CAL NO PRESENTAR-A LES ELECCIONS ESPANYOLES I DEIXAR ELS ESCONS BUITS AL CONGRÉS? PARLEM-NE

“Peixalcovisme”
“El que s’estĂ  proposant Ă©s no presentar-se a les eleccions espanyoles i deixar els escons buits? Si Ă©s aixĂ­, que es digui. Tinguem tots plegats aquest debat”
(EDUARD VOLTAS )

Molt segurs han d’estar a ERC de l’acord sobre la Llei de l’Audiovisual a quĂš diuen haver arribat amb el govern espanyol, confirmat amb la boca petita pel grup socialista al CongrĂ©s i pendent de confirmaciĂł oficial per part del govern espanyol, a la teulada del qual Ă©s ara mateix aquest projecte de llei. La roda de premsa posterior al Consell de Ministres de dimarts que ve hauria d’esvair qualsevol dubte, perquĂš els periodistes segur que ho preguntaran. Molt segurs en deuen estar a ERC, dic, perquĂš els portaveus del partit a Madrid i a Barcelona n’han tret pit amb orgull i un punt de triomfalisme. Certament, si el que s’ha explicat acaba, negre sobre blanc, reflectit en el redactat final de la llei, el catalĂ  haurĂ  fet un salt endavant molt important en un terreny que Ă©s clau per al futur de qualsevol llengua al segle XXI, i s’haurĂ  posat la primera pota del renaixement de la indĂșstria audiovisual del paĂ­s (l’altra pota Ă©s la refundaciĂł de la CCMA, i en aixĂČ el mĂ©s calent Ă©s a l’aigĂŒera encara). Seria un bon exemple de com utilitzar la força dels vots amb intel·ligĂšncia en una trinxera concreta, en aquet cas la de la llengua. En canvi, si els anuncis d’ahir acaben essent paper mullat, ERC tindrĂ  serioses dificultats per explicar-ho. Val a dir que en aquesta columna no estarĂ­em expressant el dubte si no estiguĂ©ssim parlant del PSOE, un partit amb un llarg historial d’incompliments.

La notĂ­cia de l’acord ERC-PSOE ha provocat l’enĂšsima guerra a les xarxes socials entre republicans i juntaires. De tot el que se n’ha dit a Twitter, en destacaria la piulada de l’expresident de la Generalitat, Quim Torra. Va enllaçar la notĂ­cia i va escriure: “Vida, mort i resurrecciĂł del peixalcovisme”. Tenint en compte que Catalunya encara no Ă©s independent malgrat haver tingut un president tan decidit i unilateralista com ell, em pregunto a travĂ©s de quin mecanisme se li acut al MHP Torra que es pot conquerir, avui, la presĂšncia obligada del catalĂ  a les plataformes si no Ă©s utilitzant la necessitat conjuntural i aritmĂštica que tĂ© el govern espanyol dels 13 vots d’ERC al CongrĂ©s. Seguint el fil del tuit de Torra, cal concloure que els diputats catalans a Madrid, tambĂ© els de Junts, s’han d’abstenir de qualsevol possibilitat d’influĂšncia a favor del paĂ­s mentre no siguem independents? TambĂ© Ă©s una traĂŻciĂł al mandat de l’1O, col·locar el catalĂ  en el menĂș lingĂŒĂ­stic de Netflix i HBO a canvi de permetre tramitar els PGE i obrir-se a negociar-los? Si aquest Ă©s el plantejament, quĂš s’hi ha d’anar a fer, a Madrid, escalfar la cadira i fer discursos abrandats quan et toca pujar al faristol? O el que s’estĂ  proposant Ă©s, en realitat, no presentar-se a les eleccions espanyoles i deixar els escons buits? Si Ă©s aixĂ­, que es digui. Tinguem tots plegats aquest debat.

Potser Catalunya serĂ  un estat independent d’aquĂ­ a sis mesos, o potser trigarĂ  encara vint anys a aconseguir-ho. AixĂČ no ho sabem ni Quim Torra, ni jo, ni ningĂș. PerĂČ el que sĂ­ que sabem tots Ă©s que el catalĂ  se’ns estĂ  desfent als dits, ara i aquĂ­. La de la llengua Ă©s una trinxera concretĂ­ssima i urgent, que no es pot abandonar i que cal lluitar cada dia i en tots els fronts. TambĂ© en el de Madrid, perquĂš per desgrĂ cia, mentre no siguem un estat independent, Ă©s allĂ  on es decideixen coses com el rĂšgim lingĂŒĂ­stic d’unes plataformes que s’han convertit en el principal vehicle de producciĂł i consum audiovisual mundial. Si la manera de fer pujar el catalĂ  a aquest tren que passa ara Ă©s el peixalcovisme, jo dic endavant amb el peixalcovisme. El practiqui qui el practiqui.
Informa:ELMON.CAT (31-X-2021)

59 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: