ANTONI CASTELL√Ä: ” ELS VOTANTS DECIDIRAN SI CAL FER EFECTIVA LA DUI O ESPERAR UN GEST DE L’ESTAT “

( JORDI VELERT )
Antoni Castell√† (Barcelona, 1970), portaveu de Dem√≤crates, ha estat un dels noms propis de l’agenda de la setmana. El motiu: finalment s’ha incorporat amb Assumpci√≥ La√Įlla a la candidatura de Junts per a les eleccions del 14-F. Bregat en pol√≠tica dins de l’extinta Uni√≥, formaci√≥ per la qual va ser diputat i secretari d’Universitats del Govern, en la legislatura que acaba el seu partit ha format part del grup parlamentari d’ERC. L’aposta dels republicans cap a una estrat√®gia pactista ha emp√®s el partit democristi√† a allunyar-se’n fins al trencament de l’alian√ßa i recalar en la llista encap√ßalada per Carles Puigdemont i Laura Borr√†s.

El dirigent defensa que els comicis del 14-F s√≥n, de nou, “plebiscitaris” i definiran si els votants independentistes advoquen per “activar la declaraci√≥ d’independ√®ncia del 2017” o b√© esperar “un gest de l’Estat”. La formaci√≥, amb un historial de pactes que l’ha dut a coaligar-se en comicis diferents amb Converg√®ncia i Prim√†ries, buscava per a les eleccions del febrer un “front ampli” per la via unilateral que veu reflectit en les llistes de Junts.

РQuè ha convençut Demòcrates per integrar-se a la candidatura de Laura Borràs?

– L’acceptaci√≥ d’un pacte pol√≠tic que inclou un full de ruta molt clar perqu√® aquestes eleccions serveixin per fer efectiu el mandat de l’1-O. Hem defensat des del principi que hav√≠em de sumar el m√†xim d’esfor√ßos amb l’objectiu que hi hagi una majoria al Parlament disposada a activar la declaraci√≥ d’independ√®ncia del 2017.

– Inicialment, l’aposta de Dem√≤crates era un front ampli de partits independentistes. Com van anar els contactes amb partits i entitats?

– Ens vam adre√ßar a tot l’independentisme. Qui ha estat receptiu √©s Junts i s’hi han sumat Independentistes d’Esquerres, MES i Solidaritat. Crec que estem construint un front ampli.

Dem√≤crates s’integra a les llistes de Junts per al 14-F
Antoni Castell√† i Assumpci√≥ La√Įlla formaran part de la candidatura del partit de Carles Puigdemont amb una entesa que es defineix com la dels “lleials a l’1-O”

– Quina predisposici√≥ va trobar en l’ANC quan a plantejar-li la seva proposta?

– Amb l’ANC coincidim en objectius i ens va comunicar que faria un paper molt actiu de fiscalitzaci√≥ dels programes electorals. Crec que l’acord que vam anunciar encaixa en els plantejaments que va fer l’ANC i traurem bona nota en el proc√©s de fiscalitzaci√≥. √Čs positiu que l’ANC intervingui en el proc√©s electoral fiscalitzant els programes perqu√® √©s rellevant que siguem molt clars sobre qu√® farem si tenim una majoria parlament√†ria.

– Va guanyar les prim√†ries de Dem√≤crates per escollir els candidats del 14-F. Per qu√® √©s Assumpci√≥ La√Įlla la que ocupar√† una posici√≥ de sortida a les llistes de Junts i no vost√®?

– Mai a Dem√≤crates ens han preocupat les cadires: ens preocupa el projecte. Hi ha una aposta de llista cremallera i era m√©s f√†cil encaixar en primeres posicions La√Įlla i no hi va haver discussi√≥. L’objectiu √©s una majoria que guanyi amb suficient marge per tirar endavant el mandat de l’1-O. Em tindran fent campanya com el primer.

– Junts no ha activat la via unilateral en la legislatura que ara acaba. Qu√® el fa confiar que despr√©s del 14-F s√≠ que l’activar√†?

– Dependr√† dels electors. Per aplicar la via unilateral es necessita una majoria molt √†mplia i aquesta legislatura no hi havia una majoria disposada a fer efectiva la independ√®ncia per la via unilateral. L’electorat independentista haur√† de decidir si la millor estrat√®gia √©s que el Parlament tingui una majoria orientada a fer efectiva la DUI o seguir esperant si l’Estat fa un gest amb Catalunya. Quan no hi ha unitat, es resol amb les eleccions.

“Si Borr√†s √©s presidenta, apel¬∑lar√≠em ERC i la CUP perqu√® respectin l’estrat√®gia malgrat que no la comparteixin del tot”

– L’acord amb Junts defensa activar la declaraci√≥ d’independ√®ncia del 2017. Quina majoria legitimaria aquest pas?

– Si tenim una majoria absoluta de diputats al Parlament disposats a activar-la, caldr√† nomenar un Govern que m√©s enll√† de la gesti√≥ prepari la desconnexi√≥. Tamb√© s’hauran de treballar la mobilitzaci√≥ ciutadana sostinguda en el temps i les complicitats internacionals per triar el momentum en qu√® es produeixi la declaraci√≥ efectiva amb un proc√©s d’institucions i ciutadania que desbordi l’Estat, com va passar l’1-O.

– ERC planteja ampliar els suports de l’independentisme abans de nous embats amb l’Estat. Com encaixaria aquesta postura en un pacte de govern amb la candidatura de la qual forma part?

– Apel¬∑lant al sentit democr√†tic de les formacions independentistes. Si sort√≠s l’estrat√®gia d’esperar que l’Estat reaccioni, diria que li dono l’oportunitat. Si la majoria del poble de Catalunya ens fa confian√ßa i Borr√†s √©s presidenta, apel¬∑lar√≠em ERC i la CUP que respectin l’estrat√®gia i li donin una oportunitat malgrat que no la comparteixin del tot. La via unilateral la vam provar durant 48 hores; la via d’esperar que l’Estat reconegui Catalunya com a subjecte renunciant a la confrontaci√≥ s’ha intentat durant tres anys i ha estat un rotund frac√†s. Ampliar la base? I tant, per√≤ per fer qu√®? √Čs compatible ampliar la base amb un objectiu clar de fer la independ√®ncia.

“Proposar un nou refer√®ndum √©s dir que ja no val el del 2017, que la gent va defensar amb el seu cos”

– La CUP defensa un refer√®ndum en la pr√≤xima legislatura, i la n√ļmero dos d’ERC, Laura Vilagr√†, no el descarta. Veu viable aquesta opci√≥?

– Quin valor donem llavors a l’1-O? Proposar un nou refer√®ndum √©s dir, ras i curt, que ja no val el del 2017, en qu√® la gent va defensar les urnes amb el seu cos. Aquell refer√®ndum va ser fet amb una llei del Parlament, la ciutadania va rebre bufetades de la policia i, malgrat tot, l’Estat va fer fallida i es va poder fer. Cap partit t√© dret a interpretar aquell refer√®ndum: ens obliga. I si no, que es digui clarament per qu√® es considera que no val.

– L’acord de Junts i Dem√≤crates parla d’un refer√®ndum per refrendar una constituci√≥ catalana. Qui hauria de redactar aquest text? El Parlament?

– Ja l’hem comen√ßat amb el proc√©s participatiu liderat per Llu√≠s Llach. √Čs important un proc√©s de baix a dalt. Acabat el proc√©s constituent, s’elaboraria una proposta que hauria de ser avalada pel Parlament. Les constitucions surten d’un Parlament i les avala la ciutadania en un refer√®ndum.

– L’entesa amb Junts planteja un pla per controlar el territori. En qu√® consistiria?

– √Čs important exercir l’autoritat republicana de transici√≥ nova respecte al territori catal√†. Concretar-la en un entorn d’un Estat repressor no √©s possible en una entrevista.

РTambé es refereixen al marc jurídic posterior a la independència. Es tractaria de recuperar les lleis de desconnexió aprovades pel Parlament i mai aplicades?

– Pot ser un bon instrument. Com que estem fent un proc√©s democr√†tic, en el moment de trencar amb l’Estat cal un marc de seguretat jur√≠dica.

No farem la independ√®ncia al DOGC. Caldr√† una estrat√®gia unit√†ria d’institucions i ciutadania per desbordar l’Estat”

– Si el 2017 les autoritats catalanes no van aplicar el resultat de l’1-O, en qu√® hauran canviat les condicions perqu√® el puguin aplicar en la pr√≤xima legislatura?

– A l’any 2017, despr√©s de l’√®xit del refer√®ndum, dirigents de la UE i l’Estat van fer una oferta de di√†leg i negociaci√≥ que s’ha demostrat que era mentida. Si ara tornem a un embat l’hem de portar fins al final. Aquests tres anys ens han mostrat que l’Estat nom√©s s’asseur√† despr√©s d’un proc√©s de confrontaci√≥. La independ√®ncia no la farem perqu√® ho digui el DOGC. Cal una estrat√®gia unit√†ria entre institucions, ciutadania i entitats civils per desbordar l’Estat i que faci fallida en territori catal√†. √Čs un proc√©s llarg i complicat de confrontaci√≥ democr√†tica. L’1-O va ser un √®xit; el 3-O nom√©s hi va ser la ciutadania i van faltar les institucions.

РQuin paper tindria a parer seu, doncs, la mobilització ciutadana?

– La ciutadania ha demostrat que est√† disposada a defensar la voluntat popular, per√≤ ara crec que nom√©s sortir√† al carrer si l’objectiu √©s clar i contundent. Un dels errors de Tsunami Democr√†tic va ser convocar la gent al carrer per la post-sent√®ncia sense marcar l’objectiu final. No podem tornar a convocar la gent sense marcar un objectiu clar. La ciutadania no ha fallat i si l’objectiu √©s clar, tornar√† a sortir al carrer.

“L’error de Tsunami Democr√†tic va ser convocar la gent al carrer sense marcar l’objectiu final. Si l’objectiu √©s clar, la ciutadania tornar√† a sortir al carrer”

– Qu√® ha canviat en tres anys perqu√® Dem√≤crates passi de conc√≥rrer a les llistes d’ERC a fer-ho a les de Junts?

– Dem√≤crates va n√©ixer perqu√® Catalunya esdevingui independent. Vam impulsar Junts pel S√≠, vam ser el primer partit que va exigir un refer√®ndum i el 21-D vam fer un acord amb ERC perqu√® defensava la via unilateral. ERC va renunciar leg√≠timament a la via unilateral i ara Junts defensa la via de la confrontaci√≥ i el mandat de l’1-O. Les formacions han anat variant d’estrat√®gia, nosaltres no ens hem mogut ni un mil¬∑l√≠metre.

Castellà reivindica que ha estat lleial a ERC, amb qui ha compartit fins ara grup parlamentari. Foto: Adrià Costa

– Per qu√® s’han mantingut durant aquests anys dins del grup republic√†?

– El grup republic√† √©s tan propietat de Dem√≤crates com d’ERC. Neix per un acord entre Marta Rovira i jo amb l’objectiu de fer efectiva la independ√®ncia aquesta legislatura. Nosaltres hem estat lleials al grup, per qu√® n’haur√≠em de marxar? En tot cas seria leg√≠tim que hagu√©s marxat ERC.

Dubto que les bases d’Esquerra comparteixin la ruptura del pacte amb Dem√≤crates”

– ERC va donar el pacte per trencat el 6 de desembre per l’assist√®ncia de dos voluntaris de Dem√≤crates a una reuni√≥ en qu√® van participar representants de partits d’ultradreta.

– Devia ser una decisi√≥ t√†ctica pels nervis preelectorals i dubto que la comparteixin les bases d’Esquerra. La reuni√≥ la van convocar exsecretaris de l’ANC per fer una proposta i dos voluntaris de Dem√≤crates van anar a escoltar-la. Era una reuni√≥ bilateral i aix√≤ ERC ho sabia. Hem intentat defensar el que pens√†vem sense fer mal a l’adversari. Probablement ERC devia trobar inconvenient fer una escenificaci√≥ del trencament per la via unilateral i s’agafen a la frivolitat de manipular una reuni√≥ com si hagu√©s estat col¬∑lectiva. Demano al periodisme que es miri la convocat√≤ria d’exmembres de l’ANC per fer ells una proposta.

– Va ser un encert l’assist√®ncia dels dos voluntaris a aquesta trobada?

– √Čs correcte escoltar exmembres de l’ANC, hist√≤rics activistes? S√≠. Algunes de les formacions que estaven all√† ens havien contactat i la resposta havia estat que no ten√≠em res a parlar-hi. An√†vem a escoltar membres de l’ANC i utilitzar aix√≤ em sembla immoral.

– Durant les reunions per fer el front ampli que defensava, una de les formacions convocades va ser For√ßa Catalunya, el partit de Santiago Espot. Va arribar a reunir-s’hi?

– Amb Espot he parlat moltes vegades, √©s activista des de fa molts anys, per√≤ les converses potents per articular un front com√ļ Dem√≤crates les ha tingut amb les grans formacions i amb Solidaritat, que √©s un partit amb una traject√≤ria impecable i encara pot fer una aportaci√≥ rellevant en el proc√©s d’alliberament nacional.

“El Govern no estava pensat per a una pand√®mia i els partits haurien d’haver estat flexibles per buscar el millor talent”

РQuè hauria pogut fer millor el Govern en la crisi sanitària?

– A la primavera vam dir que potser era el moment de remodelar el Govern perqu√® no estava pensat per a una pand√®mia. Era un govern de reacci√≥ davant la repressi√≥ de l’Estat. Els partits haurien d’haver estat flexibles per buscar el millor talent en l’√†mbit sanitari i d’empresa.

– Junts hauria d’aspirar a gestionar el Departament de Salut?

– Hauria d’aspirar a governar tots els departaments. Una majoria absoluta seria la garantia absoluta per fer efectiu el mandat de l’1-O. Aspirem a governar tots els departaments i el poble ens dir√† si √©s v√†lid o no.

“La regulaci√≥ del lloguer perjudicar√† els petits propietaris”
РPer quin model econòmic aposta Demòcrates?

– Defensem un model econ√≤mic basat en la gesti√≥ del coneixement. La competitivitat de l’economia ha de ser per la capacitat d’innovar, no pel cost barat del treball. Catalunya, essent el hub de coneixement m√©s important del sud d’Europa, est√† en condicions de fer el salt a la quarta revoluci√≥ industrial.

– Es paguen pocs impostos o massa impostos?

– Tenim una pressi√≥ fiscal elevada que no podem utilitzar en benefici dels ciutadans perqu√® se’n va cap a l’Estat. El d√®ficit fiscal √©s el handicap de Catalunya en pol√≠tica fiscal. Vam votar en contra de l’impost de successions perqu√® t√© sentit en grans fortunes per√≤ si s’adre√ßa a la classe mitjana √©s doble imposici√≥.

РQuè defensa sobre la regulació dels lloguers?

– Hi vam votar en contra perqu√® √©s una llei que tindr√† conseq√ľ√®ncies adverses. La pol√≠tica d’habitatge s’ha de fer amb diners p√ļblics. Podem acabar incentivant que els petits propietaris que posen un pis d’her√®ncia en lloguer es quedin fora de mercat. Aix√≤ beneficia els grans inversors que acabaran comprant aquests habitatges.
Informa:NACIODIGITAl.CAT (2-1-2021)

185 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: