ARA EL TSJC, LA MÀXIMA AUTORITAT ” SANITÀRIA” DE L’OCUPACIÓ ESPANYOLA DE CATALUNYA

“Sí, això és ridícul”.
“No és només una ingerència; és posar en dubte la professionalitat d’alguns.
(XAVI XIRGO )

Vaig seguir ahir amb atenció la compareixença del secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon. Se’l veia emprenyat. Dolgut. Diria que indignat, amb la decisió aquesta del TSJC que obliga el govern a vacunar a correcuita policies i guàrdies civils a Catalunya. Dies enrere, quan els sindicats de la policia es van queixar que no s’havien vacunat prou efectius, Salut ja va explicar que era cert, però que això era així primer perquè els responsables de la Guàrdia Civil i la Policía Nacional a Catalunya havien posat pals a les rodes (volien decidir ells els horaris i els llocs on vacunar-se) i, sobretot, perquè després el govern espanyol va aturar la vacunació amb AstraZeneca. “No discriminem ni per raons d’edat, ni de gènere, ni de creença ni de res. M’és igual si és un mosso com si és un guàrdia civil”, va dir Argimon contundent.

Indignat, em sembla, no tant per la decisió en si com pel que representa, pel fet que aquesta ordre del TSJC posa en dubte la seva professionalitat i el criteri sanitari que aplica el departament. “Això és una ingerència”, es lamentava la consellera Vergés. Ho és. Ja només faltaria, ironitzava Argimon, que fos el tribunal qui decidís quina vacuna s’han de posar. “Potser preguntaré al jutge si Pfizer, Moderna o Janssen.” Té raó. Primer van polititzar un tema sanitari i ara l’han judicialitzat. Contribuint, de passada, a l’imaginari aquest que a Catalunya es discrimina el col·lectiu de policies espanyols. No em facin dir més, si us plau! I amb els Bombers, que també s’han queixat, què fem?, es preguntava Argimon.

La resposta, vist tot plegat, és clara. Que vagin al TSJC, que ara fa de màxima autoritat sanitària, no? I que hi vagin també el mateix Argimon i la consellera Vergés, ara que l’Estat no els deixa espaiar la segona dosi d’AstraZeneca com voldrien fer a Catalunya. Ho han polititzat i ara judicialitzat, deia el secretari de Salut Pública, que ho va qualificar de ridícul. Sí. Ho és. Ridícul. En ser preguntat per les televisions espanyoles, Argimon anava a dir alguna cosa més, però es va frenar. “Em sembla sincerament, sincerament…”, va dir, però va fer punts suspensius. No va acabar la frase. Què anava a dir? Còmic? Grotesc? Insultant? Llastimós? Ofensiu? Injuriós? O tot plegat?
Informa: ELPUNTAVUI.CAT (28-4-2021)

102 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: