( QUICO SALLÉS )

A poc a poc es van coneixent els detalls de la sentència que allibera el conseller a l’exili Lluís Puig de ser entregat a Espanya perquè el jutgin. Els quatre magistrats del Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les –Hartoch, Marique, Naessens i De Troy–, tot i la cura en l’expressió en les 18 planes de la resolució, retreuen a Espanya determinades acusacions contra el Govern de Carles Puigdemont per l’organització del referèndum en el tràmit de les euroordres de detenció. En aquest punt, el tribunal retreu a l’Estat que consideri un acte de corrupció l’organització d’un referèndum “on tothom pot votar”.

En concret, més enllà de la part on els magistrats justifiquen la inadmissió de l’extradició per possible vulneració de drets fonamentals, també entren a fons en la reflexió sobre la doble incriminació dels delictes pels quals es perseguia Lluís Puig. És a dir, si el delicte de malversació i corrupció o el de desobediència també es troba regulat en el codi penal belga. El fet que la desobediència no superi els 12 mesos de presó va obligar els jutges a fer-ne cas omís: perquè una euroordre sigui tramitada cal que el delicte tingui previstes penes de presó.

Ara bé, els magistrats s’estenen en el que consideren un error de la magistratura espanyola de marcar la casella de “corrupció” en la llista de càrrecs pels quals es demana la detenció i lliurament del conseller Puig. A la sentència, els magistrats recorden que “l’ordre europea de detenció dictada el 4 de novembre del 2019, contra el ciutadà espanyol Lluís Puig per un magistrat de la sala segona del Tribunal Suprem espanyol té per objecte la detenció i lliurament de l’implicat amb vistes a l’enjudiciament de dos delictes, definits com a apropiació indeguda de fons públics (penalitzat en virtut dels articles 252 i 432 del Codi Penal espanyol) i desobediència (penalitzat en virtut de l’article 410 del Codi Penal espanyol)”. “A més de la descripció anterior, el delicte corrupció va ser marcat a la llista a la qual es refereix l’article 5. 2 de la Llei sobre Ordres de Detenció”, afegeix el tribunal. Ara bé, els mateixos magistrats i així ho interpreten els advocats Gonzalo Boye i Simon Beckart en declaracions a El Món, retreuen que l’Estat espanyol marqui corrupció en el llista de les euroordres perquè a “Puig no se l’acusa d’haver rebut, acceptat ni sol·licitat cap benefici econòmic”. “La designació de la categoria ‘corrupció’ és manifestament incorrecta”, conclouen reblant les paraules dels magistrats.

Una convicció que es recull en la mateixa sentència. “En la mesura”, afirmen els magistrats, “que només la interpretació espanyola del concepte –de corrupció com a malversació– és rellevant en la present avaluació i que les definicions utilitzades per les organitzacions internacionals esmentades –Banc Mundial, FMI, consell d’Europa…– no són vinculants, les definicions (àmplies) utilitzades per elles no ofereixen una solució definitiva”. “No obstant això, sí que demostra que el concepte de corrupció implica algun avantatge per a l’autor o per a tercers als quals pretén afavorir”, alerten. “A títol merament indicatiu, cal afegir que el dret penal belga (vegeu els articles 246, 247 504bis i 504 ter del Codi Penal belga) també identifica l’avantatge il·lícit com un dels elements constitutius de delicte”, emfatitzen. I així conclouen.” Res indica que el dret penal espanyol interpreti aquest concepte de manera diferent”.

“La descripció de les circumstàncies de l’acusació”, continuen argüint els jutges, “no mostra que Lluís Puig i Gordi estigui acusat d’haver rebut, acceptat o sol·licitat qualsevol avantatge il·lícit a canvi de carregar una part dels costos postals o d’adjudicar la comanda a l’empresa Unipost SA”. “A més, el delicte descrit en els articles 252 i 432 del Codi Penal espanyol només preveu un perjudici del patrimoni gestionat, sense que es requereixi cap avantatge de l’autor o d’un tercer”, indiquen. “A falta d’un aclariment del concepte de corrupció utilitzat en la legislació espanyola, aquest delicte no pot definir-se com a tal”, conclouen. “La celebració d’un referèndum en el qual tota la població, amb partidaris i oponents, pot participar, sembla no poder considerar-se com un avantatge de la corrupció, i ni la participació dels que tenen dret a votar ni el resultat del referèndum per aquesta referència són de naturalesa tal que alterin aquesta determinació posteriorment”, sentencien. “La celebració d’un referèndum no és en si mateixa punible segons la llei espanyola”, rebla la sentència.

Ara bé, els magistrats deixen clar que no determinen que Puig sigui culpable de res, interpreten que el delicte de malversació sí que tindria un bessó en el codi penal belga, concretament en l’article 240. Els magistrats entenen que aquest article “abasta la malversació per part d’un membre de l’administració pública de fons públics o privats que s’administra en virtut del seu càrrec”. “El delicte així definit implica la intenció de donar-se a si mateix o una altra persona un benefici indegut”, opinen. I al·leguen que “fer que una part del pressupost d’un departament ministerial es destini a fins diferents d’aquells per als quals va ser pressupostat pot constituir tal delicte”. En tot cas, els magistrats, si bé hi veuen una coincidència d’articles, es treuen les puces de sobre la seva possible culpabilitat, a diferència del que fan amb la corrupció.
Informa:ELMON.CAT (14-1-2021)