“CAL FER ENORMES ESFORÇOS PER ACONSEGUIR PETITS AVENÇOS DEL CATALÀ A L’ESCOLA “

(MARIA GARCÍA)
Atamo, el Kanda, la Fatimata i el Dylan fan primer de primària a l’Escola El Pla de Salt. Són quarts d’una del migdia de divendres i és l’hora dels jocs lingüístics: els mestres del col·legi han fabricat ells mateixos tot un seguit d’activitats lúdiques per ensenyar el català de manera divertida i distesa. Els alumnes estan dividits en petits grups, i aquests quatre infants juguen al Matamosques, que consisteix en caçar dibuixos de diferents objectes i animals, que després han de col·locar en el pot corresponent: tots estan forrats de colors diferents i cadascun representa una lletra de l’abecedari. “Què és això?”, pregunta la tutora, Ariadna Pou. “Un formatge”, respon el Haytamo, que, tot seguit, el col·loca al pot de la lletra efa. En aquest centre públic d’infantil i primària el 99% de les famílies dels alumnes no són d’origen català, i els mestres han de “remar el triple” per garantir que tots els estudiants acabin sisè de primària amb el domini curricular de la llengua. “Hem de fer esforços enormes per aconseguir petits avenços, però aquests avenços per a nosaltres són grans victòries”, diu el cap d’estudis, David Mena.

A Salt, els vuit centres educatius públics que hi ha al municipi són de màxima complexitat, amb una profunda segregació escolar: mentre que a les escoles concertades més del 80% dels alumnes són d’origen català, a les públiques el percentatge s’inverteix. En el cas d’El Pla, el perfil dels infants és molt divers: “Són molt intensos emocionalment i tenen motxilles impròpies en alumnes de la seva edat. Molts a casa viuen situacions complicades, amb molt risc d’exclusió social i molta vulnerabilitat. Però també són molt pròxims, i les famílies són molt i molt agraïdes”, coincideixen la directora, Cristina Riu; la tutora de l’aula d’acollida, Paula Martos; el coordinador del projecte lingüístic, Guillem Torres, i David Mena. Per a ells, el centre “no només és una escola”: “Som la família d’El Pla. Els pares i les mares tenen una confiança plena en nosaltres i sempre ens fan costat. I el fet que hagis de parlar de temes molt delicats i complexos crea un vincle molt estret”.

El català és la llengua vehicular i tenen diferents projectes per garantir-ne l’aprenentatge: és una eina fonamental de cohesió social i d’integració. Cada dia, les dues primeres hores de classe les dediquen a treballar les àrees més estructurals del currículum escolar de català, matemàtiques, castellà i anglès. La resta de la jornada canvien de metodologia per impartir les matèries des d’altres vessants: treballen per espais, amb activitats vivencials, on la interacció i el treball cooperatiu són “de vital importància”. “Les primeres hores les dediquem a la gramàtica, la comprensió lectora, el vocabulari… Però després el mestre ja no és el protagonista, sinó que ho són els infants”, expliquen els docents.

Paral·lelament, de P3 a sisè imparteixen tallers enfocats a avaluar i reforçar la comprensió lectora, l’escriptura i l’expressió oral. D’una banda, van ser el primer centre que va aplicar el projecte Escoltem com Parlen, que avalua el comportament lingüístic dels estudiants per marcar fites lingüístiques personalitzades. Així mateix, imparteixen els tallers Ilec, centrats en la comprensió lectora i que distribueixen al llarg dels cursos amb diferents estratègies seqüenciades i acumulatives. Per millorar l’ortografia, apliquen el mètode Gabarró, que utilitza tècniques de memòria visual, i cada trimestre fan la prova Teberosky per avaluar en quin moment d’aprenentatge de l’escriptura està cada infant. Per acabar, tant al cicle infantil com a l’inicial utilitzen els jocs de consciència fonològica per ampliar el vocabulari i millorar l’oralitat. “Són infants que només senten el català a l’escola, som l’únic referent que tenen”, recorden.

Una altra peça fonamental de l’aprenentatge del català és l’aula d’acollida, destinada als alumnes d’entre tercer i sisè. Els que tenen llengües maternes romàniques poden utilitzar el recurs 24 mesos, i els de llengües no romàniques, 36. Però el problema és que aquest temps és insuficient i que, a més, si l’alumne marxa a mig curs, després quan torna ja no pot utilitzar-lo perquè continuen comptant els dies transcorreguts encara que no s’hagin fet servir. “Ens passa amb molts alumnes, i de vegades han vingut només una setmana, marxen i tornen al cap de tres anys. No saben gens de català, però ja no poden anar a l’aula d’acollida”, lamenta la directora. La dotació del departament d’Educació per a aquest servei depèn del nombre de nens que el requereixin, i aquest perfil d’estudiants no queda inclòs, malgrat que ho necessita. I això ha empitjorat amb la pandèmia: durant els confinaments ha continuat comptant el temps, tot i que no s’han pogut fer les classes.

De fet, fins a l’arribada del coronavirus cada any havien millorat els registres dels seus alumnes, però ara han notat una frenada, fruit de les dificultats que han comportat les restriccions. Si tots els centres educatius s’han vist afectats pel covid, en els de màxima complexitat encara l’han patit més. Els mestres d’El Pla, per exemple, van haver d’anar a veure cadascuna de les famílies perquè la majoria no tenen internet i moltes no tenien ni les necessitats bàsiques cobertes. “N’hi havia que no tenien ni llum, ni aigua, ni menjar. Vam posar diners entre tots per fer lots d’aliments setmanals, i els anàvem repartint amb dossiers perquè poguessin treballar. Alguns no tenien ni llapis ni goma, i també vam fer lots de material”, expliquen.

Riu, que és el quart curs que és directora, recalca que treballar a Salt en una escola de màxima complexitat “ha de ser vocacional”. “Els mestres són persones extremadament entregades, que fan moltes més hores i no només fan de docents. No tothom serveix per treballar aquí, perquè la càrrega emocional i social és molt forta”. Tot un esforç ingent que defensen cada dia des de les aules per garantir, en paraules de Torres, que “tots els alumnes d’El Pla tinguin les mateixes oportunitats d’estudiar ESO o batxillerat que qualsevol fill de Girona”.
Informa:ARA.CAT (4-X-2021)

123 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: