AMB SÁNCHEZ TAMBÉ S’ESPIA L’INDEPENDENTISME

“Amb Sánchez també s’espia l’independentisme”
( JOSÉ ANTICH )

Ja és de domini públic: el govern de Pedro Sánchez va seguir els passos de l’executiu de Mariano Rajoy i l’espionatge polític als líders independentistes catalans iniciat el 2012 amb aquella impressionant manifestació de la Diada de l’11 de Setembre es va mantenir quan el dirigent socialista va arribar al Palau de la Moncloa, el 2018.

La causa general contra l’independentisme no es va aturar, més enllà de paraules que ara ressonen més buides i falses que mai, i així avui se certifica, a través d’una investigació del diari The Guardian en què ha participat El País, que en l’any 2019 el telèfon mòbil del president del Parlament, Roger Torrent, -també l’exdiputada Anna Gabriel, el regidor Ernest Maragall i el membre de la ANC Jordi Domingo- va ser hackejat amb un programa denominat Pegasus de l’empresa israeliana NSO que només poden comprar els governs i les forces de seguretat. “A l’Estat espanyol es practica l’espionatge contra adversaris polítics”, va manifestar solemnement el president del Parlament en una compareixença pública.

Tot apunta a la participació activa de l’Executiu espanyol -té manera de demostrar que no ha estat ell?- en l’espionatge policial d’un cas que, pel que sembla, només està començant informativament. Sigui com sigui, no hi ha una versió bona per a Sánchez i els seus nois si el focus no s’acaba desplaçant cap a un altre lloc. Si ho desconeixia, que seria la interpretació més benèvola, el grau d’incompetència és de tal magnitud que estan incapacitats per ocupar el càrrec que ostenten. Si, per contra, ho coneixien i no han fet res, la preocupació perquè aquestes pràctiques siguin protegides o tolerades en un estat de la Unió Europea haurien d’alarmar a qualsevol demòcrata. Quin serà el següent? Una dada gens menor: mentre Pedro Sánchez negociava la seva investidura -el 2018 amb Junts per Catalunya i ERC, o sigui amb el conjunt de l’independentisme, i el 2019 només amb Esquerra- i es llançaven proclames de taules de diàleg que deien anaven a servir per encarrilar el problema català… es hackejava el telèfon mòbil dels seus dirigents i ningú ho sabia? S’ha aprofitat políticament per qui sigui el contingut d’aquestes gravacions?

A qualsevol país de conviccions democràtiques profundes, l’escàndol de l’espionatge al president Torrent, hauria donat pas a una reclamació immediata de compareixença del ministre de l’Interior al Congrés dels Diputats. O, si més no, una intervenció pública de Fernando Grande-Marlaska. Però a Espanya l’espionatge polític sembla que és als gens i que es pot despatxar des de la taula del Consell de Ministres amb un escarit “no ens consta”. De la mateixa manera que no consta la corrupció de la monarquia espanyola per més notícies que continuen apareixent sobre el rei Joan Carles I, els comptes a Suïssa i les societats en paradisos fiscals per assegurar el dia a dia de tots els membres de la família reial per tota la vida. O les truculentes històries de com arribaven els diners des de Suïssa a la Zarzuela, on l’emèrit, sent cap de l’Estat, tenia una màquina de comptar bitllets. Sí, tal com sona, encara que sembli més un acudit que una cosa que pugui ser real.

Veurem en aquest cas com s’explica el govern espanyol, el recorregut parlamentari que té i les actuacions de la justícia que es produeixen, començant, entenc, per la Fiscalia General de l’Estat… oi?. Les clavegueres de l’Estat continuen treballant a bon ritme i això sempre és denunciable, a més de ser intolerable. Que ningú no vulgui fer neteja de tot això ens hauria de preocupar a tots, també a aquells que sempre troben una explicació per justificar la persecució a l’independentisme per salvar la unitat d’Espanya. Algú hauria de dir: així, no.
Informa:ELNACIONAL.CAT (15-7-2020)

277 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: