ARA ÉS PEDRO SÁNCHEZ QUI ELS EMPRESONA: ADÉU AL DIÀLEG

“Ara és Pedro Sánchez qui els empresona”
La incapacitat del govern espanyol per a frenar la fiscalia demostra que no serveix de res dialogar-hi perquè no podrà implementar els possibles acords
(PERE MARTÍ )
Venjança. Els presos polítics tornaran a la presó en pitjors condicions que les que tenien quan hi van entrar, sense possibilitat de cap permís, perquè la jutgessa de vigilància penitenciària, Maria Jesús Arnau Sala, ha acceptat un recurs de la fiscalia espanyola contra el tercer grau que els van donar les juntes de tractament de la presó on eren reclosos, mentre el Tribunal Suprem fa veure que delibera. La jutgessa ha acceptat un recurs presentat aquest matí, batent tots els rècords de velocitat de la justícia espanyola. Però no serveix de res esquinçar-se les vestidures perquè tothom sabia que això acabaria passant. El Suprem ha canviat la llei per convertir la justícia en venjança i els presos en ostatges permanents per mantenir l’independentisme paralitzat. Però aquesta vegada no és una sentència judicial que els envia a la presó, sinó la inacció, la desídia i la incompetència del govern de Pedro Sánchez, que ha estat incapaç d’imposar des de la fiscalia general de l’estat, que ostenta Dolores Delgado, un criteri d’alleujament penitenciari progressiu per a treure el conflicte polític de la judicialització i passar-lo a la política, com havia promès en la seva investidura.

El govern del PSOE, amb el suport de Podem, no es pot rentar les mans al·legant una separació de poders que no ha existit mai. Va ser Pedro Sánchez mateix qui va vantar-se de controlar la fiscalia per fer-se el fatxenda en un debat televisiu on va prometre que faria ‘tornar’ el president Carles Puigdemont a Espanya, ignorant les lleis europees. Per això va posar-hi una ex-ministra de la seva confiança, Dolores Delgado, que només havia de donar l’ordre de ser flexible, i els fiscals l’haurien d’haver acatat perquè la fiscalia és un organisme jeràrquic, amb disciplina militar. No ho ha fet, i si ho ha fet i no li han fet cas, que actuï contra els responsables que a Espanya hi hagi un govern dels jutges que mani més que el govern escollit a les eleccions. Si no ho fa, Sánchez és còmplice de l’empresonament permanent i no revisable dels dirigents independentistes.

La primera conclusió de la suspensió del tercer grau és que amb un govern que no pot controlar la fiscalia no serveix de res dialogar-hi, perquè no és un govern fort, capaç d’implementar les decisions que surten d’una taula de diàleg. S’havia de convocar aquest mes de juliol, però és igual, ara l’independentisme ja sap que a l’altre cantó de la taula hi seu el govern més progressista del món però també el campió mundial de l’incompliment, de la incompetència i de la feblesa. Probablement, la fiscalia cerca torpedinar el diàleg, però el govern espanyol ho accepta. La solució no és més diàleg, com fins ara. No cal continuar narcotitzant l’independentisme presentant el diàleg com una solució màgica al conflicte polític català. Les jugades mestres disfressades de pragmatisme han topat amb la dura realitat. El conflicte polític català se solucionarà negociant, però des d’una posició de força, no de rendició.

La segona conclusió és que l’estratègia penitenciària que ha seguit fins ara l’independentisme respecte als seus dirigents, acceptada per ERC i Junts per Catalunya, ha fracassat. L’estratègia aplicada disciplinadament per la consellera Ester Capella tenia sentit si tenia la complicitat del govern espanyol, que havia de ser l’encarregat de frenar el colpisme judicial. Han fallat totes dues coses, i no per culpa de la consellera, que ha complert la seva part del pacte, que és limitar-se a aplicar la llei penitenciària. A partir d’ara, si es vol aconseguir la llibertat dels presos, s’haurà de canviar d’estratègia, fer servir totes les palanques polítiques possibles per a aconseguir l’amnistia, que és l’única solució real i digna per als presos, com recorda sempre Jordi Cuixart.

L’independentisme té majoria absoluta al parlament i pot condicionar el govern de Madrid amb els seus vots. I té el carrer, amb el permís de la covid-19, per fer-se sentir. Però necessita recuperar la unitat estratègica per tornar a ser fort, per tornar a omplir els carrers. Amb divisió, enfrontaments partidistes i lluites caïnites només es reforça l’estat. La fotografia d’Oriol Junqueras, Quim Forn, Raül Romeva i Jordi Cuixart entrant junts a la presó és el missatge més clar de la necessitat d’unitat. La recepta que s’ha fet servir des del desembre del 2017 fins ara s’ha demostrat que no ha funcionat, i en cal una de nova, pactada entre tots els partits i entitats que defensen la independència.
Informa:VILAWEB.CAT (28-7-2020)

251 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: