ARRIMADAS, PRESIDENTA DE C’s, UN VAIXELL QUE S’ENSORRA

“Arrimadas, presidenta de Cs ”
( JOSÉ ANTICH )

L’elecció d’Inés Arrimadas com a presidenta de Ciutadans durant aquest cap de setmana, amb gairebé el 77% dels vots, davant el candidat crític Francisco Igea, que va obtenir el 22,3%, suposa, a la pràctica, un canvi de persones al capdavant de la formació taronja, però, alhora, la confirmació de l’aposta més dretana. Cs aposta, com a línia estratègica, per pactar amb el PP i Vox i oblidar-se de qualsevol acord amb el PSOE. Renuncia així a comportar-se com un partit frontissa en la política espanyola, capaç de pactar a dreta i esquerra, per, segurament, pactar amb el PP les millors condicions possibles per a una futura absorció.

De fet, Ciutadans ja ha iniciat aquest procés d’autodissolució en les candidatures per a les eleccions al País Basc i a Galícia. En el primer cas, desplaçant el moderat Alfonso Alonso i formant una coalició amb el PP, amb un candidat tan de dretes com Carlos Iturgaiz, que només persegueix robar vots a Vox, ja que és evident que no hi haurà vots del nacionalisme moderat o del PSOE capaços de transitar cap a l’aliança electoral de dretes. A Galícia, el president Alberto Núñez Feijóo literalment va vetar qualsevol coalició amb els taronja i els va arrossegar a presentar-se en solitari i, ara per ara, cap sondeig no els atorga un sol diputat.

Tanmateix, amb una elecció com a presidenta del partit tan recent, on realment es jugarà les garrofes Arrimadas serà en les pròximes eleccions catalanes, en una data encara per concretar, però que seran, amb seguretat, els propers comicis que se celebraran a Espanya. Descartat absolutament que repeteixin el resultat de desembre del 2017, on van ser el partit guanyador dels comicis després d’una confluència irrepetible en què bona part del vot unionista es va concentrar en Arrimadas, ara els pronòstics els situen al furgó de cua del nou mapa electoral català.

Amb Arrimadas a Madrid, una candidata amb escàs perfil polític com Lorena Roldán i la política de la crispació com a única bandera, certament, són atributs insuficients no només per guanyar sinó fins i tot per mantenir-se a la superfície.
Informa:ELNACIONAL.CAT (9-3-2020)

151 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: