ARAGONÈS ENSOPEGA AMB JUNTS I S’ABOCA A UN SEGON ASSALT FALLIT EL DIMARTS

Si ja hi entraven dividits, la sessió d’investidura no ha fet més que eixamplar una mica més l’esquerda oberta entre Esquerra Rapublicana i Junts per Catalunya. El peix del dia estava venut, Pere Aragonès sabia ja d’entrada que avui no seria proclamat president, però n’ha sortit amb la certesa que serà gairebé impossible que l’investeixin en la segona votació de dimarts. Els 42 vots a favor dels diputats d’ERC i la CUP han estat avui insuficients. I ho seguiran sent si, com tot apunta, els 32 de Junts mantenen l’abstenció en segona volta. Pesaran més els 61 vots en contra que sumen PSC, comuns, Vox, Cs i el PP. Si dimarts torna a fracassar en l’objectiu d’aglutinar els 74 escons independentistes, començarà el compte enrere de dos mesos fins a la repetició d’eleccions. No hi ha hagut sorpreses. Quedaven pocs minuts pel toc de queda quan s’ha confirmat la derrota d’Aragonès.

“Tenim l’obligació, després d’un mes i 14 dies, de posar-nos d’acord”, ha estat la resposta de l’encara vicepresident a la petició de Junts perquè “no es precipiti” i renunciï a presentar-se a la segona votació per donar més temps a madurar el pacte. Per bé que embolcallat de bons propòsits, en el cos a cos entre Aragonès i el president del grup parlamentari de JxCat han saltat espurnes. Fa sis mesos que Catalunya funciona amb un govern en funcions i un president substitut que ha exigit posar fi a la interinitat.

Les formes com ERC ha pilotat les negociacions, començant abans amb una aliança “amb qui serà soci parlamentari” i no “amb qui ha de ser soci de Govern”, han molestat els junters. Així els ho ha recriminat Albert Batet, argumentant que s’han sentit convidats a una taula ja parada i havent de pagar la factura. Junts no qüestiona, tal com ha refermat avui, que Aragonès ha de ser el 132è president de la Generalitat, però vol temps per “un bon acord” que ara mateix no albira. És més, avisa que difícilment arribarà en quatre dies.
Condemnats a entendre’s

Encara que Aragonès ha optat per no fer sang amb Junts, des del seu entorn critiquen en privat l’actitud dels seus encara socis, a qui acusen de voler fer pagar -en diferit- la no investidura de Puigdemont el 30 de gener de 2018. De fet, el propi Batet s’hi ha referit durant la seva intervenció. De la seva banda, el candidat republicà ha replicat que les diferències que puguin existir ara entre ERC i Junts “són més petites de les que hi ha hagut en investidures anteriors”. Una manera de recordar-los que, en el passat, ERC ha votat sempre en primera volta tant Mas com Puigdemont i Torra. “Nosaltres sempre hi hem estat”, els ha recriminat.

Del debat se’n desprèn que si els dos principals partits independentistes acaben repetint coalició no serà per ganes, sinó per necessitat. Saben que hauran de fer mans i mànigues per recuperar la confiança. Escarmentat de les turbulències del govern Torra, Aragonès ha demanat enterrar “malfiances” i “maximalismes” i generar espais de coordinació que garanteixin la lleialtat entre socis. Sobre programa, Junts compra la taula de diàleg amb l’Estat amb una pinça al nas, com la CUP, però reivindica el rol del Consell per la República per marcar el pas. ERC, en canvi, vol reformular-lo i reserva a l’entitat presidida per Puigdemont la tasca d’internacionalització.

La CUP, soci estable

Durant la seva exposició inicial, Aragonès ha focalitzat en la seva aposta per un govern d’esquerres que, més enllà de treballar per l’amnistia i per un nou referèndum, se centri en les polítiques socials i la reconstrucció de la crisi derivada de la Covid. Ho ha fet posant l’accent en alguns dels compromisos pactats amb la CUP, com evitar per llei els desnonaments, revisar el model policial o augmentar el pressuposts en sanitat. Fins i tot ha citat Karl Marx, que “va advertir que preu i valor no eren el mateix” per reivindicar que cal revaloritzar el sistema d’atenció social i cures, “històricament infravalorades en el sistema capitalista”.

L’aliança amb els anticapitalistes dóna ales a ERC malgrat el fracàs en el primer intent d’investidura. Els de Junqueras se senten acompanyats i entenen que qui queda arraconat és Junts per Catalunya. Aragonès ha aprofitat per lloar el paper dels cupaires, la seva “generositat i empatia”. “Hem trobat el camí per centrar-nos en allò que tenim en comú i anar polint les diferències”, ha remarcat, tot recordant que l’acord subscrit és “de mínims” i que ha de servir per desenvolupar l’acció de Govern.

Per primera vegada en molts anys, la CUP no és l’actor desestabilitzador. I Dolors Sabater ho ha volgut posar en valor. “Aquesta vegada portem els deures fets. Hem sigut els primers en fer els deures”. Això sí, ha deixat clar que el document segellat “no és un xec en blanc”.
Els comuns s’ofereixen

A mesura que han anat passant les setmanes, la voluntat d’ERC de formar una gran coalició de govern amb Junts, la CUP i els comuns s’ha anat desfent. Ara mateix, En Comú Podem és qui està més despenjat. L’acord per la Mesa del Parlament, que va dur Laura Borràs a la presidència de la cambra, va ser determinant perquè els de Jèssica Albiach saltessin a l’oposició. De moment.

Fonts dels comuns reconeixen que estan a l’aguait, per si les converses amb Junts fracassen i ERC decideix prescindir-ne per explorar un canvi de socis. “Amb nosaltres, demà mateix hi hauria govern”, ha dit Albiach, que ha burxat en la ferida, alertant Aragonès que Junts “l’està humiliant” i l’ha instat a atrevir-se a trencar amb el passat. És més, ha confessat que quan el 14-F van guanyar les eleccions, se’n va alegrar.

L’alternativa sembla difícil, no tant per falta de ganes, sinó perquè un tripartit d’ERC, CUP i ECP aritmèticament quedaria molt lluny de la majoria, amb només 50 diputats. És a dir, necessitaria comptar amb l’aval des de fora, en forma d’abstenció, o bé de Junts o bé del PSC.

Per si de cas, Aragonès no ha perdut l’ocasió de picar l’ullet als comuns, pregant-los que “deixin de ser espectadors” i pugin al carro, per un govern d’esquerres que lluiti per l’amnistia i l’autodeterminació que ells també defensen. La CUP també els ha interpel·lat, convidant-los a sumar-se a l’acord i recuperar l’esperit del 15-M.
Illa, com Arrimadas

La legislatura arrenca repetint el patró de l’anterior. Amb el guanyador de les eleccions a Catalunya sense possibilitats, ni tan sols, de presentar-se a la investidura. L’any 2017, Inés Arrimadas hi va renunciar d’entrada, tot i tenir tres diputats més dels que ara té el PSC. Amb 33, Salvador Illa ho ha intentat fins el darrer moment, sol·licitant a Borràs que el proposés a ell per a la investidura. Davant la manca de suports exhibits pel socialista, la presidenta va optar per Aragonès.

Durant el seu discurs,que ha fet mig en castellà, l’exministre ha estat agre, expressant la seva decepció amb el discurs del candidat i ha criticat que sigui “ostatge” de la CUP. “Cal aquest sotmetiment als antisistema?”, ha preguntat. Tot i el to airat d’Illa, Aragonès li ha demanat responsabilitat i li ha estès la mà per arribar a acords puntuals al llarg de la legislatura.
Plantada a Vox

El cordó sanitari a Vox consensuat entre ERC, Junts, CUP, comuns i el PSC ha tingut la seva primera escenificació al debat d’investidura. Quan el seu líder, Ignacio Garriga, ha pujat al faristol, la majoria de diputats independentistes, d’ECP i alguns socialistes han marxat de l’auditori.

El diputat d’ultra dreta ha acabat el discurs amb una amenaça, que els independentistes es preparin per una col·lecció de querelles al Tribunal Constitucional.

En aquest punt, el de les querelles al TC, Ciutadans ha volgut recuperar el protagonisme. Primer ple, primer recurs. El partit taronja, relegat a penúltima força al Parlament, impugnarà la delegació del vot de Lluís Puig tramitada per la Mesa del Parlament amb el vot de tots els membres independentistes menys Jaume Alonso-Cuevillas, que s’ha abstingut al·legant que és part implicada com a advocat de l’exconseller. També recorreran la decisió d’acceptar el vot delegat de l’exconseller Vox i el PP. El portaveu dels populars, Alejandro Fernández, s’ha exclamat perquè “sis anys després, Catalunya segueix en mans de la CUP” i ha criticat amb duresa que el pacte amb els anticapitalistes suposa un “efecte crida a la delinqüència”.

Més de 12 hores després, el primer debat d’investidura ha estat fallit. La segona oportunitat, dimarts, a les portes de Setmana Santa. De moment, tot apunta que seguirà la penitència.

Informa:ELNACIONAL.CAT (26-3-2021)

164 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: