” BUEN VIENTO I BARCA NUEVA “

“¡Buen viento y barca nueva!”
No pot ser que costi tant trobar cĂČmics infantils i juvenils en catalĂ  i que quan en trobis les coses “es caiguin”, “es derrombin” i “terminin”

( MARIA RODRÍGUEZ MARINÉ )

Es veu que aquest dimarts va ser el Dia Internacional del Corrector de Textos. SĂ­, internacional: ho remarco perquĂš n’hi ha que es pensen que de correctors nomĂ©s en calen per al catalĂ , que la resta de llengĂŒes sĂłn mĂ©s fĂ cils i altres disbarats per l’estil. Ben mirat, potser Ă©s millor aixĂČ que pensar-se que ets dĂ©u nostro senyor i que on s’és vist que necessitis corrector i que, total, el catalĂ  Ă©s com el castellĂ  perĂČ mĂ©s curt i jo mateix ja ho puc traduir, tot i que no en tingui ni idea. I, a sobre, demano una subvenciĂł perquĂš ajudo a difondre el catalĂ , que, pobret, encara me n’haurien de donar les grĂ cies. Tots els que tenim fills en edat escolar sabem que aixĂČ Ă©s el que fan algunes editorials, sobretot (i malauradament) de llibres infantils i juvenils. Justament el gloriĂłs dia del correctorat AdriĂ  Pujol Cruells denunciava a Twitter Bang Ediciones. I no per un accent o una t de mĂ©s (que tambĂ©), sinĂł per barrabassades com “S’estĂ  derrombant”, “Es va caure dins” i “Hem terminat”. Tots plegats sĂ­ que haurĂ­em de terminar amb empreses com aquesta: bon vent i barca nova!

En canvi, són majoria els que opten per córrer un espùs vel i que cada pal aguanti la seva vela. No rigueu, que en català pretesament formal (no per ser graciós) s’escriuen, aquestes frases.

Sobre la del vel he de confessar que primer em va costar d’entendre i tot. PerĂČ m’estic acostumant a traduir al castellĂ  els textos que no plego a la primera, un cop traduĂŻts els desxifro i desprĂ©s els retradueixo. Tal dit tal fet. I fent com qui no ho veu, ja tenia el tupido velo fora. Ara bĂ©, vaig trobar que el millor diccionari castellĂ -catalĂ  que tenim (obsolet i poc fiable, perĂČ no n’hi ha d’altre!) ho traduĂŻa com a tirar un vel. No dic que no pugui ser, perĂČ, vaja, us hi veieu dient “Tirem un vel i no en parlem mĂ©s, d’aixĂČ”? Jo no.

L’expressiĂł del pal ja Ă©s un clĂ ssic: sempre arriba el dia que algĂș et pregunta com es diu en catalĂ  que cada palo aguante su vela. Si Ă©s aixĂ­ rai, perquĂš almenys veus que la traducciĂł literal no grinyola nomĂ©s als del teu gremi. PerĂČ cada cop s’escriu amb mĂ©s desinhibiciĂł que cada pal aguanti la seva vela. CadascĂș que carregui el mort seria una soluciĂł perĂČ no sempre va bĂ©. En un mĂłn ideal (en una situaciĂł sociolingĂŒĂ­stica ideal) podrĂ­em proposar cadascĂș que netegi el seu dret de porta, una expressiĂł valenciana que ens recorda que abans cadascĂș (les dones) es netejava el seu trosset de carrer. I als pobles encara es fa.

És impensable que els bons cĂČmics infantils i juvenils (que pocs que en tenim!) utilitzin frases com aquesta, tampoc Ă©s aixĂČ. PerĂČ nomĂ©s eliminant nyaps com “Res al que una nena de vuit anys i el seu gos covard no puguin enfrentar-s’hi” [sic], que diu una contraportada d’aquesta editorial, ja farĂ­em molt. I Ă©s que, a sobre, sembla que les historietes que publiquen sĂłn bones, casun l’olla!
Informa:ARA.CAT (1-1-2020)

112 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: