AQUEST DIMECRES TOCA VAGA A LES ESCOLES PEL 25% DE CASTELLÀ

(Per RAMON SERRA, editor de RADIOCATALUNYA.CAT )
Demà hi ha convocada una altra jornada de vaga a les escoles del Principat. Aquesta vegada se centra en la defensa del model d’immersió lingüística, i no ha estat una convocatòria unitària. Els sindicats convocants són la USTEC-STEs, el SEPC, COS i la Intersindical i és una vaga adreçada a tota la comunitat educativa: docents, però també personal d’administració i serveis, als centres públics i concertats.

La demanda principal és que el responsable del model lingüístic de tots els centres sigui el Departament d’Educació, amb Josep Gonzàlez-Cambray al capdavant, i no pas les direccions, especialment arran de la sentència que imposa un 25% de castellà a les escoles. Demanen que el model que s’apliqui sigui únic, d’immersió total en català, i que la decisió d’aplicar-lo no hagi de dependre, en última instància, de les direccions.

Sí, ja sé que la major part de la nostra atenció és a Ucraïna. Ja sabem que en aquesta època de globalització tot ens afecta i ens esquitxa. Esperem que només sigui una mala llepada, però tot sembla indicar que les coses aniran a mal borràs. De la fauna humana cal esperar-ne qualsevol cosa. Ja ens ho trobarem!
Tot amb tot, no podem passar per alt les coses del nostre país, especialment les que fan referència a la nostra identitat. Sembla que ara hi ha una revifalla pel català si més no per part del Govern després de decennis d’abandonament i d’abaixar el cap davant les sentències del tribunals espanyols o de les seves sucursals a Catalunya. Que els tribunals espanyols volen acabar amb la immersió no es cap novetat com tampoc el paper de la trista figura dels darrers governs de la Generalitat–i encara bo que es diguin independentistes- que després d’inflar-nos el cap amb proclames més o menys cridaneres acaben rendint-se i acatant les ordres.
El penúltim episodi el vam viure amb motiu de la sentència que imposava un 25% de castellà a les escoles fent cas d’una denúncia presentada a una escola de canet de Mar. El Govern ha intentat fer un jocs de mans, un episodi de màgia, per esquivar la sentència volent presentar un nou pla d’ensenyament que daria a cada centre la possibilitat de concretar les hores de català i de castellà segons les seves necessitats. Una forma que intenta esquitllar la qüestió, però que tampoc no passarà com tampoc no han passat altres focs d’artifici per esquivar les sentències. Tot en va, perquè al final s’ha fet cas del tribunals. Ves quin remei!
Aquest calvari del català per salvar la immersió sembla que no té fi. Fa poc el Tribunal Suprem ens ha recordat un cop més que el castellà també és llengua vehicular a totes les escoles de l’Estat al costat de les llengües cooficials a les comunitats que en tenen una de pròpia. Més clar no pot ser. Vol dir això que tard o d’hora–segurament més d’hora que tard–s’arribarà a un 50% de castellà. Són faves comptades.
Comprenc que cal plantar-hi cara, però no comprenc els escarafalls i menys la sorpresa d’alguns. Al capdavall els espanyols no fan més que implantar la seva Constitució. I prou generosos que són els seus tribunals perquè d’acord amb la Constitució el castellà és obligatori i les altres llengües no. Per tant, que ens deixin un 50% de català a les escoles sembla que ens fan una bona concessió.
Cert que això no és el propòsit de tenir una escola catalana i que també l’esperit de l’anomenada transició s’ha evaporat del tot .Segur que un cop més els catalans hem pecat d’ingenuïtat pensant que seria possible una escola catalana dins d’Espanya quan tots sabem que Espanya és uniforme de matriu castellana i tota la resta els és sobrer. Per tant, cal posar fi a la demagògia, al discurs teòric que no s’avé amb la pràctica, i reconèixer la realitat. Si volem una escola catalana hem de ser independents. A dins d’Espanya ens l’hem de pintar a l’oli.
Sorprèn que només es parli de percentatges de les matèries escolars que s’han d’impartir en cadascuna de les llengües, perquè si volem una escola com cal s’ha d’anar molt més enllà. Una escola és un tot i no solament un lloc per aprovar unes assignatures. Una escola té activitats de tota mena. I com que aquí es tracta impulsar el català què tal si impulsem els exàmens orals, la formació de grups de teatre, corals, programes radiofònics, concursos literaris, jocs…En fi, tot un ventall d’activitats lúdiques que poden fer atractiva la nostra llengua.
A veure, doncs, si gemeguem menys i són capaços de fer del català una llengua atractiva, malgrat tots els entrebancs. Ja sabem que l’escola no ho pot tot. Però sí que té la possibilitat d’obrir noves finestres. Que no tot ha de ser aprovar exàmens i qui dia passa any empeny.

392 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: