ANC I ÒMNIUM PRESENTEN ” MANUAL DE DESOBEDIÈNCIA” AMB NO VIOLÈNCIA

Cada reforma igua­litària als Estats Units s’ha gua­nyat a través de movi­ments soci­als que han hagut d’aca­bar seguint els polítics”, afirma Paul Engler, autor junt amb el seu germà del lli­bre Manual de deso­bediència civil, que s’acaba de publi­car en català. I posa un exem­ple clar. El matri­moni de Bill i Hillary Clin­ton estava als anys noranta en con­tra del matri­moni homo­se­xual i no hi van donar suport fins que es van ado­nar que més del 50% dels ciu­ta­dans dels Estats Units hi eren favo­ra­bles. Engler sosté que els movi­ments de pro­testa han de pola­rit­zar la soci­e­tat cri­dant-li l’atenció sobre el seu pro­blema “amb el sacri­fici per­so­nal, amb detin­guts, empre­so­nats, vagues de fam”, etc. Així, Engler vol recor­dar que avui Mar­tin Lut­her King és un símbol accep­tat per tot­hom però, en canvi, quan encapçalava la lluita pels drets civils de la població negra, les seves tàcti­ques i estratègies no agra­da­ven a la majo­ria de ciu­ta­dans.

“Quan pola­rit­zes, hi ha gent que can­via d’opinió”, manté Engler; gent que no accepta que es repri­mei­xin acci­ons pacífiques i de deso­bediència civil, i la repressió de l’estat es torna final­ment con­tra ell mateix. L’impor­tant és acon­se­guir “molta massa crítica”, mol­tes per­so­nes que donin suport actiu a la rei­vin­di­cació. Però aquesta pola­rit­zació, segons ell, s’ha de pro­vo­car amb l’acció i la pro­testa no-vio­len­tes, perquè s’ha cons­ta­tat ja en estu­dis acadèmics que, al llarg de la història con­tem­porània, la majo­ria de movi­ments que han aca­bat gua­nyant no eren vio­lents. Sim­ple­ment perquè la gent, en una dis­cussió entre dues per­so­nes, té més empa­tia amb la que no actua vio­len­ta­ment con­tra l’altra, con­clou Engler. Per això, afirma, la “violència” con­tra una pro­testa mas­siva sem­pre la comença l’estat: “A l’estat li encanta pro­vo­car i ins­ti­gar movi­ments vio­lents per desa­cre­di­tar-los i por­tar-los al seu ter­reny”, és a dir, per poder repri­mir-los amb la força poli­cial, amb presó o amb morts, pre­cisa aquest acti­vista nord-ame­ricà.

En una sala des­bor­dada a la Casa del Lli­bre de la ram­bla de Cata­lu­nya, Engler pre­sen­tava ahir a Bar­ce­lona el seu lli­bre acom­pa­nyat de la pre­si­denta de l’ANC, Eli­senda Palu­zie; del vice­pre­si­dent d’Òmnium, Mar­cel Mauri, i de l’acti­vista i teòrica de la deso­bediència i excan­di­data de l’ANC Liz Cas­tro.

Un lli­bre que es titula en l’anglès ori­gi­nal “Això és un aixe­ca­ment. Com la revolta no-vio­lenta està can­vi­ant el segle XXI”. Aquests dos ger­mans esta­tu­ni­dencs, acti­vis­tes, peri­o­dis­tes i escrip­tors, hi ana­lit­zen el què i el com de movi­ments de deso­bediència no-vio­lenta actu­als com ara Ocupa Wall Street, la Pri­ma­vera Àrab o #Black­Li­ves­Mat­ter apun­tant idees, tàcti­ques i estratègies dels seus ins­ti­ga­dors, però on també reve­len l’actu­ació de movi­ments i figu­res con­tem­porànies emblemàtiques de la resistència civil com Gandhi o Lut­her King.

Tot movi­ment té alts i bai­xos que el fan pas­sar per eta­pes d’eufòria i frus­tració. L’impor­tant, diu, és anar cre­ant dife­rents ona­des de manera sos­tin­guda. “El suport inter­na­ci­o­nal és menys impor­tant que man­te­nir el suport actiu i pas­siu del propi movi­ment.” El cas català, con­clou Engler, “no té pre­ce­dents” perquè l’Estat espa­nyol és una democràcia i ha aca­bat empre­so­nant i repri­mint. Això, diu, “és molt sor­pre­nent”, quan al Canadà o al Regne Unit es resol democràtica­ment.

Els germans Engler
Paul Engler és fundador del Center for the Working Poor de Los Angeles i va treballar d’organitzador de mobilitzacions pels drets d’immigrants, obrers i justícia global. El seu germà Mark és analista de Foreign Policy in Focus, membre del consell editorial de ‘Dissent’ i redactor de ‘Yes! Magazine’.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (22-11-2019)

201 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: