AMB LA LLENGUA, O PLANTEM CARA O ENS RENDIM: RES DEL CAP COT

“Pedagogia del cap cot”
Si parla català, no falla: és del país (digues-li autòcton, digues-li indígena). Per això volem que els vinguts de fora l’aprenguin: perquè si decideixen ser catalans (o valencians, o balears) en puguin ser. Quins feixistes que estem fets

( PAU VIDAL )
Fa molta mandra, tornar-hi. Explicar per qu√® √©s necessari per a la superviv√®ncia del pa√≠s que els nouvinguts esdevinguin catalans, igual que en v√†rem esdevenir tu i jo, i que aix√≤ passa indefectiblement per la llengua. Fa molta mandra haver d‚Äôexplicar all√≤ que al m√≥n sobir√† ning√ļ s‚Äôha de molestar a explicar perqu√® √©s percebut com a natural, i per tant compartit. I com que fa mandra no ho far√©, perqu√® ja ho he fet molts cops, perqu√® hi ha milions d‚Äôespecialistes, webs i articles que ho expliquen (t√©, aqu√≠ en teniu un), i perqu√® a aquestes altures ja s‚Äôho hauria de saber tothom de mem√≤ria.

Fins i tot fa mandra fer aquell exercici habitual en aquests casos, consistent a copiar el que va dir l‚ÄôAnna Erra per√≤ substituint llengua catalana per llengua espanyola, a fi de demostrar per la via de la paradoxa la fal¬∑l√†cia de les cr√≠tiques. Fa tanta mandra que no ho far√©; perqu√® qui ho vol entendre ja fa temps que ho ha ent√®s i qui no ho vol entendre tampoc ho entendr√† ara. A qui no vol comprendre que adre√ßar-se en llengua forastera a una persona racialitzada √©s un acte d‚Äôexclusi√≥ (‚ÄėUna microviol√®ncia racista quotidiana, un privilegi classista‚Äô, en definici√≥ d‚ÄôAntonio Ba√Īos, i no hi puc estar m√©s d‚Äôacord) no li ho far√†s entendre.

(I com que per a l’espanyolisme la mentida sistemàtica no és sinó una arma més per al combat, vet aquí les dades que revelen que hi ha molta més xenofòbia al seu bàndol).

Perqu√® aix√≤ no √©s una q√ľesti√≥ d‚Äôentendre o desentendre sin√≥ d‚Äôimposar-se. D‚Äôimposar una naci√≥ sobre les cendres d‚Äôuna altra, que d‚Äôaix√≤ que tracta aquest conflicte que tenim latent de fa tres segles. Aqu√≠, tal com ha explicat manta vegada Jorge Cagiao, hi ha una disputa pel territori entre dos nacionalismes. Entre dues nacions. Dues nacions que no s‚Äôagraden, que en algunes coses fins i tot es repugnen. Que tenen dues lleng√ľes diferents, una de les quals malda per exterminar l‚Äôaltra, per m√©s que la covardia o la por de la minoritzada fingeixi que no, que poden conviure amigablement i fraterna.

Per això trobo que, en comptes de fer pedagogia, és millor aprofitar aquest episodi desgraciat per fer un pas endavant. Perquè en realitat això no ha estat cosa de llengua, sinó d’identitat. Si de cas la virtut del xàfec ha estat posar de manifest que, per més esforços que es facin a ocultar-ho (el debat sobre la llengua s’amaga justament perquè és el tret més visible de les connotacions etnoculturals del xoc), en aquest conflicte hi ha elements de natura ètnica. No som als Balcans, no hi ha religió pel mig, però la confrontació és identitària, per més que la bíblia de la correcció política s’encaboti a negar-ho. Com més aviat ho reconeguem millor per a tothom.

En aquest punt, l‚Äôespanyolisme sempre ha estat clar. Ens ho va dir brutalment a la cara amb l‚Äôaporellos i ens ho acaba de repetir en l‚Äôencal√ß a la batllessa de Vic: per a ells som l‚Äôenemic, i fem el que fem i diguem el que diguem ‚Äėmalinterpretaran‚Äô les nostres paraules perqu√® es tracta de derrotar-nos. Res d‚Äôentendre‚Äôns. Penjar-nos cont√≠nuament la llufa de racistes, nazis i supremacistes no t√© res a veure amb la comprensi√≥ de cap realitat: √©s pura metralla de trinxera, perqu√® saben que s√≥n bales que ens fan mal. El dia abans del sarau, el portaveu de Ciudadanos a Girona havia tractat de racista la periodista Merc√® Sibina per queixar-se que en una comissaria de Girona s‚Äôhavien negat a atendre-la en catal√†. Si imposes el catal√† ets racista, si t‚Äôimposen el castell√† ets racista igualment. Quin di√†leg vols embastar a partir d‚Äôaquests raonaments? M√©s clar no ens ho poden dir: res d‚Äôentendre‚Äôs, el que volem √©s la rendici√≥. Per tant, la nostra obligaci√≥ √©s decidir qu√® fem: ens rendim o plantem cara? Per√≤ prou de justificar-nos, prou de demanar excuses, prou de mostrar amor a ‚Äėla llengua germana‚Äô (quan ens atrevirem a dir el que realment sentim vers la llengua amb qu√® ens han agredit, han empresonat els nostres avis, han apallissat els nostres pares i han afusellat els nostres presidents? Vers la llengua amb qu√® ens han humiliat i avergonyit, amb qu√® encara avui ens ridiculitzen i ens tracten de paletos i de burgesos alhora, o ens acusen de fatxes per voler preservar la vocal neutra o els pronoms febles, com fan suposats companys de reivindicaci√≥ democr√†tica? Si jo em queixo que tu fa quaranta anys que ets aqu√≠ i no parles la llengua del pa√≠s s√≥c un suprematista, si tu te‚Äôn rius de la meva √©s perqu√® s√≥c un provinci√†. El catalanisme √©s un delicte a priori.

Toca decidir-se d’una vegada. Prou de la comèdia de fer pedagogia amb qui no vol anar a classe. Prou de demanar perdó per parlar la llengua imposada amb un accent que no els plau. Prou d’ocultar la por darrere un fals respecte guanyat amb la força de les culates. Prou de bona educació: les disculpes se les mereix qui ha estat injustament ferit, no qui t’esclafa el cap contra terra i encara es queixa que li embrutes les sabates.

*Bonus track. Que el multicultisme progre faci tants escarafalls amb la possibilitat de reconèixer (o de reconèixer-se en) un connacional no té cap misteri: la bíblia de la correcció política ho prohibeix. Més interessant resulta esbrinar per què ho fa l’espanyolisme. Hipòtesi: qui està avesat a entrar als llocs trepitjant fort, imposant la seva per sistema, no està pendent dels altres sinó d’ell mateix: ell és el seu centre d’atenció; qui, en canvi, es veu obligat a viure a la defensiva s’ha de fixar més en els qui l’envolten, i necessàriament desenvolupa certs sentits que al qui se sent segur no li calen. Un mecanisme adaptatiu.

De tota manera, benvolguts ve√Įns, us dir√© un secret: no √©s la cara, √©s la manera de ser al m√≥n.
Informa:VILAWEB.CAT (14-2-2020)

309 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: