“ARA PLA! FLORENTINO PÉREZ, MÉS INDEPENDENTISTA QUE JOAN LAPORTA”
( RAMON SERRA, Editor de RADIOCATALUNYA.CAT )
(AQUEST ARTICLE VA SER ESCRIT EL 5 DE GENER.LA SEVA ESSÈNCIA ÉS VÀLIDA AVUI DIA )

Any Nou, vida nova. Si més no és el que diu el refranyer català sempre tan ric que poua de la saviesa antiga al llarg dels segles. Avui dia és fa difícil la creació de dites i frases fetes en una societat robotitzada per la informàtica on la paraula queda postergada i el llenguatge del carrer sembla de plàstic, amb una llengua agafada amb pinces. És la fruita del nostre temps.

Certament l’any que acabem d’encetar es presenta més incert que mai. La pandèmia ho ha trabucat tot i no sabem pas quan tindrem un xic de normalitat. És per això que cal posar també la ment en temes que puguin distreure’ns un xic. I qui pot negar que unes eleccions a la presidència del Barça o del Parlament no són una distracció si som capaços de relativitzar-ne els fets del dia a dia?

Per ordre cronològic les primeres eleccions són a la presidència del FC Barcelona el dia 24 d’aquest mes amb permís del virus Covid-19, mestressa i senyora dels nostres destins. Això amb recorda quan era petit que en els programes de les curses de braus es deia que se celebrarien “com permiso de la autoridad”.Aquesta autoritat no és ara de carn i ossos, és una autoritat invisible que ens mostra la nostra fragilitat humana. Tot amb tot, cal mirar el futur amb esperança, perquè sense esperança no hi ha futur. Deia Napoleó que l’èxit no era guanyar sempre sinó no desmoralitzar-se mai.

Les eleccions del Barça es poden mirar des de moltes finestres. Jo que soc independentista declarat m’interessa sobretot saber què farà Joan Laporta en cas de guanyar els comicis atès que és el candidat que es proclama independentista més ben situat. Què vol dir o hauria de dir la independència per a un president del Barça? Senzillament que el club també hauria de ser independent de les estructures esportives . Elemental, senyors!

La indepèndcia política tindrà també una grans costos per al club. Estic segur que seria expulsat de totes les competicions espanyoles, tot i que aquestes perdrien una riuada de milions en taquilles, publicitat, televisió…Una Lliga espanyola sense el Barça seria molt escarransida. Però que ningú dubti que els espanyols prefereixen quedar cecs si nosaltres perdem un ull. Vull dir que la ” unidad futbolística” és també el bé superior a qualsevol preu. Poc els importaria perdre milions a cabassos si el Barça s’hagués de conformar amb la disputa d’una Lliga catalana de futbol amb pocs al·licients i en el millor dels casos hauria d’esperar algunes temporades abans de jugar la Champions. Seria la ruïna del club, molt pitjor que la situació actual.

Aquesta circumstància és la que plantegen alguns unionistes per espantar l’independentisme d’alguns barcelonistes de bon cor sense parar esment mai en les cartes que nosaltres tenim a les nostres mans. Una d’elles, per exemple, seria tallar tots els senyals de les televisions espanyoles a Catalunya. O juguem tots o no juga ningú. o ens hem d’acollonir per les bravates i mofes dels nostres enemics.

Què faria Laporta en aquesta cas si és coherent amb les seves idees independentistes? Aquesta és la pregunta del milió que ningú no li ha preguntat, tot i que m’ensumo que diria que tot continuaria igual com ara amb el Barça disputant la Lliga espanyola. Doncs, no, perquè ja hem vist com les gasten els espanyols. Aleshores, què cal fer?
La solució és fàcil, si més no sobre el paper. El que cal es engegar d’una vegada per totes una Superlliga europea amb els millors clubs del continent al marge de les federacions estatals i de la UEFA, la federació europea de futbol, que ara controla la Champions. D’aquesta manera els clubs guanyarien molts més milions que ara van a para a mans d’aquests organismes. I sobretot en serien gairebé independents. L’exemple del bàsquet és evident. Els principals clubs europeus han creat l’Euroleague al marge de les federacions. Han fet pam i pipa als organismes nacionals i internacionals que ho havien controlat tot i que ara van a remolc d’aquesta gran competició. Que el Barça fos expulsat de la Lliga espanyola no seria gaire transcendent perquè l’objectiu més important és l’Euroleague i ningú el pot expulsar-lo per qüestions polítiques com la independència.

La creació d’una Superlliga no vol pas dir que s’abandonin els campionats domèstics ni les seleccions dites “nacionals”, però sempre serien un segon plat. La idea de fer aquest campionat ja balla pel cap de molts dirigents des de fa anys i panys. Cada dos per tres surt a la palestra, però sembla que ningú està disposat a la ruptura. Ningú, excepte Florentino Pérez, president del Reial Madrid, que considera que, per fi, ha arribat l’hora de la ruptura aprofitant que l’epidèmia ha deixat els clubs escurats de diners. El camí no serà fàcil, això no obstant hem de reconèixer que si Florentino s’hi posa al davant s’haurà fet una gran passa. Oli en un llum.

Pel que fa a la Laporta diu en unes declaracions que tant li fa una Superlliga com no. Que això és una amenaça a la UEFA com ja va passar durant el seu mandat i que al final s’aconsegueixen més diners. O sigui la política de peix al cove, com diríem en termes autonomismes. Vet aquí una política de submissió eterna a canvi de diners, mentre que Florentino Pérez ens mostra el camí de la ruptura, el de la independència futbolística sense embuts. I això que ell no deu pas tenir problemes d’identitat nacional.
En aquestes circumstàncies ja em permetreu que dubti de l’independentisme de Laporta. Segurament ho és en el camp polític, però vol continuar sometent el Barça als poders polítics d’ara a canvi de diners. Segurament no hi ha mala intenció, però si no ha vist la jugada malament rai. De dirigents ingenus n’anem sobrats. Ep! no vull pas dir que estic contra la candidatura de Laporta, però cal ser sempre crític amb els nostres per evitar els errors que anem repetint una i altra vegada.

Ves per on el president del Reial Madrid pot fer més per la independència esportiva de Catalunya que no pas el president del Barcelona. Quines coses, tu! No tot serà bufar i fer ampolles. La lluita promet ser llarga, però els de bàsquet ja ho han aconseguit, tot i que ja sabem que en el futbol es pot complicar molt més per la munió d’interessos que es mouen al seu voltant.

Però és lamentable que d’aquí estant no se sàpiga veure la gran jugada. Els vents mai no ajuden els vaixells que quan surten a la mar no tenen un rumb definit.