CAL QUE NO S’AMAGUI EL PATRIOTISME, CAL QUE ES TORNI A PARLAR DE PÀTRIA

“La pĂ tria”
“Parlar de patriotisme genera tots els tics d’incomoditat imaginables en l’independentisme groc practicat per l’oficialitat.”

( SANTIAGO ESPOT )

“PĂ tria” Ă©s la paraula proscrita del discurs processista. Segurament perquĂš parlar de patriotisme genera tots els tics d’incomoditat imaginables en l’independentisme groc practicat per l’oficialitat. Recordem que sempre ens diuen que aixĂČ no va ni de banderes ni de llengĂŒes, i que tot Ă©s per acabar amb les llistes d’espera als hospitals i perquĂš els trens de rodalies arribin a l’hora. Tot plegat, una “repĂșblica” per nomĂ©s afartar-nos d’estat del benestar.

És normal, doncs, que en alguns cercles polĂ­tics internacionals hagin qualificat a l’independentisme catalĂ  de moviment de gent rica que volen pagar menys impostos. Quan hom defuig defensar i potenciar la seva identitat nacional per raonar la secessiĂł, acaba essent percebut com un oportunista. Els dirigents d’Esquerra, JxC o la CUP han fet mans i mĂ nigues per evitar, i sense assolir-ho, que mai ningĂș no els pugui enganxar la llufa de supremacistes per manifestar una catalanitat rotunda i sense concessions. Tot sĂłn conceptes per emmascarar la colonitzaciĂł que patim (anoteu-vos “interculturalitat”) o bĂ© eslĂČgans infantils per mirar de caure simpĂ tics, com Ă©s el cas del “volem acollir”. Sembla que siguem els mecenes de tots aquells que vulguin venir.

Per als nostres polĂ­tics Ă©s un insult allĂČ que a la resta del mĂłn Ă©s un elogi: ser un patriota. Estimar la pĂ tria i voler-la en tota la seva plenitud, ho troben reaccionari. Segurament definirien aixĂ­ a MercĂš Rodoreda si llegissin el pregĂł de les festes de la MercĂš de Barcelona que va fer l’any 1980 quan deia: “Tots hem desitjat en un moment o altre de la nostra vida tenir una ciutat ideal, una pĂ tria ideal: la mĂ©s alta i la mĂ©s bella. [
] Aquesta pĂ tria ideal, nosaltres l’hem de fer”. La genial escriptora sabia que promoure el patriotisme esdevĂ© la millor eina de progrĂ©s. Voler una “pĂ tria ideal”, com deia Rodoreda, significa l’objectiu comĂș dels seus fills per sobre de disputes partidistes o ideologies diverses. No Ă©s estrany que un any abans d’aquest seu discurs a l’ajuntament del Cap i Casal, l’esquerra independentista creĂ©s els anomenats “ComitĂšs de Solidaritat amb els Patriotes Catalans” arran de la detenciĂł d’alguns dels seus membres acusats de pertĂ nyer a Terra Lliure. NingĂș no s’amagava aleshores de ser un patriota, fos de dretes o fos d’esquerres.

Ara, en canvi, l’estil polĂ­tic naĂŻf i melindrĂłs que promouen partits i associacions s’ha acabat imposant majoritĂ riament entre les rengles de l’independentisme. El patriotisme ferm i decidit diuen que desprĂšn tuf de totalitarisme. Enorgullir-se de la naciĂł i promoure els valors que ens han singularitzat com a poble, sembla que sigui un acte de xenofĂČbia. NomĂ©s es poden cantar les excel.lĂšncies espirituals dels pobles pobres i desgraciats. Si no felicites el RamadĂ  i dius que cal ajudar a l’Open Arms, ets un feixista detestable. Rodoreda pensaria que ens hem begut l’enteniment.

Informa:ELMON.CAT (11-9-2019)

332 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: