BÁRCENAS DISPARA: EL PP VA OFERIR-LI 500.000 EUROS PER FALSIFICAR ELS PAPERS

La comptabilitat paral·lela, en negre, del PP va ser una constant durant tot el període que Luis Bárcenas va estar a Gènova, que van ser fins a tres dècades. Així ho ha declarat, aquest dilluns, a l’Audiència Nacional, en l’inici del judici pels papers de Bárcenas. No només això, sinó que ha apuntat directament contra l’expresident Mariano Rajoy, insistint que ell també va rebre els polèmics sobresous sota les sigles “M. Rajoy”. Ell mateix li hauria lliurat sobres. I ha revelat com la formació va oferir-li fins a 500.000 euros per a falsificar els seus propis papers. Després de diverses circumstàncies, avui ha començat per fi la vista oral, que investiga entre altres el finançament irregular de la reforma de la seu de Gènova 13, que els populars abandonaran per decisió de Pablo Casado.

El judici dels papers de Bárcenas ha començat com s’esperava: la pregunta pregunta de la Fiscalia a l’acusat Luis Bárcenas ha estat si es ratificava en la seva declaració de juliol del 2013 davant del jutge Pablo Ruz de l’Audiència Nacional. En aquella declaració, va admetre la caixa B del partit. I l’extresorer del PP s’hi ha ratificat completament i l’ha ampliat. A partir d’aquí, ha engegat el ventilador com ja va fer en el seu escrit a la Fiscalia Anticorrupció. En aquell escrit ja apuntava cap a la responsabilitat de Mariano Rajoy. Se li han ensenyat els documents d’aquella presumpta comptabilitat irregular i ha confirmat que eren del seu puny i lletra.

En primer lloc, l’extresorer del PP ha revelat com, després de la publicació dels papers de Bárcenas al diari El País el 2013, un advocat del partit va proposar-li manipular i falsificar els documents amb l’objectiu de “confondre l’opinió pública”. En la mateixa trobada, com a contraprestació, la formació també li hauria ofert mig milió d’euros, en efectiu de donacions d’empresaris, per la seva sortida de Gènova i la fi del litigi laboral. Però, segons ha declarat, ell va reclamar 975.000 euros, que creia que és el que li corresponia per antiguitat i indemnització, i sense amagar-los a l’Agència Tributària.

Així, Luis Bárcenas ha explicat com l’advocat del partit Javier Iglesias i la dona d’un exdirigent del PP implicat en la Gürtel li van “plantejar la preocupació que hi havia a nivell de partit amb aquests documents”. Tot seguit, li van proposar la maniobra: “Que es tornessin a repetir, però variant conceptes i quantitats per a fer-los públics i confondre l’opinió pública sobre quins eren els bons i quins els dolents”.

Per altra banda, l’extresorer ha enumerat els dirigents del partit que van rebre sobresous quan ell era primer gerent i després tresorer de la formació. Ha citat els noms de Mariano Rajoy, María Dolores de Cospedal, Ángel Acebes, Javier Arenas, Rodrigo Rato, Francisco Álvarez Cascos, Federico Trillo i Jaime Mayor Oreja. Si bé no ha eludit la seva “responsabilitat”, perquè “pagar amb fons opacs despeses a persones era un il·lícit”, també ha assegurat que ell complica les “indicacions” d’Álvaro Lapuerta, mort el 2018.

Bárcenas també ha explicat l’essència d’aquesta comptabilitat paral·lela, que va iniciar-se amb Álvaro Lapuerta de tresorer: “Es rebien donatius, la major part superaven els límits permesos. I hi havia una sèrie de compromisos a satisfer, com ara les retribucions a càrrecs electes o el pagament d’assessors”. L’exdirigent popular ha assegurat que “necessitaven diners d’aquestes característiques per atendre aquests pagaments”, al marge de la comptabilitat oficial.

Segons la seva declaració, la comptabilitat paral·lela hauria acabat el 2009, quan va esclatar el cas Gürtel. Llavors, “es diu de liquidar el saldo que hi ha i entregar-lo al president del partit”, que era MAriano Rajoy. Bárcenas ha dit que els últims lliuraments de diners a Rajoy i a Cospedal les va fer ell mateix, en persona, el juliol del 2008.

Abans de la declaració, el tribunal ha rebutjat l’acarament entre Luis Bárcenas i l’expresident Mariano Rajoy davant possibles contradiccions, tal com va demanar la defensa de l’extresorer del PP. El president de la sala ha argumentat que és una prova més pròpia de la fase d’instrucció i que “compet al tribunal” valorar la credibilitat dels testimonis. En canvi, sí que ha acceptat els testimonis dels periodistes Francisco Mercado, Eduardo Inda, Ernesto Ekaizer i María Luisa Bernal.
Què es jutja?

L’objecte d’aquesta peça és el pagament de la reforma d’una part de la seu del Partit Popular, al carrer Génova 13 de Madrid, amb 900.000 euros de diner negre procedents de la caixa B del partit, on entraven ingressos irregulars de grans empreses i també en sortien sobresous als principals càrrecs del partit. Una comptabilitat paral·lela que es va prolongar, com a mínim, dues dècades. El judici també busca esclarir si el PP va cometre delicte fiscal en no declarar les donacions presumptament il·legals d’empresaris i si Luis Bárcenas, llavors tresorer de la formació, va quedar-se amb una part d’aquests diners. Està previst que el judici s’allargui fins al mes de maig.
Qui està acusat?

Luis Bárcenas és el principal acusat. Complint ja una condemna de 29 anys de presó per la primera època de la Gürtel, ara s’enfronta a cinc anys més pels delictes d’apropiació indeguda, contra la Hisenda Pública i falsedat documental. L’acompanyaran al banc dels acusats l’exgerent del PP Cristóbal Páez i tres responsables de la constructora que va dur a terme les obres de Génova. Però el PP com a organització s’enfronta a una nova condemna com a responsable civil subsidiari dels delictes investigats. En canvi, no s’asseuran al banc dels acusats, però sí al dels testimonis, persones clau com els expresidents José María Aznar i Mariano Rajoy; els exsecretaris generals María Dolores de Cospedal, Javier Arenas, Francisco Álvarez Cascos i Ángel Acebes, o l’expresident del Senat Pío García Escudero, entre altres.
Informa:ELNACIONAL.CAT (8-3-2021)

138 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: