CADA DIA MIL AGRESSIONS A LA LLENGUA: MURO, CALVIÀ, “PERPIGNAN”, GUÀRDIA CIVIL (2) …

Un ciutadà ha fet pública la seva denuncia, presentada a l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics, aquest dijous 26 d’agost, en la qual explica que els dos vigilants de la platja d’Es Comú del municipi de Muro, «increpen els usuaris que ens hi dirigim requerint-nos de manera bel·ligerant a parlar-los en espanyol i davant la negativa reaccionen dient-nos que ‘estamos en España’ i ens diuen ‘maleducados’».

El denunciant explica a la seva denuncia que els dos individus, «ja sien contractats directament per l’Ajuntament de Muro per qualsevol altra entitat pública, o sien contractats per una empresa concessionària o contractista de l’Administració, presten un servei públic i són retribuïts a càrrec dels pressupostos públics i per això tenen l’obligació d’esser plenament competents en la llengua oficial i pròpia d’aquesta terra».

CALVIÀ, EL PITJOR AJUNTAMENT

L’Ajuntament de Calvià ha demostrat tenir una nul·la sensibilitat a l’hora de respectar els drets lingüístics dels catalanoparlants. El castellà és l’únic idioma utilitzat en la senyalització present a la via pública, la cartelleria a edificis i fins i tot, a la retolació de vehicles municipals.

Aquest fet la convertit en el municipi més assenyalat a la campanya de xarxes que ha endegat Plataforma per la Llengua de les Illes Balears per exposar tot aquells incompliments en matèria lingüística que es produeixen a l’espai públic. Amb l’etiqueta #NormalitzaMallorca la ciutadania puja fotografies on es veu l’absència del català en llocs on hi hauria de figurar per la seva condició de llengua oficial o topònims incorrectes, o bé perquè estan mal escrits o els han escrit en castellà.

Aquests reiterades incorreccions amb la Llei Lingüística a Calvià, han portat tant a Plataforma com a ‘Diari de Balears’, ha apuntar directament al batle del PSIB, Alfonso Rodríguez Badal, com a responsable d’aquesta flagrant vulneració contra els catalanoparlants. Segons el mitjà, “la desobediència a la Llei és tan reiterada, profunda i arrelada entre els alts càrrecs de l’Ajuntament que podria representar un clar exemple de prevaricació”.

Malauradament, seguint l’etiqueta #NormalitzaMallorca, s’observa clarament que el català és ignorat reiteradament en rètols, senyalitzacions i publicacions presents a la via pública, edificis i infraestructures com hospitals, centres de salut, instal·lacions esportives, centres educatius o l’aeroport de Son Sant Joan. Els autors d’aquestes vulneracions són ajuntaments, el Consell Insular i el Govern espanyol.

“PERPIGNAN” A LES CARRETERES

L’ex-pres polític Josep Rull s’ha indignat en veure la falta de catalanització d’algunes carreteres catalanes. Així ho ha manifestat al seu compte de Twitter aquest matí, on s’ha manifestat en contra d’un senyal vertical d’orientació a l’Empordà amb el topònim Perpignan, en francès.

L’exconseller ho ha qualificat d'”inadmissible” i “incomprensible”, i ha recalcat que aquest fet es produeix “especialment” a les carreteres de titularitat de l’estat espanyol. A més, ha demanat perdó per “no haver-ho solucionat” quan era conseller de Territori i Sostenibilitat entre els anys 2016 i 2017 en el Govern liderat per Carles Puigdemont.

Perpinyà és la capital de la Catalunya Nord i un dels feus indispensables per a l’exili que històricament han patit alguns dirigents catalans, com Francesc Macià o el mateix president Puigdemont. La ciutat de Perpinyà és un símbol del catalanisme històric, fet pel qual Rull esclata d’indignació en veure el cartell del seu nom en francès en terres catalanes.

Perpinyà també va jugar un paper indispensable entre les guerres que històricament s’han produït entre la corona catalanoaragonesa i la de Castella. A tall d’exemple, durant la Guerra dels Segadors, Perpinyà va ser ocupada per tropes franceses que comptaven amb el suport dels catalans revoltats el setembre de 1642.

Després de la rendició de Barcelona davant el rei Felip IV el 1654, la Generalitat de Catalunya s’hi traslladà. La signatura del tractat dels Pirineus (1659) entre el rei francès, Lluís XIII, i el de Castella, Felip IV, va comportar l’annexió de la ciutat i la resta de la Catalunya Nord al regne francès i el 1660 la Generalitat fou suprimida per la monarquia francesa.

LA GUÀRDIA CIVIL

Un advocat català, Cèsar Lagonigro, denuncia per les xarxes socials que ha sigut aturat per la policia espanyola a la frontera de la Junquera per portar l’adhesiu de CAT (abreviatura de Catalunya) tapant la “E” d’Espanya.

Lagonigro assegura que la Policia Nacional espanyola li ha dit que “no pot circular amb aquesta matrícula” i quan l’advocat ha respost en català que “hi podrem circular perquè serem independents” el policia espanyol ha dit: “Parleu en un idioma que s’entengui”.

El tuit publicat per l’advocat diu així: “El CNP ens ha aturat a la Junquera per portar CAT a la matrícula tapant la E. Diuen que no podem circular amb aquesta matrícula. Els hi responem que més d’hora que tard, hi podrem circular, perquè serem independents. Diuen que parlem amb un idioma que s’entengui. Seguim en català”.
Lagonigro ja va tenir un altre ensurt

Cesar Lagonigro va anar equipat fins a Sevilla amb un llaç a la solapa i dos més a la maleta de viatge, per assistir a un Congrés d’Advocats. És a dir, tenia molts números perquè li toqués la loteria unionista. I així va ser. Lagonigro va manifestar al seu Twitter que al sopar de cloenda, l’organització va col·locar una safata arrebossada de llaços amb la bandera espanyola per tal de donar-li la “benvinguda”.

“No ho entenen, ni ho volen entendre. Nosaltres a lo nostre, si persistim i estem determinats ens en sortirem”, destaca Lagonigro. Precisament, l’advocat català va penjar una altra imatge de la seva maleta a l’aeroport assegurant que ja té “ganes de trepitjar carrers”.

TAMBÉ AL PALLARS

La regidora del grup municipal Guanyem de Cerdanyola, Laura Benseny, també ha denunciat avui via Twitter una topada amb la Guàrdia Civil per dirigir-se en català. “Tot hauria sigut més senzill si haguéssim parlat espanyol”, ha afirmat.

Benseny explica que pujant al petit municipi del Pallars, Àreu, va ser aturada per la Guàrdia Civil a l’entrada de Baro, una localitat que pertany al municipi de Soriguera. La policia espanyola va demanar a la regidora cap on es dirigia i aquesta va respondre en català: “Anem a Àreu”. Aquesta resposta va desembocar en un registre de tot el vehicle, maleter i motxilles incloses.

La Guàrdia Civil va arribar al punt d’insinuar que l’Ibuprofèn podria ser alguna substància il·legal. “No és cocaïna o heroïna?”, va interrogar el policia a la regidora, que anava acompanyada de la seva germana.

Laura Bensey també assegura que la policia espanyola, un cop fet el registre de tot el vehicle de cap a peus, va blasmar: “Espero que quan surtin a Espanya parlin espanyol. Jo no volia venir a Catalunya”.

Informa:ELNACIONAL.CAT,D.BALEARS.CAT I RACOCATALA.CAT (27-VIII-2021)

99 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: