UNA MERESCUDA BUFETADA ALS PARTITS INDEPENDENTISTES
RadioCatalunya
“Una merescuda bufetada als partits independentistes” (VICENT PARTAL) Hi ha un paper impressionant de Simone Weil que es va publicar lâany 1950 al nĂșmero 26 de La Table Ronde i que porta per tĂtol âNota sobre la supressiĂł general dels partits polĂticsâ. SĂłn vint pĂ gines i prou, perĂČ plenes dâintel·ligĂšncia i humanitat. La gran filĂČsofa francesa, lâĂșnic gran esperit del nostre temps segons Albert Camus, ataca amb una duresa espectacular el mal que el partidisme fa a la democrĂ cia i a la llibertat de les persones. Weil afirma que el partidisme obliga a una autĂšntica âdimissiĂł de lâesperitâ que fa que els militants es regesquen no pel desig de la veritat sinĂł per la conformitat amb les ordres. I quĂš Ă©s allĂČ que aquesta dona tan especial, voluntĂ ria de la Columna Durruti a Espanya i resistent contra el nazisme a França, recomana de fer? Ho explica amb una parĂ bola: âSi podeu fugir de les mans dâaquesta gent que us amenaça amb el fuet, fugiu-ne. I si podeu evitar de caure entre les seues mans, eviteu-ho.â El pamflet de la senyora Weil, i dic pamflet en el sentit mĂ©s elevat del terme, acaba amb una declaraciĂł inapel·lable: âLâoperaciĂł de prendre partit ha substituĂŻt lâoperaciĂł de pensar.â Jo no acostume a portar barret, perĂČ si en portĂ s, avui me lâhauria de traure davant lâenorme lliçó de dignitat que lâelectorat independentista ha donat als partits. AixĂČ que ha fet tanta gent dâabstenir-se, de no sotmetreâs mĂ©s al xantatge, Ă©s una de les coses mĂ©s difĂcils que aquest paĂs podia fer. I lâha feta. I ha tornat a demostrar fins a quin punt el Primer dâOctubre va ser un terratrĂšmol que ens va canviar la vida. El Primer dâOctubre ens va ensenyar que nosaltres tenĂem el poder de canviar-ho tot i aquell ensenyament ha parit un paĂs nou, amb gent que es comporta diferentment i que sempre troba la manera de traure el cap i de deixar clar que si ells es rendeixen nosaltres no. Les dades, en relaciĂł amb aixĂČ, no deixen cap ombra de dubte. Lâelectorat independentista ha dit prou i ha castigat durament els partits polĂtics pel seu egoisme, per la seua supĂšrbia, pel seu sectarisme, per haver avantposat la lluita per lâhegemonia a la llibertat del paĂs i per haver-se cregut, en definitiva, que amb el mĂ rqueting i el control dels mitjans podrien fer-nos oblidar. La bufetada, com era previsible, ha estat especialment dura amb Esquerra Republicana, el partit que mĂ©s ha fet per destruir tot allĂČ que va significar el Primer dâOctubre. PerĂČ tambĂ© el partit que mĂ©s decisions contrĂ ries al sentit comĂș ha adoptat, atrapat en el cabdillisme delirant dâOriol Junqueras, que Ă©s el gran perdedor dâaquesta nit. Junts, evidentment, tĂ© en la gran victĂČria de Xavier Trias a Barcelona un bĂ lsam que ho guareix tot. La sensaciĂł ciutadana a la capital, molt estesa, era que calia fer fora Ada Colau i Trias ho ha sabut fer i ho ha fet bĂ©. PerĂČ Junts no hauria de perdre de vista que Ă©s precisament en els seus feus on lâabstenciĂł Ă©s mĂ©s alta. Pel que fa a la CUP, i tot esperant els pactes que puga haver-hi a Girona, Ă©s evident que no ha connectat tampoc amb el seu electoral tradicional. Tots tres partits independentistes, doncs, han de reconsiderar seriosament quĂš fan i com ho fan. I han dâentendre que una bona part del paĂs ha canviat per sempre i ja no els deixarĂ fer allĂČ que vulguen. Cap elecciĂł dâençà del Primer dâOctubre no Ă©s una elecciĂł mĂ©s. La dâaquesta nit tampoc. Mentrestant, al PaĂs ValenciĂ i les Illes el pitjor malson sâha fet realitat i el PP i Vox han aconseguit la majoria de les institucions. La pujada de la dreta extrema i de lâextrema dreta âtambĂ© al Principat, eh?â Ă©s un fenomen molt preocupant. A tot Europa hi ha un ascens de lâextrema dreta, i la culpa, en bona part, la tĂ© la desafecciĂł creixent entre les classes mitjanes i populars i lâesquerreta aquesta caviar que ha fet de la polĂtica un negoci. Per als valencians, i per als mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs, perĂČ, sâobre ara un perĂode molt complicat, en quĂš patirem molt i en quĂš trobarem a faltar molt allĂČ que alguns hem denunciat de fa temps. En vuit anys no sâhan fet coses tan bĂ siques i necessĂ ries com rebaixar el sostre electoral al 3% -mira que aixĂČ nomĂ©s hauria canviat coses!- assegurar el requisit lingĂŒĂstic o la reciprocitat de les televisions pĂșbliques. I quan tu no fas la faena els teus contraris se nâaprofiten. Tindrem temps, aquests dies, dâanar analitzant acĂ a VilaWeb fil per randa tot aixĂČ, perquĂš aquesta nit hem viscut uns quants terrabastalls polĂtics. De moment, estigueu atents demĂ a lâespecial de La tertĂșlia proscrita que emetrem a primera hora de la vesprada i a tot el treball dâanĂ lisis, mapes i dades que ja us anem oferint i que continuarem ampliant aquesta nit i al matĂ. Informa:VILAWEB.CAT (29-V-2023)