BOYE PREVEU QUE LA RATIFICACIÓ AL TGUE DE L’ESCÓ DE PUIGDEMONT TINDRÀ EFECTE DOMINÓ

El Tribunal General de la UE (TGUE) ha celebrat avui la vista del recurs que van presentar els eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín contra la decisió del Parlament Europeu, sota la presidència d’Antonio Tajani, d’impedir-los prendre possessió dels seus escons després d’haver guanyat les eleccions europees a Catalunya. El Parlament Europeu ha argumentat que la situació va ser difícil mentre l’advocada de l’Estat davant la UE ha considerat que ja s’han reparat els danys, per la qual cosa ha demanat la desestimació del cas. Per contra l’advocat dels polítics independentistes ha denunciat que la decisió de Tajani va ser per interès polític i reclama reparació. Puigdemont i Comín no han estat presents a la vista.

Boye, que ha subratllat que les preguntes que s’han plantejat durant la vista han demostrat que els jutges coneixen el cas amb precisió, ha advertit que no hi ha una explicació jurídica a la decisió de Tajani, el partit del qual Forza Italia, comparteix grup a l’Eurocambra amb el PP. “Quan no hi ha una explicació jurídica només la pot haver política i la interconnexió entre Tajani i els seus associats i camarades a Espanya va ser clara”, ha retret.

En ser interrogat sobre si la ratificació dels escons de Puigdemont i Comín per part del TGUE pot tenir algun efecte sobre els temes pendents que els dos polítics catalans mantenen a Luxemburg, entre els quals destaca el pronunciament sobre la seva immunitat, Boye ha sentenciat: “efecte dominó”.

Mig any per prendre posessió

El maig del 2019 Tajani es va negar a reconèixer la condició de diputats dels dos polítics independentistes exiliats i no se’ls va permetre accedir a la Cambra com a la resta dels diputats electes. Atès que el tribunal de Luxemburg no va acceptar les mesures cautelars que es van sol·licitar, tampoc no van poder participar a la sessió constitutiva del Parlament que es va celebrar el 2 de juliol, tot i que havia anunciat que hi assistirien i l’independentisme havia organitzat una manifestació de suport a les portes de la Cambra. Finalment, però, Puigdemont i Comín no van travessar la frontera per evitar ser detinguts i es van quedar a vuit quilòmetres d’Estrasburg.

Els dos polítics independentistes no van aconseguir que se’ls reconegués la condició de diputats fins que el Tribunal de Justícia de la UE va sentenciar el 19 de desembre que Oriol Junqueras, que va encapçalar la candidatura d’ERC, tenia immunitat des del mateix moment en què va ser proclamat electe de l’eurocambra i hauria d’haver sortit de la presó, en què es trobava de manera preventiva mentre el Suprem es pronunciava sobre el judici al procés, per anar a Brussel·les a prendre possessió de l’escó. L’endemà mateix d’aquella sentència, Puigdemont i Comín es van presentar al Parlament per recollir les seves acreditacions provisionals. El 13 de gener del 2020 els dos eurodiputats van prendre possessió dels seus escons al ple de l’Eurocambra.
Anul·lar les instruccions de Tajani

Els eurodiputats demanaven en el seu recurs que s’anul·lin les instruccions que els van impedir prendre possessió de l’escó i les decisions de Tajani negant-se a prendre nota dels resultats de les eleccions, així com la declaració en què deixava vacants els escons, i la negativa a permetre que prenguessin possessió dels escons, entre d’altres.

Durant la vista que s’ha celebrat aquest matí, el Parlament ha admès que l’Eurocambra s’ha trobat en una “situació difícil” amb la reclamació de Puigdemont i Comín sobre els seus escons. El lletrat de l’Eurocambra Niklas Göerlitz, ha insistit que no apareixien a la llista que va enviar la Junta Electoral Central amb els noms dels eurodiputats espanyols que havien completat els tràmits.

Més enllà de la sentència que acabi dictant el TGUE sobre aquest cas, el tribunal de Luxemburg ha de fixar encara la data de les vistes pendents dels eurodiputats de Junts cotnra la decisió de la Cambra de retirar-li la immunitat i la qüestió prejudicial que va presentar el jutge instructor Pablo Llarena va plantejar al TJUE per conèixer les raons per les quals un país de la UE pot rebutjar una euroordre.
Informa:ELNACIONAL.CAT (22-1-2022)

82 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: