ARAGONÈS ACTIVA LA “GRAN ALIANÇA ” PER L’AUTODETERMINACIÓ I AMNISTIA

( LUÍS GIRONA i ORIOL MARCH )
Pere Aragonès, aquest dimecres al Parlament. | ACN
La intenció del president de la Generalitat, Pere Aragonès, és arribar a la reunió de la taula de diàleg prevista per la setmana del 13 de setembre a Barcelona amb una “gran aliança” construïda a Catalunya al voltant de l’autodeterminació i l’amnistia. Aquesta aliança es començarà a bastir durant el mes de juliol, amb reunions amb ERC, Junts i la CUP en les properes setmanes, a les quals s’hi acabaran sumant les entitats sobiranistes. En una compareixença a petició pròpia al Parlament per analitzar l’escenari posterior als indults i a l’informe del Consell d’Europa, Aragonès ha assenyalat que el diàleg amb Pedro Sánchez és la negociació “més difícil de la història contemporània de Catalunya”, i que per això la part catalana hi ha d’anar “reforçada” per la societat civil.

La idea, per tant, és la de recuperar l’esperit fundacional del Pacte Nacional pel Dret a Decidir -estructurat a l’entorn del 9-N del 2014- i del Pacte Nacional pel Referèndum, que es va posar en marxa abans de l’1-O amb la votació acordada com a objectiu principal. Aquest continua sent el marc en el qual traça l’estratègia Aragonès, malgrat la negativa de Sánchez a concedir un referèndum d’autodeterminació. Des de Presidència també esperen que els comuns s’acabin sumant a aquesta “gran aliança” sobre l’autodeterminació i l’amnistia, que amb tota probabilitat es reunirà de manera solemne a principis de setembre, uns dies abans que la taula de diàleg se citi a Barcelona.

Aragonès ha demanat a l’Estat que doni compliment a l’informe del Consell d’Europa, que “evidencia que no pot ser delicte que la ciutadania decideixi sobre el seu futur”. El president creu que l’informe “deixa clar” que la condemna de 100 anys de presó als líders de l’1-O és “injusta” i que Catalunya té el “dret a decidir” el seu futur. Aragonès també ha defensat que la resolució obre una “nova etapa” en les decisions judicials a Europa sobre el procés i ha recordat que el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) està “lligat i pendent” de les decisions que es prenen en el ple del Consell. Un organisme, segons Aragonès, que avala la via dialogada que propugna ara el Govern.

Els indults, ha indicat, són un “primer pas”, visió que ha compartit Jéssica Albiach, cap de files dels comuns, que també ha defensat la reforma de la sedició com a via per continuar eixamplant la desjudicialització. Aquesta reforma hauria de servir per facilitar el retorn dels exiliats, una altra de les qüestions que Aragonès portarà a la taula de diàleg sota el paraigua de l’amnistia. Albiach ha demanat al PSOE que deixi de bloquejar la reforma de la sedició, aturada al Congrés dels Diputats malgrat que el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, s’havia compromès a activar-la abans d’acabar el 2020. Jaume Asens, líder dels comuns al Congrés, pressiona perquè sigui així.

Sintonia amb els comuns, enfrontament amb el PSC

Menys sintonia hi ha hagut entre Aragonès i el PSC, representat pel seu cap de files al Parlament, Salvador Illa. El líder socialista ha demanat al president de la Generalitat “no donar lliçons de democràcia” i li ha recordat que va intentar “suspendre unes eleccions democràtiques” i li ha retret haver participat en la “vulneració de drets” en els fets del setembre i de l’octubre del 2017 al Parlament. El líder dels socialistes també ha afirmat estar “decebut” perquè Aragonès només vol ser el president de “mitja Catalunya” i ha tornat a demanar convocar la taula entre partits catalans. Illa ha corregit el dirigent d’ERC sobre la interpretació de l’informe aprovat pel Consell d’Europa i ha afirmat que el que demana és obrir el “diàleg entre tots els catalans”.

Aragonès ha descartat reiteradament la posada en marxa d’una taula de diàleg entre catalans, petició estrella del PSC en el camí cap a la cita amb la delegació espanyola. Aquest mecanisme a Catalunya tampoc compta amb el vist-i-plau de la CUP, que desconfia, també, de qualsevol acord al qual es pugui arribar amb l’Estat que pugui devaluar les demandes sorgides de les urnes. Eulàlia Reguant, diputada dels anticapitalistes, ha indicat que la principal tasca de l’acord nacional per l’amnistia i l’autodeterminació ha de ser bastir “l’alternativa” per quan l’Estat es negui a convocar el referèndum. La CUP demana no utilitzar aquest acord “només com a eina de pressió” a la taula de diàleg, i ressalta que “l’1 i el 3 d’octubre” marquen el camí que ha de seguir el país, construint els “més amplis consensos”.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (7-VII-2021)

84 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: