” BUEN VIENTO I BARCA NUEVA “

“¡Buen viento y barca nueva!”
No pot ser que costi tant trobar còmics infantils i juvenils en català i que quan en trobis les coses “es caiguin”, “es derrombin” i “terminin”

( MARIA RODRÍGUEZ MARINÉ )

Es veu que aquest dimarts va ser el Dia Internacional del Corrector de Textos. Sí, internacional: ho remarco perquè n’hi ha que es pensen que de correctors només en calen per al català, que la resta de llengües són més fàcils i altres disbarats per l’estil. Ben mirat, potser és millor això que pensar-se que ets déu nostro senyor i que on s’és vist que necessitis corrector i que, total, el català és com el castellà però més curt i jo mateix ja ho puc traduir, tot i que no en tingui ni idea. I, a sobre, demano una subvenció perquè ajudo a difondre el català, que, pobret, encara me n’haurien de donar les gràcies. Tots els que tenim fills en edat escolar sabem que això és el que fan algunes editorials, sobretot (i malauradament) de llibres infantils i juvenils. Justament el gloriós dia del correctorat Adrià Pujol Cruells denunciava a Twitter Bang Ediciones. I no per un accent o una t de més (que també), sinó per barrabassades com “S’està derrombant”, “Es va caure dins” i “Hem terminat”. Tots plegats sí que hauríem de terminar amb empreses com aquesta: bon vent i barca nova!

En canvi, són majoria els que opten per córrer un espès vel i que cada pal aguanti la seva vela. No rigueu, que en català pretesament formal (no per ser graciós) s’escriuen, aquestes frases.

Sobre la del vel he de confessar que primer em va costar d’entendre i tot. Però m’estic acostumant a traduir al castellà els textos que no plego a la primera, un cop traduïts els desxifro i després els retradueixo. Tal dit tal fet. I fent com qui no ho veu, ja tenia el tupido velo fora. Ara bé, vaig trobar que el millor diccionari castellà-català que tenim (obsolet i poc fiable, però no n’hi ha d’altre!) ho traduïa com a tirar un vel. No dic que no pugui ser, però, vaja, us hi veieu dient “Tirem un vel i no en parlem més, d’això”? Jo no.

L’expressió del pal ja és un clàssic: sempre arriba el dia que algú et pregunta com es diu en català que cada palo aguante su vela. Si és així rai, perquè almenys veus que la traducció literal no grinyola només als del teu gremi. Però cada cop s’escriu amb més desinhibició que cada pal aguanti la seva vela. Cadascú que carregui el mort seria una solució però no sempre va bé. En un món ideal (en una situació sociolingüística ideal) podríem proposar cadascú que netegi el seu dret de porta, una expressió valenciana que ens recorda que abans cadascú (les dones) es netejava el seu trosset de carrer. I als pobles encara es fa.

És impensable que els bons còmics infantils i juvenils (que pocs que en tenim!) utilitzin frases com aquesta, tampoc és això. Però només eliminant nyaps com “Res al que una nena de vuit anys i el seu gos covard no puguin enfrentar-s’hi” [sic], que diu una contraportada d’aquesta editorial, ja faríem molt. I és que, a sobre, sembla que les historietes que publiquen són bones, casun l’olla!
Informa:ARA.CAT (1-1-2020)

141 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: