“Amb un estat propi seria difícil de fer-ho pitjor ”
Sánchez retreu a l’independentisme que reclami un estat per a millorar la lluita contra el coronavirus mentre reforça la recentralització

( PERE MARTÍ )
Recentralització. El govern espanyol no tan solament no rectifica, sinó que aprofundeix la seva estratègia recentralitzadora el dia que les corts espanyoles hi han donat el vist-i-plau per a prorrogar l’estat d’alarma. Si ahir el ministre de Sanitat hagué de rectificar l’esperpèntica proposta sobre el confinament dels nens menors de catorze anys, avui Pedro Sánchez ha decidit d’atorgar-li més poders per al desconfinament. Després de limitar les sortides dels infants a supermercats, farmàcies i bancs i més tard convertir-ho en passejades que encara no tenen concreció, Salvador Illa tindrà poders per a modificar, ampliar o restringir les mesures als llocs, establiments i locals que tinguin l’activitat permesa, i podrà dictar ordes i instruccions que determinin l’àmbit territorial per a desplaçaments i activitats ja permesos. Plens poders a qui no va saber contenir el virus, a qui s’ha gastat desenes de milions en material defectuós i a qui ha empès l’estat espanyol a la cua de les llistes mundials de gestió de la pandèmia.

Com ja és habitual, Sánchez tapa la incompetència amb una dosi de nacionalisme espanyol, aquesta vegada aprofitant la rèplica a la intervenció de Laura Borràs. El president espanyol s’ha referit a unes declaracions de la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, en què assegurava que amb una Catalunya independent hi hauria hagut menys morts, i les ha qualificades d’inacceptables. Mentre Sánchez demanava que no s’emboliquessin els morts amb banderes, al Palau de Gel de Madrid acomiadaven els darrers taüts en un acte oficial amb la bandera espanyola i l’himne a tot drap. Laura Borràs ha fet pinya amb Budó perquè a l’independentisme català li critiquen allò que el nacionalisme espanyol practica.

Ni Sánchez ni Budó ni Borràs no saben si en una Catalunya independent hi hauria hagut més morts o menys. És una pregunta que no té resposta, perquè Catalunya no té estat propi. Ni tan sols té les competències autonòmiques per a gestionar la crisi, perquè són a les mans del govern espanyol. Però una cosa és clara: amb un estat propi, Catalunya difícilment ho faria pitjor que Espanya, perquè sense competències, amb les mans lligades, el govern de Quim Torra gestiona la crisi més bé que no el govern espanyol, tal com demostren totes les enquestes. Totes les propostes del govern català són rebutjades d’entrada pel govern espanyol, però després les acaba aplicant, tard i malament. La petició del confinament total i el desconfinament dels menors de catorze anys en són dos exemples.

Tenir un estat permetria a Catalunya de gestionar la pandèmia sense tenir un estat en contra, cosa que facilitaria molt les coses, com ara a l’hora de comprar material sanitari, que s’ha hagut de fer gairebé clandestinament, com va explicar VilaWeb. Però, precisament, la recentralització tenia per objectiu que Catalunya no gestionés la crisi del coronavirus com un estat. L’estratègia del govern espanyol ha pretès que no es repetís l’exemple de l’agost del 2017, quan el govern català va respondre als atemptats de Barcelona i de Cambrils com un estat. No va haver de menester ni el govern espanyol ni les forces de seguretat de l’estat ni els militars per a respondre a una amenaça brutal que va resoldre en setanta-dues hores, tot i les interferències no aclarides dels serveis secrets de l’estat. Amb el coronavirus, Espanya no es podia permetre el risc que Catalunya ho fes millor, com han fet països com ara Portugal i Suïssa –aquest darrer, fronterer amb Itàlia, focus europeu del contagi.

Aquest debat també ha tornat a evidenciar el distanciament estratègic creixent entre Junts per Catalunya i ERC, que s’ha plasmat en les votacions al congrés espanyol. Per primera vegada els dos socis del govern de la Generalitat han votat de manera diferent a l’hora d’abonar la pròrroga de l’estat d’alarma. ERC ha tornat a abstenir-se, després d’una intervenció de Gabriel Rufián en què ha criticat lleugerament la recentralització de l’estat d’emergència, en coherència amb la posició pactista estrenada amb la investidura de Pedro Sánchez. Però Junts per Catalunya ha passat de l’abstenció al no, perquè veu la gestió del govern espanyol com la més reaccionària d’Europa. En una intervenció dura, Borràs ha retret a Sánchez la terminologia bèl·lica, les conferències de premsa castrenses, la censura a les crítiques al govern, els abusos policíacs i la LOAPA sanitària. El canvi de posició de Junts per Catalunya és important, tenint en compte que, juntament amb ERC, governa la Generalitat. Mentre hi hagi la crisi de la pandèmia, no afectarà el dia a dia de l’executiu, malgrat que les topades són constants, però la cosa pot agreujar-se en la fase del desconfinament.

Informa:VILAWEB.CAT (22-4-2020)