🔈 Escolta l’editorial de Ramon Serra, editor de radiocatalunya.cat.

Espanya no ens falla mai. Quan l’independentisme pateix, quan sembla a punt de trencar-se aleshores Espanya surt al nostre rescat amb algun estirabot que ens torna a unir. De fet fins fa uns pocs anys, els independentistes érem quatre gats. Vet aquí que les bogeries d’Aznar amb el seu anticatalanisme congènit ens van fer pujar com l’espuma. Aznar podria ser considerat com el pare de l’independentisme modern. Els successos posteriors són ben coneguts i Rajoy en va agafar la torxa, bé que aquest home que tot ho deixava podrir va pronunciar una frase que em va colpir: “els catalans comencen moltes coses, però n’acaben poques, perquè de seguida es cansen”. Em sembla que pot tenir la seva part de raó.

El cas és que ara ens ha sortit un altre home madrileny d’alta volada que ens podria donar un bon copa de mà a la nostra causa. Es tracta ni més ni menys que Florentino Pérez, el president del Reial Madrid, que es proposa fer una Superlliga europea de futbol amb els millors equips del continent. Es tractaria de petar amb UEFA, la federació europea de futbol. La causa és purament econòmica perquè la UEFA és molt garrepa a l’hora de repartir els diners als clubs que obté que obté per les televisions. Amb aquesta nova competició que comptaria amb la participació del Barça els ingressos dels clubs podrien triplicar-se, un fet molt important.

No cal dir que les federacions nacionals i molts grups s’hi han oposat. Els que diuen que cal separar l’esport i la política han quedat ben retrats. El president francès Macron hi és contrari de totes totes. No hem d’oblidar que el Paris Sant Germain és patrocinat per Qatar, país que organitzarà el pròxim mundial després d’una adjudicació més que dubtosa. Qatar rega diners a dojo a França i, per tant, no cal posar-se de cul a la UEFA. També el primer ministre britànic hi ha ficat cullerada i quina cullerada: vol prohibir per llei la participació dels equips britànics en aquesta nova competició. En aquestes circumstàncies és difícil que ara mateix el projecte tiri endavant, però Florentino Pérez és tossut i té molt poder. Segur que no desarà pas el projecte i com el Guadiana el projecte tornarà a sortir i a rebrotar tard o d’hora Com a mínim tot queda avisat. No en tinc cap dubte.

Si escric aquest comentari no és simplement per una qüestió esportiva: es tracta de veure com aquesta Superlliga ens afectaria políticament, tenint present que el Barça n’és protagonista. Una competició al marge de la federació Espanya i de la UEFA significaria un gran pas per a la independència esportiva com ja passa al bàsquet on l’Eurolliga ens serviria d’aixopluc en el cas que Catalunya esdevingués un Estat. Aleshores en podeu estar ben segurs que Espanya ens expulsaria de totes les competicions, però per fortuna l’equip es mantindria a Europa, perquè és una lliga organitzada simplement per clubs i no per federacions dependents dels Estats. Aquesta situació podria aplicar-se també al futbol. En cas d’expulsió del Barça del futbol espanyol per qüestions polítiques sempre ens quedaria la Superlliga europea que seria una competició més important i que en teoria no podria ser manipulada per Espanya.
Vet aquí el rovell dels ous, la clau de la independència esportiva. Quan ens diuen que si Catalunya fos independent el Barça hauria de jugar la lliga catalana no és cap ximpleria. Els espanyols perdrien molts diners, però el seu orgull no els impediria pas quedar-se cecs si arribés el cas sempre que Catalunya en perdés un ull. Ells són així.

Certament la independència esportiva del Barça d’Espanya o gairebé, tot i que ara continués també a la lliga espanyola amb el paraigua d’aixoplugar-se només a la Superlliga si fora el cas, no representaria pas que aquesta situació fos confortable per altres equips catalans de primera fila, però el Barça és l’equip més important i el cap de turc si s’escau. És una mica semblant a la situació dels nostres polítics empresonats o a l’exili, perquè Puigdemont és la peça més destacada a abatre. Sempre hi ha un cap de files en totes les activitats humanes.
En aquestes circumstàncies han arribat els missatges de protestes de l’ Espanyol i del Sabadell. No entenc la seva posició, perquè no són convidats a la Superlliga. No hi són ni se’ls espera, no toquen quarts ni hores, però han estat uns toca campanes. L’historial de l’ Espanyol és de sobres conegut. Gairebé sempre fa honor al seu nom, malgrat que com tot arreu hi ha gent independentista i patriòtica. També sorprèn l’actitud del Sabadell que prou feina té per no baixar a segona B com per ficar-se en embolics d’alta volada com la Superlliga. Amb tot cal dir que és l’únic equip català dels més importants que no té cap distintiu català a la samarreta. Potser és per la crisi del tèxtil que afecta a aquesta ciutat de forma clara, oi?

Sempre he cregut que una Superlliga europea de futbol ens aniria molt al Barça i de passada a la causa independentista, si bé podria tenir algunes conseqüències en altres equips. Curiosament no he vist mai que cap partit polític ho portés al seu programa electoral, malgrat que és un tema de gran transcendència fins i tot a escala internacional. Tampoc no sembla que el projecte engresqui gaire ni tan sols a comentaristes independentistes. Poca gent veu l’abast polític d’aquesta nova competició ni tan sol el president Laporta, un independentista de cor que ara només hi veu motius económics.
Tot plegat una llàstima que no sapiguem aprofitar les circumstàncies. Aznar i Rajoy han fet créixer l’independentisme a base de repressió i ara que Florentino Pérez, un espanyol de cap a peus, ens ofereix la possibilitat d’aconseguir encara que sigui un bocí d’independència amb molts milions de diners l’opinió pública gairebé tota respon amb ignorància o amb menyspreu. Es veu que la flama només es manté amb repressió just ara quan un gran empresari espanyol ens aplana el camí amb milions a cabassos i no amb garrotades.
Aleshores em pregunto: independentisme, cap a on vas?