BANKIA-CAIXABANK: NEFAST PER A CATALUNYA

“Bankia-Caixabank: nefast per a Catalunya ”
¬ęHem passat de tenir un sistema de caixes arrelat al territori a un oligopoli bancari teledirigit des de Madrid¬Ľ
( ALEIX SARRI )
La propera fusi√≥ de Caixabank i Bankia per crear el “major banc espanyol” significa la quasi finalitzaci√≥ d’un llarg proc√©s de centralitzaci√≥ banc√†ria. Tal com explica Francesc Cabana en el seu llibre Espanya, un pes feixuc, des de la caiguda del Banc de Barcelona els anys vint del segle passat, el proc√©s de concentraci√≥ ha estat imparable, rematat de forma implacable durant la crisi de 2008-2012.

Concentrar el poder a Madrid, sigui de la classe que sigui, √©s el gran projecte d’aquest imperialisme interior que practica tot govern espanyol. El primer resultat, ja el veiem, √©s la desertitzaci√≥ econ√≤mica de Castella. La propera passa ser√† concentrar a la capital la capacitat de finan√ßament per als projectes m√©s innovadors, alguns a Madrid somien que Catalunya hagi de triar entre la submissi√≥ al poder pol√≠tic de la capital o convertir-se en un bell√≠ssim parc tur√≠stic. Com vam veure l’Octubre del 17, aquest domini pol√≠tic del sector bancari t√© conseq√ľ√®ncies.

Malgrat que √©s cert que La Caixa encara t√© la seu central a Barcelona, no podem tenir cap garantia que aix√≤ es mantindr√† gaires anys m√©s. La fusi√≥ √©s un acostament al poder pol√≠tic de Madrid, que arribat el moment, ser√† consolidat. La presid√®ncia de Goiri √©s un av√≠s a navegants, i el fet que aproximadament un 20% de les accions del nou banc siguin propietat de l’Estat via FROB, demostra que la nova entitat naixer√† sota el control pol√≠tic de l’aparell de l’Estat. Tenint en compte la crisi que ve, √©s m√©s probable que aquest control augmenti que no pas que disminueixi.

Un mercat amb menys bancs significa una major depend√®ncia del BOE. Despr√©s de la fusi√≥, els quatre bancs del sistema coparan un 70% del mercat espanyol, fent-los m√©s dependents que mai del control pol√≠tic via BOE, aix√≠ com fent encara m√©s fr√†gil el sistema, ja que la caiguda de qualsevol d’ells posaria en un major risc la resta i el propi sistema financer.

I clar, menys bancs tamb√© vol dir menys compet√®ncia i pitjor servei. Ho vaig explicar fa 3 anys en l’article M√©s bancs, m√©s democr√†cia. Primer per les persones m√©s vulnerables, que perdran oficines prop de casa, desertitzant econ√≤micament encara m√©s indrets de Catalunya i les Illes (on tant Bankia com La Caixa hi tenien un gran pes i es poden perdre la meitat d’oficines), en una situaci√≥ ja greu en qu√® el 48% dels pobles del principat ja no tenen ni un trist caixer autom√†tic. Els 5.000 acomiadaments esperats no auguren res de bo. Com explicava un estudi de la Reserva Federal, les fam√≠lies i les PIMEs en seran grans perjudicades, ja que els bancs grans s√≥n els que m√©s redueixen el cr√®dit (i n’augmenten el cost) quan arriben les crisis. Si a m√©s el mercat est√† en mans d’un oligopoli com √©s el cas, la falta d’opcions encara juga m√©s en contra dels consumidors.

A Catalunya, de tenir un sistema de caixes diversificat i arrelat al territori hem passat a una situaci√≥ d’oligopoli bancari teledirigit des de Madrid. Segons aquest estudi del Banc d’Espanya, a les prov√≠ncies de Girona, Tarragona i Lleida un sol banc ja tenia una quota de mercat d’entre el 33 i el 46% del total el 2016, i a tot Catalunya els cinc bancs principals tenien entre el 82 i el 95% del mercat bancari. La situaci√≥ √©s greu i situa Catalunya en la forquilla de 1.800-2.500 punts en l’√≠ndex de Herfindhal, l’√≠ndex del BCE per avaluar si hi ha un problema de compet√®ncia banc√†ria.

Tenint en compte els est√†ndards del BCE (considera que un mercat es concentra excessivament quan el valor de l’√≠ndex Herfindahl √©s de 1.800 o superior) Catalunya t√© un problema greu de concentraci√≥ banc√†ria que est√† a punt d’agreujar-se encara m√©s amb la fusi√≥ La Caixa-Bankia.

Arribats a aquest punt, aquest esdev√© un problema pol√≠tic de primer ordre i les forces unionistes, m√©s preocupades de traspassar poder a Madrid que de defensar els interessos dels catalans, no faran res per arreglar-ho, al contrari. Aix√≠ doncs, l’independentisme t√© l’obligaci√≥ d’usar ajuntaments i Generalitat per donar for√ßa a la creaci√≥ de noves caixes d’estalvis o bancs cooperatius, aix√≠ com per atraure bancs internacionals perqu√® operin al nostre pa√≠s. Una altra passa important seria la retirada de dip√≤sits dels bancs amb seu a Madrid o participats per l’Estat, per part de les institucions i la promoci√≥ dels bancs locals i internacionals. Per defensar els nostres ciutadans i PIMEs dels oligopolis que l’Estat est√† construint, √©s m√©s urgent que mai treballar per la descentralitzaci√≥ econ√≤mica i institucional del pa√≠s.

Finalment, la fusi√≥ √©s una nova humiliaci√≥ per als defensors catalans del Pont Aeri. A Madrid no els importa que fem bondat o no, el seu projecte imperial passa per davant d’aquestes subtileses i defensar l’statu quo amb dents i ungles com han fet les elits barcelonines no serveix de res, al contrari porta a la submissi√≥ econ√≤mica del pa√≠s. Que l’√ļnica entitat amb dret a vot dins La Caixa que s’oposa a la fusi√≥ sigui la Cambra de Comer√ß de Barcelona, liderada des de fa un any per l’empresariat independentista, explica moltes coses.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (7-9-2020)

183 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: