ANDORRA: LA IMMIGRACIÓ ESPANYOLA CADA COP REDUEIX MÉS L’ÚS DEL CATALÀ

Segons diversos estudis de lingüística, i com bé matisa el Grup de Recerca en Llengües de la Universitat d’Andorra en un article del 2012, el català a Andorra ha reculat significativament a causa de les onades d’immigració espanyola des de la segona meitat del segle XX. Sent els immigrants procedents d’Espanya la població estrangera més destacada, amb un 25’1% d’immigrants de nacionalitat espanyola l’any 2018 —la segona és la portuguesa, en un 12%— segons el Departament d’Estadística andorrà.

Malgrat que el català és l’única llengua oficial de l’Estat, fet que el permet gaudir de tot un sistema de suport també estès a l’àmbit institucional, l’enquesta sobre Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra i l’evolució entre el 1995 i el 2018 situa com a circumstància recent que el castellà, en un 43’3% és la primera llengua materna a Andorra, seguida del català en un 35’7%, constatant-ne un descens del 7% respecte el 1995, quan el català constituïa el 42’7% i el castellà el 34’6% de les llengües maternes al país.

Augmenta el català entre pares i fills, però se’n redueixen les aptituds

Aquesta situació, agreujada per la immigració espanyola establerta a Andorra, endega un clar declivi dels coneixements en llengua catalana per part de la població. En aquest sentit, l’enquesta exposa que l’any 2018, en un marge de resposta per puntuació de 0 a 10, els andorrans entenen, llegeixen, escriuen, parlen i coneixen millor el castellà que el català, amb un enteniment de 9’6 punts en castellà vers 8’5 en català i un coneixement de 9’3 vers 8, de 9’4 vers 8’6 pel que fa a la lectura, de 9’3 vers 8 pel que fa a la parla i, més greument, amb 8’8 en castellà front un 6’6 en català quant al nivell d’escriptura.

Pel que fa a l’ús, es dóna la circumstància que el català s’utilitza més temps, en un 45’9%, mentre que el castellà en un 39’1%, xifres positives tenint en compte que, l’any 2004, els percentatges eren de 40’5% i 43%, respectivament. Tot i així, el castellà ha crescut i el català disminuït com a llengües parlades a la llar, amb un català que ha passat del 41’2% el 1995 a un 29’3% el 2018 front un castellà que ha augmentat del 20’5% al 24’4%. Tot i així, és notori el creixement de pares que parlen català als fills, en un 55’3% vers el 47% del 2009, situant el castellà en un 39’3% vers l’anterior 43’1%.


Un 75’4% dels andorrans se subordina al castellà

Revisant altres situacions, el català té una relativa bona salut en l’àmbit laboral —en un 43% en relacions internes i en un 51’8% en les externes— i a l’administració pública —adreçant-se a la ciutadania sempre en català en un 62’2%, però en ambdues llengües en un 31’5%. Malgrat tot, la subordinació lingüística és molt elevada a Andorra, constatant en un 75’4% els andorrans que passen al castellà si l’interlocutor no respon en català. Aquí també se suma el fet que Andorra té tres sistemes educatius, dos dels quals en castellà i francès que redueixen la possibilitat que altres perfils lingüístics aprenguin català.

D’altra banda, i si bé el Servei de Política Lingüística del Govern d’Andorra disposa de diversos recursos i vies per aprendre i fomentar el català, i així com la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial, de 16-12-99, especifica a l’article 6 que el Govern ha de promoure els mitjans necessaris perquè els no catalanoparlants s’integrin lingüísticament a Andorra, la situació de davallada del català al país indicia o bé un cert grau de negligència i subordinació lingüística o un excés d’immigrants espanyols que refusa aprendre català.
Informa:LASANTAESPINA.CAT (19-VII-2021)

63 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: