CAL QUE NO S’AMAGUI EL PATRIOTISME, CAL QUE ES TORNI A PARLAR DE PĂTRIA

“La pĂ tria”
“Parlar de patriotisme genera tots els tics dâincomoditat imaginables en lâindependentisme groc practicat per lâoficialitat.”
( SANTIAGO ESPOT )
âPĂ triaâ Ă©s la paraula proscrita del discurs processista. Segurament perquĂš parlar de patriotisme genera tots els tics dâincomoditat imaginables en lâindependentisme groc practicat per lâoficialitat. Recordem que sempre ens diuen que aixĂČ no va ni de banderes ni de llengĂŒes, i que tot Ă©s per acabar amb les llistes dâespera als hospitals i perquĂš els trens de rodalies arribin a lâhora. Tot plegat, una ârepĂșblicaâ per nomĂ©s afartar-nos dâestat del benestar.
Ăs normal, doncs, que en alguns cercles polĂtics internacionals hagin qualificat a lâindependentisme catalĂ de moviment de gent rica que volen pagar menys impostos. Quan hom defuig defensar i potenciar la seva identitat nacional per raonar la secessiĂł, acaba essent percebut com un oportunista. Els dirigents dâEsquerra, JxC o la CUP han fet mans i mĂ nigues per evitar, i sense assolir-ho, que mai ningĂș no els pugui enganxar la llufa de supremacistes per manifestar una catalanitat rotunda i sense concessions. Tot sĂłn conceptes per emmascarar la colonitzaciĂł que patim (anoteu-vos âinterculturalitatâ) o bĂ© eslĂČgans infantils per mirar de caure simpĂ tics, com Ă©s el cas del âvolem acollirâ. Sembla que siguem els mecenes de tots aquells que vulguin venir.
Per als nostres polĂtics Ă©s un insult allĂČ que a la resta del mĂłn Ă©s un elogi: ser un patriota. Estimar la pĂ tria i voler-la en tota la seva plenitud, ho troben reaccionari. Segurament definirien aixĂ a MercĂš Rodoreda si llegissin el pregĂł de les festes de la MercĂš de Barcelona que va fer lâany 1980 quan deia: âTots hem desitjat en un moment o altre de la nostra vida tenir una ciutat ideal, una pĂ tria ideal: la mĂ©s alta i la mĂ©s bella. [âŠ] Aquesta pĂ tria ideal, nosaltres lâhem de ferâ. La genial escriptora sabia que promoure el patriotisme esdevĂ© la millor eina de progrĂ©s. Voler una âpĂ tria idealâ, com deia Rodoreda, significa lâobjectiu comĂș dels seus fills per sobre de disputes partidistes o ideologies diverses. No Ă©s estrany que un any abans dâaquest seu discurs a lâajuntament del Cap i Casal, lâesquerra independentista creĂ©s els anomenats âComitĂšs de Solidaritat amb els Patriotes Catalansâ arran de la detenciĂł dâalguns dels seus membres acusats de pertĂ nyer a Terra Lliure. NingĂș no sâamagava aleshores de ser un patriota, fos de dretes o fos dâesquerres.
Ara, en canvi, lâestil polĂtic naĂŻf i melindrĂłs que promouen partits i associacions sâha acabat imposant majoritĂ riament entre les rengles de lâindependentisme. El patriotisme ferm i decidit diuen que desprĂšn tuf de totalitarisme. Enorgullir-se de la naciĂł i promoure els valors que ens han singularitzat com a poble, sembla que sigui un acte de xenofĂČbia. NomĂ©s es poden cantar les excel.lĂšncies espirituals dels pobles pobres i desgraciats. Si no felicites el RamadĂ i dius que cal ajudar a lâOpen Arms, ets un feixista detestable. Rodoreda pensaria que ens hem begut lâenteniment.
Informa:ELMON.CAT (11-9-2019)