ARRIMADAS I CARRIZOSA, EL SILENCI DELS PREDICADORS DE L’ODI

“Arrimadas i Carrizosa, el silenci dels predicadors de l’odi ”
( JOS√Č ANTICH )
Les recents declaracions d’In√©s Arrimadas afirmant dilluns passat, despr√©s de la desfeta electoral, que se sent m√©s refor√ßada que mai al capdavant de Ciutadans demostra fins a quin punt la formaci√≥ taronja ha desconnectat de la realitat per passar a ser un partit en encefalograma pla. Arrimadas i el seu candidat a Catalunya, Carlos Carrizosa, han passat a ser testimonials amb els seus sis diputats i des de la desaparici√≥ de l’UCD no es recorda una autodestrucci√≥ tan gran d’un espai pol√≠tic. Passar de 35 escons el 2017 i de guanyar les eleccions, a tenir-ne mitja dotzena i ocupar la setena posici√≥ dels vuit partits que han obtingut representaci√≥ parlament√†ria no √©s a l’abast de qualsevol. El partit de l’odi i la crispaci√≥, de l’oposici√≥ a la llengua i al model educatiu ha trobat en Vox un os tan dur de rosegar que no ha pogut. Esclar que l’anticatalanisme t√© el seu espai a Catalunya despr√©s de la fractura que ha causat Cs a la societat catalana. Per√≤ tamb√© era de manual que en el moment que la ultradreta es tragu√©s la m√†scara i defens√©s les posicions que avui encarna Santiago Abascal ben poc hi tindria a fer la dreta extrema dels Rivera, Arrimadas, Carrizosa i tants d’altres.

I aquell dia ha arribat el 14 de febrer a Catalunya, gaireb√© 15 anys despr√©s que entressin al Parlament, el 2006, tres diputats capitanejats per Albert Rivera. Ara Cs n’ha aconseguit sis, per√≤ amb una gran difer√®ncia: Llavors va entrar per la porta gran, alimentat pels mitjans m√©s ultres de la capital d’Espanya, i en canvi aquest diumenge ha desaparegut pel desballestament dels retalls informatius, perqu√® els mateixos que el van aixecar han deixat de tenir-hi inter√®s. Eren els ximples √ļtils per desestabilitzar Catalunya, van complir el paper assignat i, per ambici√≥, van desaprofitar una oportunitat que, per sort, ja no tornaran a tenir. No volien una part petita del past√≠s formant majories amb el PP o amb el PSOE, sin√≥ que volien el past√≠s sencer. En pol√≠tica no hi ha dues oportunitats, i d’aspirar a la Moncloa a finals de la d√®cada passada amb Mariano Rajoy i Pedro S√°nchez, van passar a ser un partit prescindible, desagradable, imprevisible, molest i inc√≤mode per als qui l’havien aixecat. Les absoltes ja s’havien comen√ßat a preparar.

Ara, despr√©s de la desfeta de diumenge, Carrizosa a Catalunya i Arrimadas a Madrid s’aferren als c√†rrecs amb una virul√®ncia desmesurada. Cap dels dos no vol anar-se’n a casa, perqu√® han de pensar que a fora fa molt fred i han d’estirar el m√†xim possible el que tant han criticat. √Čs com aquells aut√≤mats que van amb el pilot autom√†tic, perqu√® no interessar√† a ning√ļ ni el que diuen, ni el que fan. La bandera de la pol√≠tica de l’odi i de la divisi√≥ la portaran els de Vox i ells no hi tenen res a fer. Com totes les formacions sense arrelament i creades des de dalt seran aviat un partit fantasma a Catalunya, sense seus al territori, amb la mitja dotzena de diputats que han aconseguit aquest diumenge passat, cap alcaldia en les quatre circumscripcions catalanes, un parell de centenars de regidors -en tr√†nsit cap a Vox molts d’ells- i molt c√†rrec intermedi fins fa quatre dies que en poc temps ser√† a l’atur.

√Čs el final, certament. A Madrid diuen que com el de la UPyD de Rosa D√≠ez, un espai pol√≠tic que a Catalunya mai no va tenir for√ßa. Pot ser. Del cel a l’infern en quinze anys. √Čs una bona lli√ß√≥ per no oblidar de com van de r√†pid les coses.
Informa:ELNACIONAL.CAT (18-2-2021)

165 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: