AVIONS ESPANYOLS VAN ANAR A ESTRASBURG PER DETENIR PUIGDEMONT

/ JOSEP CASULLERAS /
Fou un dels dies mĂŠs difĂcils per a Gonzalo Boye com a advocat del president Carles Puigdemont i de Toni ComĂn. Aviat farĂ un any dâaquell 2 de juliol en què el president i el conseller a lâexili van quedar a la porta dâEstrasburg, el dia que començava el ple de la nova legislatura al Parlament Europeu. Les autoritats espanyoles, en connivència amb els responsables sortints de lâeurocambra, els havien apartat de la seva condiciĂł dâeurodiputats, i la justĂcia europea, tot i que havia acceptat dâestudiar la denĂşncia presentada, no va concedir les mesures cautelars dâĂşltima hora perquè poguessin seure als seus escons. I Puigdemont i ComĂn aquell dia eren a punt de travessar la frontera entre lâestat alemany, des dâon havien arribat procedents de Waterloo, i lâestat francès, per saludar, si mĂŠs no, els milers de catalans que sâhi concentraven. No ho van acabar fent, perquè Boye els va dir que de cap manera, que no ho fessin. Tenien informaciĂł i certesa que el govern espanyol, en col¡laboraciĂł amb les autoritats franceses, els detindria i els portaria immediatament a Madrid. Ara Boye nâexplica els detalls al llibre AsĂ estĂĄn las cosas (Roca Editorial) que arriba dijous a les llibreries i del qual VilaWeb us avança aquests detalls.
El dia abans del ple, lâequip de la defensa de Puigdemont i ComĂn va sentir a parlar del Conveni de MĂ laga, signat entre Espanya i França el 2002 i pensat per a una extradiciĂł rĂ pida de persones amb passaport espanyol o francès que fossin sospitoses de pertĂ nyer a ETA. En aquell moment es va signar amb aquest propòsit, tot i que no sâhavia arribat a fer servir mai. Però el conveni continua vigent, i era la carta amagada que tenien les autoritats espanyoles per a aconseguir de dur detinguts Puigdemont i ComĂn i posar-lo en mans de la justĂcia espanyola; per mĂŠs que el conveni fos dâuna legalitat com a mĂnim dubtosa en termes de dret europeu.
Boye explica al llibre que, tanmateix, van continuar el viatge que tenien pensat de fer, com a mĂnim, fins a Kehl, la darrera ciutat alemanya abans dâentrar a lâestat francès, a tocar dâEstrasburg. Durant el viatge van saber que el Tribunal General de la UniĂł Europea no acceptava les mesures cautelars perquè tots dos eurodiputats poguessin entrar a lâeurocambra, i això encara va afegir mĂŠs inquietud sobre la possible detenciĂł si entraven en jurisdicciĂł francesa.
I aixĂ relata Boye què va passar quan van arribar a lâhotel de Kehl on sâhavien dâallotjar: âAl cap de pocs minuts dâhaver arribat a lâhotel ens van donar mĂŠs informaciĂł sobre allò que preparaven per a detenir-los. Una dada que em va cridar lâatenciĂł fou que ens asseguraven que no hi hauria temps de recĂłrrer a cap tribunal perquè en quaranta minuts ja serien a Espanya. Quedava clar: tenien previst fer-ho en aviĂł.â
âVaig trucar a una amiga que encara era al cantĂł francès i li vaig demanar com vaig poder que anĂŠs a lâaeroport dâEstrasburg, que ĂŠs força petit, i que comprovĂŠs si hi havia avions privats, o fins i tot algun aviĂł oficial espanyol. Al cap de gairebĂŠ una hora em va enviar fotografies de tres avions i, tan bon punt vam comprovar-ne les matrĂcules, ens va quedar clar que el pla era aquell.â Continua lâadvocat: âDe part francesa seâns insistia que no era una bona idea de travessar la frontera, que no ens podien garantir res i que, si ho fèiem i eren detinguts, no tindrĂem cap possibilitat dâimpedir-ne el lliurament.â
Boye relata com lâendemĂ , el dia 2 de juliol, va veure molt dâhora a lâhotel uns individus sospitosos, com els continuaven arribant informacions sobre una gran presència dâagents espanyols en territori francès, i la discussiĂł que va tenir amb Puigdemont i amb ComĂn sobre la possibilitat de passar la frontera. El president i el conseller insistien a fer-ho, però Boye va acabar imposant amb vehemència el seu criteri. Els dos eurodiputats electes es van adreçar en vĂdeo als milers de manifestants que hi havia a la porta del Parlament Europeu, i Boye, el vice-president del parlament i advocat Josep Costa i la responsable de comunicaciĂł del president, MĂriam SantamarĂa, van ser els encarregats dâanar fĂsicament a la concentraciĂł. âEns vam anar trobant molts cotxes camuflats situats a no pas mĂŠs de deu metres els uns dels altres; metre a metre ens anava quedant mĂŠs clar que la decisiĂł que havĂem pres era la correcta.â
I encara hi va haver un fet que els ho va fer veure mĂŠs clar i que Boye explica al llibre. Puigdemont i ComĂn es van desplaçar per anar a lâedifici mĂŠs alt de Kehl, des dâon podien veure la manifestaciĂł dâEstrasburg i on van enregistrar el vĂdeo amb què es van adreçar als concentrats. âQuan hi arribĂ vem, (âŚ) un cotxe amb quatre ocupants va frenar en sec davant del president Puigdemont i dâen Toni i en van baixar dos individus amb unes intencions clares dâagafar-los. La reacciĂł fou rĂ pida i van aconseguir ficar-los dins del portal de lâedifici i evitar dâaquesta manera una actuaciĂł que sens dubte no era mesurada per part dels seus autors, perquè ja eren en territori alemany (âŚ). Vam aconseguir fer fotografies del cotxe en el moment que els seus ocupants van desistir i van emprendre la fugida.
Informa/ VILAWEB.CAT / 16/6/2020/