“Nazis!”

Sílvia Orriols (AC) ha estat objecte de l’habitual ús indegut del Twitter i de moltes de les seves intervencions que en fa el senyor Gabriel Rufián per combatre el catalanisme que no combrega amb el processisme

( MARC GAFAROT )

Arran de l’habitual ús indegut del Twitter i de moltes de les seves intervencions que en fa el senyor Gabriel Rufián, per indecent, gens escrupolós, demagògic i oportunista, m’agradaria fer unes quantes consideracions a tomb del nazisme i del feixisme, ideologies tradicionalment dissimulades o banalitzades a Espanya i, avui, dissortadament també utilitzades, inadequadament, a Catalunya per combatre el catalanisme que no combrega amb el processisme amorf, mesell i claudicant. Fer escarni, a cop de repiulada, de la Sílvia Orriols d’AC i d’en Josep Costa de Junts caracteritzant-los amb la indumentària clàssica de les SS, palesa que per aquest cavalleret de can sis i tretze que honora el seu cognom de rufià, tot s’hi val a l’hora de fer política i com bé deia en un article els mercenaris de la política estan disposats a tot, qualsevol acte, per mantenir la seva cadira, vendre mare, pàtria o professió inclosa. Anem a pams amb l’article.

El gran historiador jueu Zeev Sternhell explica en el seu brillant assaig “The birth of the fascist ideology” com el fenomen de la ideologia feixista s’anà covant a les pestilents i tètriques trinxeres de la 1ª Guerra Mundial, com una síntesi de la dreta integral i nacionalista francesa i el sindicalisme revolucionari. Ambdós moviments apel·laven a la violència política per assolir llurs objectius i, com mai fins llavors, uniren nació i proletariat com els grans instruments revolucionaris. El gran intèrpret i, finalment beneficiat, d’aquesta situació fou Benito Mussolini qui provinent del socialisme acabà essent, a ulls de la història, el pare polític fundador de la nova ideologia. Després, altres homes el seguiren, entre els quals, Adolf Hitler que fundà el Nazisme, estadi superior de la ideologia feixista on incorporà i elevà a límits mai coneguts elements clarament i sagnantment racistes i de violència ètnica. Així, violència és sinònim de feixisme, cert! Però, quedi clar, no tota violència és responsabilitat o té origen feixista.

Aterrant a la Península Ibèrica, si ens interroguem si Franco era feixista la resposta negativa és molt clara. Franco era un reaccionari amb un ideal anti-liberal de retorn a l’Espanya dels Reis Catòlics o dels primers Àustries. Per contra, el feixisme és revolucionari i, conseqüentment, es tracta d’un moviment que es projecta cap al futur amb una idea radical de creació d’un nou home amb una nova ètica laica i, sovint, antireligiosa. Els primers falangistes, els “camises viejas” sí que podrien ser titllats de feixistes, de fet se’n sentirien orgullosos; però Franco, gran manipulador, un cop mort José Antonio reconduí hàbilment tot el moviment franquista cap a viaranys poc o gens ideologitzants i plenament compromesos amb l’Espanya tradicional. El propi Franco i el seu moviment, interessadament i instrumental, féu un ús molt perniciós del pensament i llegat catòlics. El feixisme i el nazisme són totalitaris, mentre que el franquisme com a d’altres dictadures “bananeres” no deixa de ser autoritari. Salazar a Portugal, com a exemple, tindria grans paral·lelismes o els dictadors sud-americans. En aquest sentit, els feixismes essent totalitaris tenen elements més pròxims a l’altre gran totalitarisme, el comunisme, i una voluntat inequívoca i absoluta d’adhesió social.

Explico tot això per significar la banalitat i la frivolitat de pràcticament tot el que avui passa per ser classificat de “feixista”. Qualsevol opinió que surti del terme mig, del que estableix el convencionalisme o s’escapi, des de posicions no esquerranoses, del “mainstream” és titllat rigorosament de feixista o racista. Així, opinions crítiques amb visions de gènere són feixistes, com també ho són aquells que denuncien el rol perniciós de la immigració il·legal o els que defensen unes polítiques més fermes en matèria de seguretat o, fins i tot, palesant la ridiculesa dels qualificatius, (són feixistes!!!) els que defensen la vigència del mercat lliure i l’economia capitalista. A Catalunya, a banda, hem d’afegir que, massa sovint, són igualment titllats de feixistes tots aquells que defensen la primacia del català i de la cultura catalana en el nostre país. La ridiculesa i absurditat de semblants exabruptes esdevé cimera, quan tot sovint, reben pals d’aquells que haurien de ser companys de lluita política, siguin de dretes o d’esquerres però catalans en definitiva.

A la “Catalunya societat malalta” actual un partit de nou encuny com Aliança Catalana (AC) entra al joc polític amb un afany i determinació “clar i català” de defensa i vigència d’uns valors i una forma de fer catalans vinculats sempre a uns valors i una forma de fer occidental / universal. A la defensa, en un sentit ampli, de la catalanitat de Catalunya, aquest partit incorpora en el seu cabal particular uns valors ideològics de defensa de l’estat de dret i la separació efectiva dels poders públics, la reivindicació de l’emprenedoria i l’economia productiva, l’exigència de la política com un instrument de servei al país no pas per servir-se’n d’ell o una determinada, per ferma, visió de les relacions socials exemplificada amb la frase que diu que sense seguretat no hi ha estabilitat ni tampoc prosperitat. Lliures i responsables amb drets i deures en una Catalunya independent en un món global i una Europa on resta molt per fer. Aquest podria ser, amb matisos i visions particulars, els punts de trobada de la gent que representa Aliança Catalana (AC). És feixisme la defensa de l’estat de dret, la potenciació de les forces productives, la solidaritat entre els diferents individus de la societat o la seguretat de la bona gent i la justícia per tothom? És clar que el programa d’Alianca Catalana no es queda únicament dins d’aquests límits, podríem parlar d’agricultura, esports o educació, però insistim: és això feixisme? Reblem un xic més el clau, denunciar els enormes perills de l’islamisme o de qualsevol totalitarisme, et cataloga, avui a Catalunya, com a feixista o racista? Churchill, Roosevelt o de Gaulle els hem de situar al mateix nivell de Hitler, Mussolini o el triplet Lenin / Trotsky / Stalin?

A la nostra estimada, malgrat que malalta, Catalunya, si algun potencial “feixisme” ens sobrevola és aquell que pretén silenciar i censurar idees, tot desvirtuant-les i transmutant-les, com per art d’encanteri i d’anorreament social, en “idees feixistes”. Fent-ho amb la irresponsabilitat, mai exempta de cinisme, que caracteritza el processisme de JUNTS, ERC i CUP, es posen al mateix nivell dels unionistes i els fan la feina bruta als unionistes alhora de desconcertar encara més la desvalguda societat catalana. D’altra banda, la seva manca d’escrúpols aconsegueix banalitzar el perillós fenomen del feixisme i del racisme que certament és un problema que ens afecta a tots i que tots hem de combatre des de les idees i les institucions. Heus aquí que tots, des dels unionistes d’esquerres radicals, els socialistes o els de dretes en les seves diferents formes i tradicions liberals o autoritàries, tenen a bé a unir-se al processisme, suposadament catalanista, per posar en qüestió a noves formacions, com Aliança Catalana o d’altres que qüestionen obertament i decidida el sistema polític i de valors —o manca d’ells— avui imperant a Catalunya. Els catalans, deia un polític de la República, només ens tenim a nosaltres. Aquest fet heroic seria així si la “majoria” processista parlamentària, per fets i paraules, no hagués optat per fer seva la praxi política de l’ocupant. Queda clar, que els catalans, els de debò i amb cognoms i trets diversos però seguint un fil històric conductor, no som ni serem mai feixistes ni comunistes. Bàsicament per una cosa tan simple i senzilla com que catalanitat s’empelta —sense possible excepció- amb llibertat.
Informa:LASANTAESPINA.CAT (28-12-2020)