APRENDRE QUINA LLIÇÓ, SENYORA ISABEL RODRÍGUEZ ? NO FEM BÉ DE CALLAR DAVANT TANTS EXABRUPTES

“Aprendre quina lliçó?”
(ANTONI STRUBELL )

Ja sé que l’independentisme està en un procés de semihivernació i que no s’estilen respostes irades a les provocacions que reiteradament ens etziben els partidaris del règim del 78 i altres doctors en democràcia. Segurament seré criticat pels catalanistes més pusil·lànimes per aquest article. Però quan una portaveu del govern de Madrid ens surt amb lliçons de superioritat moral i correcció política, demano si hem fet bé de mostrar-nos tan educadets i circumspectes durant tants anys d’aquesta farsa de “democracia plena” que s’han donat franquistes i hereus més o menys agraïts. Potser hauríem d’haver replicat amb canonades dialèctiques d’indignació des del minut 0 i no quedar-nos bocabadats davant fenòmens com la impunitat dels franquistes o el naixement dels haters de Ciutadans.

Quan la senyora Isabel Rodríguez diu que l’independentisme hauria d’haver “après la lliçó”, haig de confessar que em fa bullir la sang. No em fa res dir-ho. Com pot dir una cosa tan indecent, tan indignant, tan repugnant una representant d’un govern que es diu progressista? Ja sé que se m’acusarà de caure en el joc del “i tu més”, però francament la hipocresia espanyola davant la realitat política catalana ha arribat a un punt que fa impossible de callar més temps. És més, callant en certa manera atorguem. Perquè, les nostres mancances a banda, quines lliçons ha après ella i els restants partidaris del règim del 78 per poder-nos parlar amb aquesta insultant fatxenderia?

Han après que utilitzar la justícia per eliminar oponents polítics és un crim execrable? Han après la raó per la qual cap tribunal internacional accedeix a les seves patètiques demandes d’extradició a polítics catalans perseguits?

Potser han après ells que intentar construir una democràcia real damunt una dictadura ha resultat ser l’enganyifa del segle? Potser han après que tenir un cap d’estat directament nomenat per un dictador és grotesc? Potser han après que tractar Catalunya de “supuesto pueblo” és un insult gravíssim? Han après ells a demanar disculpes als morts innocents per les armes venudes pel seu rei emèrit? Han après ells a fer justícia a les víctimes del franquisme a qui encara ni s’han dignat a anul·lar jurídicament les penes? Han après ells que és gravíssim no renovar els càrrecs de la cúpula judicial quan tocava? Han après que utilitzar la justícia per eliminar oponents polítics és un crim execrable? Han après que empresonar Jordi Cuixart i Jordi Sànchez és una barbaritat que marcarà la història d’Espanya o que l’autodeterminació no és un crim? Han après la raó per la qual cap tribunal internacional accedeix a les seves patètiques demandes d’extradició als polítics catalans perseguits? Han après que empresonar rapers és monstruós? Han après a assumir la seva responsabilitat directa en la fragmentació i regressió de la llengua catalana? Han après que la Catalunya que maltracten sistemàticament és una nació que mereix el mateix respecte que Escòcia o el Quebec? Han après que és intolerable condecorar policies per haver participat en la repressió violenta a ciutadans i ciutadanes que només volien votar? Han après que quan fereixen 1.066 votants l’1-O han firmat el divorci efectiu amb Catalunya?

Han après que cap nació del món pot suportar un espoli de 20.000 milions d’euros, com passa a Catalunya anualment? Han après l’horror que és que a activistes pacífics se’ls demani vuit anys de presó per exercir drets reconeguts internacionalment? Han après que quan l’Argentina demana investigar els crims franquistes ningú entengui que no hi vulguin col·laborar? Han après per què cada cop més mitjans comparen Espanya amb Turquia? Potser que s’hi posin. Han après que el fet de tenir un ministre de l’Interior condemnat com a jutge per ignorar casos de tortura és senzillament esperpèntic? Han après que desautoritzar les lleis socials del Parlament de Catalunya és un abús intolerable com ho és que un govern “socialista” es presti als desnonaments massius? Han après que les portes giratòries amb què beneficien els seus exlíders és una garantia de corrupció? Han après que el MH Carles Puigdemont és un polític força més honest i estimat que molts polítics espanyols a qui el Tribunal Suprem no jutjarà mai? Han après per què Espanya és considerat l’estat més corrupte d’Europa? Han après per què el Tribunal de Comptes és considerada una entitat no homologable a cap país democràtic? Han après per què les Nacions Unides i el Consell d’Europa condemnen Espanya pel seu salvatge tracte als catalans? Han après que cada cop més catalans no pararem fins a aconseguir la independència de la República Catalana?

Quan hagin après aquestes i altres lliçons, la senyora Rodríguez i els seus col·legues 78istes potser es trobaran en una situació més idònia per jutjar el MH President Puigdemont i donar-nos lliçons d’allò que s’hauria de fer i allò que no. Fins i tot, de fer de portaveu d’un govern suposadament democràtic.
Informa:ELNACIONAl.CAT (23-VII-2021)

61 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: