CADA 12 D’OCTUBRE MENYS AMERICANS VOLEN CELEBRAR LA HISPANITAT

“Cada 12 d’octubre menys americans volen celebrar la Hispanitat ”
La celebraciĂł del 12 d’octubre a Amèrica es va convertint, cada any mĂŠs, en el dia per honorar la diversitat i l’aportaciĂł cultura dels pobles originaris i no com a exaltaciĂł de la hispanitat, un procĂŠs que la imperiofĂ­lia dretana espanyola lamenta com una prova de la imperiofòbia i la llegenda negra antiespanyola.
( MIQUEL PAYERAS )

Fa mĂŠs d’un segle, el 1913, Faustino RodrĂ­guez-Sanpedro (1833-1925) encunyĂ  l’expressiĂł “El DĂ­a de la Raza” per referir-se al 12 d’octubre, ĂŠs a dir la jornada en que se suposa que Cristòfol Colom posĂ  peu en terres americanes. Aquest RodrĂ­guez-Sanpedro, advocat asturiĂ , havia estat diputat pel Partit Conservador, ministre en tres ocasions -entre 1903 i 1090, de forma discontĂ­nua- durant el regnat d’Alfons XIII, era senador vitalici i gaudia d’una alta consideraciĂł en els ambients del poder conservador a Madrid. Al marge de la professiĂł jurĂ­dica –que exercia en el seu propi bufet, a Madrid- tambĂŠ fou professor de la Universitat Central de Madrid, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i PolĂ­tiques i president de la UniĂł Ibero-Americana. Va ser durant la presidència d’aquesta Ăşltima entitat quan proposĂ , amb èxit, que s’instaurĂŠs oficialment el Dia de la Raça per aixĂ­ “exterioritzar la intimitat espiritual existent entre la NaciĂł descobridora i civilitzadora i les formades en terra americana, avui pròsper Estats”.

Aquesta concepció de la conquesta d’Amèrica per part d’Espanya, vista més d’un segle després, resulta com a molt casposa. Tanmateix és la que encara ara –si bé substituint la paraula “raça” per “hispanitat”- defensa la dreta i la ultradreta espanyola. I qualsevol opinió diferent a aquesta visió és assenyalada com a producte de “la llegenda negra”. Al respecte s’ha convertit en una mena de bíblia el llibre de la filòloga María Elvira Roca Barea Imperiofobia y leyenda negra (2016), que és glosat per polítics i periodistes conservadors espanyols com una gran obra. De poc ha servit que José Luis Villacañas, catedràtic de Filosofía de la Universitat Complutense de Madrid, autor de nombrosos i prestigiosos llibres d’història, hagi ridiculitzat les tesis de Roca en el llibre Imperiofilia y el populismo nacionalcatólico (2019), on destrossa les frívoles afirmacions de l’autora de l’altra obra. Tanmateix, inassequibles a qualsevol llum historiogràfica amb sentit comú i coneixement dels fets ocorreguts a Amèrica amb la colonització i explotació espanyola, els seguidors de les tesis imperiofíliques de Roca Barea segueixen pretenent tot allò de la “trobada de cultures” que fou el que anomenen “el descobriment d’Amèrica” i, per tant, el 12 d’octubre s’ha de celebrar, troben, de la mateixa manera, si fa no fa, com deia el 1913 Faustino Rodríguez-Sanpedro.

Els mitjans més conservadors espanyols –com són els casos de l’ABC, La Razón, El Mundo, libertaddigital.com, El Toro TV, Trece TV, etc.- no falten mai a la cita anual amb el 12 d’octubre desplegant gran quantitat de propaganda en el mateix sentit imperiofílic de Roca Barea i Rodríguez-Sanpedro. No és difícil llegir o sentir comentaristes en aquests mitjans que pretenen com a veritat de la historiografia que les seves tesis són les que es corresponen amb els fets ocorreguts i que per tant Espanya i els espanyols, diuen, han d’estar orgullosos de celebrar el 12 d’octubre, el Dia de la Hispanitat.

No ho veuen igual a l’altra banda de la mar atlàntica, on els imperiofílics diuen que tant de bé feren els seus avantpassats. De fet, cada any que passa es nota més que a Amèrica ni la raça ni la hispanitat són conceptes que cotitzin a l’alça. Tot el contrari, més aviat.

Tres països llatinoamericans mantenen encara la denominació del Dia de la Raça, com són Colòmbia, Panamà i El Salvador. Tot i així cada any nombroses associacions de cada país demanen que es mudi i se segueixi la mateixa senda dels altres països on s’ha canviat la denominació i se n’ha buscat una alternativa que honori el llegat natiu.

Als Estats Units, per la seva banda, cada any es multipliquen els actes –cada cop a mĂŠs estats – contra la commemoraciĂł de les invasions espanyola, francesa i britĂ nica. Les associacions en defensa del llegats nadius del paĂ­s han aconseguit que el Dia de Colom –el 12 d’octubre – passi a dir-se d’una altra manera a un nombre creixent d’estats. A Maine l’any passat es canviĂ  pel “Dia dels Pobles IndĂ­genes” . Amb denominacions per l’estil es commemora el patiment de les comunitat nacionals originĂ ries a Hawaii, Alaska, Dakota del Sud, Minnesota, Nou Mèxic, Oregon i Vermont. A nombroses ciutats –Los Ángeles, Seattle, Berkeley, Minneapolis, Washington D.C … – les autoritats locals han declarat pel seu compte el dia 12 d’octubre com a commemoratiu dels pobles originaris i es retiren progressivament totes les estĂ tues i monuments que d’alguna manera puguin honorar la invasiĂł i explotaciĂł colonial.

També altres països americans del sud han decidit canviar la denominació amb la intenció d’honorar el llegat natiu. Així, a Argentina se celebra oficialment el 12 d’octubre, des de 2010, com el Dia del Respecte a la Diversitat Cultural, seguint les indicacions de l’Institut Nacional contra la Discriminació, la Xenofobia i el Racisme (INADI) que exigia el canvi de nom.

El mateix passà a Bolívia des de 2011, on el Govern d’Evo Morales decretà que el 12 d’octubre seria a partir d’aleshores el Dia de la Descolonització a l’Estat Plurinacional de Bolívia: “la descolonització és, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual els pobles” als qual la “invasió estrangera” deixà “sense el seu autogovern”, recuperen “l’autodeterminació” a través “d’un procés bàsic d’alliberament i d’autonomia”, diu el decret.

El mateix any, a Equador, el Govern promulgà un decret que instaura el Dia de la Interculturalitat i la Plurinacionalitat per “reconèixer i rectificar el vertader significa de l’esdeveniment (que se celebra el) 12 d’octubre, com és promoure el diàleg entre les diverses cultures i coneixements, enfortint la unitat nacional en la diversitat d’un Estat inclusiu de pau i justícia”.

A Perú s’hi promulgà el 2009 una llei per la qual el 12 d’octubre passava a ser el Dia dels Pobles Originaris i del Diàleg Intercultural, amb l’objectiu de “buscar el reconeixement per als pobles originaris i per reconèixer la seva aportació a la diversitat cultural del país”.

A Veneçuela el Govern va decretar el 2002 que a partir d’aleshores el 12 d’octubre seria el Dia de la Resistència Indígena com a acte “d’autoafirmació americanista per la unitat i diversitat cultural i humana” i en reconeixement “de les aportacions dels pobles i les cultures africanes, asiàtiques i europees” en la creació de la “nacionalitat veneçolana”.

En el mateix sentit s’han instaurat els respectius 12 d’octubre a Guatemala i Nicaragua on fou batejat com el Dia de la Resistència Indígena, Negra i Popular.

Com es veu, a Amèrica el Dia de la Hispanitat o de la Raça va minvant progressivament a favor de la instauraciĂł d’una jornada de reconeixement a les nacions originĂ ries.
Informa:ELTEMPS.CAT (13-10-2020)

138 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: