fer un seguit d’actuacions per denunciar-ho, però no impliquen mantenir la presidència simbòlica.
Les especulacions d’aquests dies s’han barrejat amb les pressions perquè convoqui eleccions, fins al punt que la CUP ha proposat que segueixi la ‘via Venturós’ si acaba essent inhabilitat pel Tribunal Suprem a canvi de consensuar una data pels comicis. Aquesta via, segons que ha explicat el diputat Carles Riera, implica que del moment de la inhabilitació fins a les eleccions Torra continuï exercint les funcions representatives i institucionals i simplement delegui tot allò que administrativament sigui necessari perquè pugui ser efectiu. Això va fer la batllessa de Berga, Montserrat Venturós, de la CUP, quan el jutjat de Manresa la va condemnar a sis mesos d’inhabilitació per a càrrec públic i a una multa de tres mesos per no haver despenjat l’estelada del consistori durant els períodes electorals. Venturós ho va acatar, però va continuar com a batllessa simbòlica mentre que els documents oficials de la batllia els signava un altre regidor del govern municipal.
Els plans de Torra no van per aquí, si no hi ha sorpreses de darrera hora. La intenció del president és de denunciar la inhabilitació, però no d’aferrar-se al càrrec, i la manera de denunciar-la serà donar per acabada l’autonomia, perquè s’haurà demostrat que l’autogovern depèn dels jutges del Suprem i no d’allò que decideixen els catalans a les eleccions. Aquest pronunciament el farà al parlament i, si no fos possible, ha previst escenaris alternatius. Però en l’àmbit institucional deixarà que s’obri el període de dos mesos per a designar un nou president. Torra ha demanat que cap partit independentista no presenti candidat, però no perquè ell vulgui exercir de president simbòlic, sinó per visualitzar la ingerència del poder judicial en la liquidació de l’autogovern. Passats els dos mesos, el president del Parlament Roger Torrent podria convocar eleccions autonòmiques, que serien a començament de l’any vinent.
Durant aquests mesos, la llei estableix que el vice-president Pere Aragonès assumeixi la presidència en funcions, però les previsions de Torra no han estat pactades amb el seu soci de govern, ERC, que a més no les comparteix, perquè vol fer eleccions com més aviat millor, ja fa mesos. Hi hauria la possibilitat que el president del parlament escurcés el període de dos mesos per a trobar un candidat alternatiu, una volta constatat que no n’hi haurà cap amb prou majoria per a ser elegit, encara que es presentés un candidat unionista. Però retallar el període de dos mesos suscita dubtes jurídics i sembla que els advocats de la cambra ho desaconsellen. Si s’arriba a aquest punt, és previsible una nova polèmica sobre el paper del parlament en una legislatura en què han estat freqüents les picabaralles entre ERC i Junts per Catalunya per qüestions reglamentàries.
Informa:VILAWEB.CAT (9-9-2020)
