CADA CATALÀ PERD 260 EUROS EN EL FINANÇAMENT AUTONÒMIC

Catalunya va ser la segona comunitat autònoma que més diners va aportar al sistema de finançament autonòmic el 2020, però, en canvi, només va ser la desena en ingressos rebuts, segons dades de la liquidació del sistema de finançament publicades pel departament d’Economia de la Generalitat aquest dijous. Es repeteix així el patró habitual dels últims anys pel que fa al repartiment de recursos amb el model de finançament.

D’acord amb les dades, Catalunya va aportar fa dos anys 2.779 euros per habitant al sistema de finançament, un 17% més que la mitjana estatal, que va ser de 2.374 euros per càpita. Només Madrid, amb 3.347 euros per persona, va aportar més recursos. Ara bé, una vegada aplicats els diversos mètodes de repartiment, els ingressos de la Generalitat van caure fins a 2.519 euros per càpita, un 1,5% per sota de la mitjana de diners ingressats pels diferents governs autonòmics, que va ser de 2.558 euros per habitant. Així doncs, si calculem el que va aportar i el que va rebre cada català, la conclusió és que cada ciutadà va perdre 260 euros.

En comparació amb la mitjana, però, Catalunya va rebre 39 euros per persona menys que el que li tocava segons la mitjana, tot i haver-hi aportat 405 euros de més.

La liquidació del 2020 dona uns resultats similars als dels anys anteriors. “És molt difícil que canviï”, indica Guillem López Casasnovas, catedràtic d’economia de la UPF i expert en finançament, perquè les participacions de les comunitats autònomes no es calculen per les recaptacions dels impostos, sinó que es pondera per altres elements, com el consum, de manera que no es tenen en compte particularitats de cada comunitat autònoma que podrien fer variar les xifres d’un any a un altre.

El Govern lamenta l'”infrafinançament” de la Generalitat

En un comunicat, el conseller d’Economia, Jaume Giró, ha insistit que les dades “tornen a posar de manifest” el “repartiment arbitrari dels recursos entre comunitats” fruit del sistema de finançament actual. “Mentre que Catalunya perd sempre entre 7 i 8 posicions, altres comunitats amb una capacitat tributària molt per sota de la mitjana reben sistemàticament més recursos per habitant que Catalunya”, ha lamentat.

Giró ha tornat a denunciar “l’infrafinançament històric de Catalunya” que provoca que “s’evaporin” milions d’euros que “cada any genera Catalunya” i limita els recursos que rep la Generalitat un cop tancada la liquidació. En la mateixa línia, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha carregat a Twitter contra l'”infrafinançament crònic fruit d’un model de finançament injust i arbitrari”.

A banda de les dades, el Departament d’Economia també publica les xifres ajustant-les al cost de la vida de cadascun dels 15 territoris. La raó per la qual ho fa és que, amb la mateixa quantitat de diners, no es poden adquirir la mateixa quantitat de béns o serveis a Catalunya que, per exemple, a Galícia, on els preus són, en general, més baixos. Amb aquest càlcul, Catalunya es trobaria en una situació encara pitjor, ja que seria la catorzena comunitat amb menys ingressos. Per fer aquest càlcul, la Generalitat ha d’utilitzar una metodologia desenvolupada el 2015 per quatre economistes catalans, ja que l’Institut Nacional d’Estadística no publica dades sobre el cost de la vida entre comunitats o províncies, tot i que sí que ho havia fet als anys 70.

Sense negociació per a la reforma
Tot i les queixes del conseller, però, Catalunya no és la comunitat autònoma més perjudicada pel sistema, que segons la llei ja s’hauria d’haver renovat fa vuit anys. Sí que es dona aquesta situació en altres aspectes dels comptes públics, com ara la inversió de l’Estat –sobretot en infraestructures–, en què Catalunya acostuma a tenir xifres d’execució molt més baixes que la resta d’autonomies. Això explica que la Generalitat no tingui ara mateix com a prioritat la reforma del sistema de finançament, però, per contra, mantingui un discurs molt més dur contra el govern espanyol pel que fa a les inversions.

En aquest sentit, López Casasnovas recorda que el finançament de les autonomies només és “una part” de les balances fiscals de l’Estat, que de moment no es publiquen. En aquestes balances, “la contribució més gran” prové justament de la despesa i la inversió de l’administració central, afegeix el catedràtic.

De fet, el febrer passat el mateix Giró va rebutjar de ple una primera proposta del ministeri d’Hisenda de reforma del sistema, afegint que no es trobava en un procés de negociació amb l’administració de Pedro Sánchez. Aquest dijous, la diputada del PSC Alícia Romero ha indicat que el sistema està “caducat des del 2014” i ha convidat el Govern català a no deixar “una cadira buida” quan l’executiu estatal presenti una nova proposta a la tardor.

Qui sí que té interès a refer el sistema és el govern valencià. L’executiu presidit pel socialista Ximo Puig és un dels més perjudicats, ja que tot i ser només la novena comunitat autònoma en recaptació per habitant, cau fins a la quinzena posició en ingressos, d’un total de quinze territoris. En la mateixa situació es troben Múrcia, que passa de l’onzena autonomia que més aporta a la tretzena en recursos finals, i Andalusia, que és la tretzena en recaptació i la catorzena en ingressos. Puig ha sigut, des de fa anys, el principal impulsor de la reforma del model en vigor , però no ha tingut mai la complicitat del govern català, ja fos durant els anys del Procés com posteriorment.

El model de finançament afecta quinze de les disset autonomies, ja que Navarra i les tres diputacions provincials del País Basc tenen garantit un sistema de finançament foral propi, de manera que no participen en la caixa comuna del sistema. A més, les Canàries participen del sistema comú, però no s’hi aplica l’IVA, la qual cosa explica la gran diferència entre els diners recaptats i els rebuts per l’arxipèlag.
Informa:ARA.CAT (4-VIII-2022)

106 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: