ANC: LA INDEPEND√ąNCIA ES FA, NO ES DIU QUE ES FA

“La independ√®ncia es fa, no es diu que es fa
( DAVID FERN√ĀNDEZ )

La por al fracàs, així com tenir mal perdre, són actituds profundament arrelades a les cultures d’origen llatí. Aquest fet queda àmpliament demostrat en entorns esportius, siguin aquests de caràcter professional o no.

La por a la derrota i el mal perdre es manifesten amb inusitada virul√®ncia davant la impossibilitat d’assolir una fita o davant d’una important derrota. Queden clarament reflectits en declaracions davant mitjans de comunicaci√≥ amb excuses-queixa, per mals arbitratges, lesions inesperades, canvis d’horari, manca de temps per preparar partits, la climatologia, el terreny de joc, el color de la samarreta, o jo que s√© qu√®… La llista d’excuses davant una derrota √©s del tot inacabable i tremendament imaginativa.

El que √©s curi√≥s del cas √©s que la culpa d’una derrota rarament √©s la manca de comprom√≠s, els entrenaments mal planificats, la baixa qualitat dels integrants de l’equip, les enveges personals, la manca d’estrat√®gia, la manca de coordinaci√≥, la manca de planificaci√≥ o, fins i tot, la por esc√®nica. Mai.

Hi ha persones de l’entorn pol√≠tic catal√† (massa) que actuen dins aquests par√†metres: tenen por al frac√†s i, a m√©s a m√©s, no saben perdre. Si aqu√≠ afegim l’afany de protagonisme i l’ambici√≥ personal, el c√≤ctel √©s realment explosiu i de suma zero per al pa√≠s.

L’Assemblea treballa per la independ√®ncia, no per la transversalitat, el pluralisme, la neutralitat o la unitat. A l’Assemblea mirem la lluna, no el dit que l’assenyala

L’Assemblea Nacional Catalana va n√©ixer l’any 2012 amb un √ļnic objectiu fundacional: assolir la independ√®ncia de Catalunya. Cap altre. La transversalitat, el pluralisme, la neutralitat pol√≠tica o la unitat s√≥n els valors, les eines, dels quals ens hem dotat per avan√ßar cap a l’objectiu principal, per√≤ no s√≥n un objectiu en si mateix. Confondre els valors amb els objectius √©s un error monumental. Si aquesta confusi√≥ es genera de manera deliberada per part de determinades persones de l’entorn pol√≠tic, √©s mala fe i ganes de fer mal. L’Assemblea treballa per la independ√®ncia, no per la transversalitat, el pluralisme, la neutralitat o la unitat. A l’Assemblea mirem la lluna, no el dit que l’assenyala.

Fins a l’1 d’octubre del 2017 a les 20 hores hem fet les manifestacions m√©s grans de la hist√≤ria a tot Europa, concentracions, protestes, xerrades, col¬∑loquis, paradetes, campanyes amb arguments, recollides de signatures, marxes de torxes, idear un refer√®ndum d’autodeterminaci√≥, i no s√© quantes coses m√©s, aglutinant les energies independentistes cada cop m√©s indissimulades en el terreny social.

A partir d‚Äôaquell moment, el pa√≠s va entrar en una nova fase marcada per les desavinences pol√≠tiques catalanes, les malfiances personals entre els nostres l√≠ders pol√≠tics, la repressi√≥ ferotge de l’estat espanyol i el dol social generalitzat. Des de llavors a l’Assemblea hem fet sopars grocs (molt√≠ssims) en favor de presos i exiliats, per√≤ per sobre de tot hem encetat el cam√≠ dels fets i l’efectivitat. Hem guanyat espais de poder important√≠ssims com les Cambres de Comer√ß, hem encetat campanyes de desconnexi√≥ econ√≤mica com Consum Estrat√®gic (actualment suspesa pels tribunals espanyols i que amena√ßa la perviv√®ncia de la pr√≤pia entitat), hem creat la patronal independentista Anem x Feina, hem impulsat els sindicats nacionals catalans com la Intersindical-CSC, hem treballat campanyes i iniciatives de lluita no-violenta, hem creat els Consells Locals de la Rep√ļblica Catalana quan ni el propi Consell per la Rep√ļblica tenia un nom, hem promogut iniciatives populars europees, hem contribu√Įt a internacionalitzar la causa catalana arreu del m√≥n, i molt√≠ssimes coses m√©s.

I a partir d‚Äôara, campanyes de desconnexi√≥ econ√≤mica com la campanya de sobirania fiscal ‚ÄúJo pago a Catalunya‚ÄĚ, dec√†leg i full de ruta per assolir la independ√®ncia, pressi√≥ pol√≠tica total en campanya electoral, i fiscalitzaci√≥ desacomplexada de l‚Äôacci√≥ institucional envers la independ√®ncia. Ja ho deia Albert Einstein, ‚Äúsi vols obtenir resultats diferents, no facis sempre el mateix‚ÄĚ. Nous temps, noves situacions i nous problemes requereixen noves f√≥rmules i noves solucions. Les velles f√≥rmules ja no serveixen per donar solucions a nous problemes.

Entestar-se a voler comparar dos moments tan dispars de la nostra hist√≤ria pol√≠tica, tant del pa√≠s com de l’Assemblea, parlant de l’ANC bona (la de Carme Forcadell) i de l’ANC dolenta (la resta), √©s d’una miopia pol√≠tica extrema, quan no mala fe o interessos personals i partidistes.

A aquests aprenents de pol√≠tic ranci i opinadors messi√†nics, que fan sense cap mena de pudor all√≤ que critiquen dels altres (dividir, menystenir, singularitzar…), sovint els passa el mateix que li ha passat a Donald Trump, se’ls acaba veient el llaut√≥. Aix√≠, podr√≠em dir que han fet un Trump. Potser haur√≠em de comen√ßar a dir que han fet un Heredia, ja que aquest ho va fer abans que Trump. Em refereixo a no entendre res de res de com est√† el pa√≠s de desorientat i a no saber perdre, en gran manera pels seus interessos de tenir un espai a mitjans o una cadireta vital√≠cia. Temps al temps. Ho sabrem ben r√†pid. I les ordres no vindran precisament des de Waterloo.

La independ√®ncia es fa, no es diu que es fa. Feu m√©s i parleu menys, o la gent, i tamb√© l’Assemblea, us passarem a tots per sobre… i ser√† m√©s d’hora que tard.

Ja n’estem farts. Espavileu!

*David Fern√†ndez Aguilera √©s vicepresident de l’ANC.

Informa:ELNACIONAL.CAT (19-11-2020)

175 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: