ARRIMADAS, PRESIDENTA DE C’s, UN VAIXELL QUE S’ENSORRA

“Arrimadas, presidenta de Cs ”
( JOSĂ ANTICH )
L’elecciĂł d’InĂŠs Arrimadas com a presidenta de Ciutadans durant aquest cap de setmana, amb gairebĂŠ el 77% dels vots, davant el candidat crĂtic Francisco Igea, que va obtenir el 22,3%, suposa, a la prĂ ctica, un canvi de persones al capdavant de la formaciĂł taronja, però, alhora, la confirmaciĂł de l’aposta mĂŠs dretana. Cs aposta, com a lĂnia estratègica, per pactar amb el PP i Vox i oblidar-se de qualsevol acord amb el PSOE. Renuncia aixĂ a comportar-se com un partit frontissa en la polĂtica espanyola, capaç de pactar a dreta i esquerra, per, segurament, pactar amb el PP les millors condicions possibles per a una futura absorciĂł.
De fet, Ciutadans ja ha iniciat aquest procĂŠs d’autodissoluciĂł en les candidatures per a les eleccions al PaĂs Basc i a GalĂcia. En el primer cas, desplaçant el moderat Alfonso Alonso i formant una coaliciĂł amb el PP, amb un candidat tan de dretes com Carlos Iturgaiz, que nomĂŠs persegueix robar vots a Vox, ja que ĂŠs evident que no hi haurĂ vots del nacionalisme moderat o del PSOE capaços de transitar cap a l’aliança electoral de dretes. A GalĂcia, el president Alberto Núùez FeijĂło literalment va vetar qualsevol coaliciĂł amb els taronja i els va arrossegar a presentar-se en solitari i, ara per ara, cap sondeig no els atorga un sol diputat.
Tanmateix, amb una elecciĂł com a presidenta del partit tan recent, on realment es jugarĂ les garrofes Arrimadas serĂ en les pròximes eleccions catalanes, en una data encara per concretar, però que seran, amb seguretat, els propers comicis que se celebraran a Espanya. Descartat absolutament que repeteixin el resultat de desembre del 2017, on van ser el partit guanyador dels comicis desprĂŠs d’una confluència irrepetible en què bona part del vot unionista es va concentrar en Arrimadas, ara els pronòstics els situen al furgĂł de cua del nou mapa electoral catalĂ .
Amb Arrimadas a Madrid, una candidata amb escĂ s perfil polĂtic com Lorena RoldĂĄn i la polĂtica de la crispaciĂł com a Ăşnica bandera, certament, sĂłn atributs insuficients no nomĂŠs per guanyar sinĂł fins i tot per mantenir-se a la superfĂcie.
Informa:ELNACIONAL.CAT (9-3-2020)