” CAL IMPEDIR QUE QUAN DIUEN DI√ÄLEG VOLEN DIR QUE CALLEM ( FACHIN )

Apunts sobre la nova estrat√®gia d’ERC

¬ęDavant les “moderacions” que ens estan venent cal treballar per fer saltar pels aires els anhels d’aquells que quan diuen “di√†leg” volen dir que callem. Mai m√©s¬Ľ

( Albano Dante Fachin   )

Us he enganyat. Aquest article no va de la nova estrat√®gia dels dirigents d’ERC. Aquest article t√© a veure amb com segueix aix√≤ que vam comen√ßar l’1-O. √Čs innegable que el profund gir estrat√®gic del partit d’Oriol Junqueras est√† provocant un sotrac important al panorama pol√≠tic catal√†. Per√≤ no crec que aquesta sigui la q√ľesti√≥ principal que tenim sobre la taula. De fet crec que en pol√≠tica canviar d’estrat√®gies √©s s√≠mptoma de bona salut democr√†tica, sobretot si aquests canvis s√≥n fruit de l’observaci√≥ d’una realitat que sempre √©s canviant.

El problema no √©s el canvi d’estrat√®gia de la c√ļpula d’ERC. De fet, ja tindrem temps de veure en qu√® es materialitza aquest canvi de rumb. (De moment l’affaire¬†Iceta¬†ha deixat clar que cal no tenir pressa a penjar etiquetes). I seguint aquest fil, tamb√© em sembla agosarat especular amb qu√® volen dir els m√©s d’un mili√≥ de vots obtinguts per ERC. Ni puc ni vull concloure que aquest mili√≥ de persones s√≥n all√≤ o s√≥n l’altre. Primer perqu√® els motius que poden haver tingut per votar a l’Oriol Junqueras s√≥n d’all√≤ m√©s diversos. Segon perqu√® aquest mili√≥ de votants s√≥n la gent amb qui l’1-O vam protagonitzar una revolta que, d’una manera o una altra, haurem de repetir plegats. No, el problema no √©s la nova estrat√®gia de la c√ļpula d’ERC. El problema √©s l’estrat√®gia dels que ens volen s√ļbdits per sempre m√©s. I no hi ha dubte que tots aquests estan fent servir la nova estrat√®gia d’ERC com una forjadora de les nostres futures cadenes.

Les editorials i columnes “importants” de La Vanguardia i El Peri√≥dico recullen la seva idea de fons i els seus anhels: “Ha guanyat la moderaci√≥”; “S√†nchez,¬†Iglesias¬†i Junqueres han defensat la contenci√≥ i el pactisme”; “Els votants no avalen l’escalada de tensi√≥”; “els votants no volen m√©s electricitat pol√≠tica”; “El pragmatisme d’ERC s’ha imposat”; “Oriol Junqueras obt√© un aval per al seu gir estrat√®gic, basat en un discurs possibilista que enterra la via unilateral”; “√©s digne de subratllar que els dos partits m√©s votats en el tauler catal√† han em√®s missatges de moderaci√≥”; “ERC (…) propugna una revisi√≥ realista i tranquil¬∑la del full de ruta independentista, mirant el llarg termini a fi d’arribar a nous sectors socials”

Aix√≤ s√≥n nom√©s alguns petits exemples del missatge que emeten els dos grans diaris defensors dels interessos de la banca, la monarquia i l’alta burgesia catalana. El missatge √©s, b√†sicament, que mai m√©s un 1-O, mai m√©s 2,3 milions de persones revoltant-se al carrer i mai m√©s la gent desobeint a Felip VI, el garant √ļltim de les seves prebendes i membre de la dinastia que els ha fet rics durant d√®cades. Articles, tertulians, editorials i llibres que per terra, mar i aire ens diuen que ja n’hi ha prou, que cal tornar a l’ordre natural de les coses. Un ordre que consisteix a retornar de dret als anys 90. “ERC en el paper de Converg√®ncia” diu un columnista. I remata: “Si Andreu Mas-Colell¬†tingu√©s a l’aula d’una universitat l’actual conseller d’Economia, Pere Aragon√®s, el consideraria un dels seus”.

El r√®gim del 78 interpreta la vict√≤ria d’ERC com una vict√≤ria seva. Se senten tranquils amb la vict√≤ria d’ERC i respiren alleujats amb els nous missatges del partit de Junqueras a qui donen la benvinguda com a “moderat” i aplaudeixen el seu suposat “discurs possibilista” i el seu “pragmatisme”. Seria injust culpar ERC de la lectura que fan dels seus resultats els poders establerts. Per√≤ la realitat √©s que el gir estrat√®gic dels seus dirigents deixa les portes obertes a aquesta lectura. Com deia al principi, ja tindrem oportunitat de veure qu√® fa ERC. Per√≤ el missatge del poder √©s una realitat, ocupa espai i activa tots els mecanismes per tal d’imposar la rendici√≥ a tota la societat catalana.

D’aquesta rendici√≥ ells -els que sempre han manat- en diuen “di√†leg” per√≤ tots sabem que el que volen dir √©s que “aqu√≠ nom√©s es parla del que nosaltres permetem”. El “di√†leg” de “parlem, parlem, per√≤ mai q√ľestionis qui mana aqu√≠”. El contrari del “di√†leg” √©s el “mon√≤leg” i l’√ļnic que volen √©s seguir parlant sempre ells. Des dels seus diaris, televisions, clavegueres i des dels seus tribunals on proliferen els¬†Marchenas¬†de tot pelatge.D’aquesta rendici√≥ ells -els que sempre han manat- en diuen “moderaci√≥” per√≤ tots sabem que el que volen dir √©s que “aqu√≠ manem nosaltres”. El contrari de “moderat” √©s “exagerat” i llavors recordem que ells mateixos, els que manen, solen demanar “moderaci√≥ salarial” mentre imposen sous de mis√®ria a milions de treballadors que, segons ells,¬†fa anys que cobren¬†sous “exagerats”. I sigueu treballadors, catalans o les dues coses a la vegada, si¬†q√ľestionau¬†qui mana aqu√≠ us cauran uns “di√†legs” i unes “moderacions”¬†como¬†panes.

S’haur√† de veure com la nova estrat√®gia de la c√ļpula d’ERC conjuga el di√†leg que proposa amb el “di√†leg” dels monologuistes de sempre. S’haur√† de veure com exerceix la “moderaci√≥” que li suposen aquells que fins ara han vist nom√©s uns quants exagerats. Ser√† interessant veure-ho i √©s absolutament desitjable que tinguin encert. Pel mili√≥ que els ha votat i pels que no ho hem fet per√≤ no perdem de vista la necessitat imperiosa de trobar-nos en lluites on la m√†xima autoritat mai m√©s sigui un Borb√≥, ni cap Tribunal¬†Constitucional. Mentre esperem a veure com s’acaba declinant el “di√†leg” i la “moderaci√≥” caldr√† preparar-se. Perqu√® no hi ha “moderaci√≥” que duri cent anys.

L’any 2002, en plena euf√≤ria¬†econ√≤mico-financera, l’economista¬†James¬†Stock¬†va enunciar que havia arribat la “Great¬†Moderation”, una mena de “final de la hist√≤ria” econ√≤mica que afirmava que la volatilitat i les fluctuacions econ√≤miques eren cosa del passat. Les eficaces mesures macro-econ√≤miques i¬†monet√†ries¬†dels que sempre han manat ens havien alliberat per fi del calvari de les crisis.¬†El 2002¬†la “great¬†moderation” dels que manen havia triomfat definitivament.¬†El 2008¬†els mercats¬†saltaven¬†pels aires i demostraven que la “moderaci√≥” del que manen nom√©s era un desig i que la realitat sempre¬†s’acaba imposat. Davant les “moderacions” que ens estan venent cal treballar ara per la realitat que faci saltar pels aires els anhels d’aquells que¬†quan diuen “di√†leg” volen dir que callem. Mai m√©s.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (18-5-2019)

440 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: