CAL TREURE ELS LLA√áOS GROCS…I LA BANDERA D’ESPANYA I EL RETRAT DEL REI

( ALBANO DANTE FACHIN )
En√®sima pol√®mica sobre la “neutralitat de les institucions”. Un jutge obliga a retirar la pancarta del lla√ß groc de l’Ajuntament de Barcelona. La sent√®ncia diu: “l’ostentaci√≥ d’aquest s√≠mbol partidista als edificis municipals xoca frontalment i manifesta amb els principis de neutralitat institucional”. L’Ajuntament acata i retira els s√≠mbols. Punto pelota. O no. Qui vulgui fer passar aix√≤ per una q√ľesti√≥ merament simb√≤lica, una de dues: o √©s curt de gambals o √©s un simple pe√≥ del “reyezuelo” corrupte que tenim com a cap d’Estat. Intentar√© explicar-me neutralment.

Punt de partida cl√†ssic: etimologia i definici√≥. “Neutral”. Del llat√≠ neuter. Ni un ni altre. RAE: “Que no participa de cap de les opcions en conflicte”. Vejam.

Les “opcions en conflicte” en el cas que ens ocupa no √©s “lla√ß si”, “lla√ß no”. Ni tan sols √©s “llibertat presos, si”, “llibertat presos, no”. Una de les suposades meravelles de la famosa “taula de di√†leg” √©s que reconeix que estem davant “un conflicte pol√≠tic” i aquest conflicte no √©s un altre que: “independ√®ncia pol√≠tica de Catalunya respecte a Espanya s√≠ o no”. Per tant, primera q√ľesti√≥: la neutralitat en aquest conflicte (“ni l’un ni l’altre”) seria que les institucions s’abstinguessin de decantar-se per cap de les dues opcions. Aix√≤ obligaria a treure els lla√ßos grocs per√≤ tamb√© la bandera d’Espanya i totes les fotos del rei dels plens municipals.

Com que √≤bviament aix√≤ no passar√†, dif√≠cilment podem acceptar el principi de “neutralitat” per donar per bona la prohibici√≥ en q√ľesti√≥. Fer-ho √©s exactament el mateix que negar l’arrel del conflicte pol√≠tic existent i, per tant, la tornada de ple a l’ordre imperant. Dit d’una altra manera: si el PSOE, Podemos i els Comuns creuen realment en “el di√†leg” i la “negociaci√≥”, haurien de posicionar-se clarament en contra de l’obligaci√≥ de despenjar el lla√ß groc de l’Ajuntament. Aix√≤, √≤bviament, tampoc passar√†. “Neutralitat” en el conflicte que ens ocupa seria “no lla√ßos grocs”, “no estelades”, “no bandera espanyola”, “no foto del rei”. PSOE, Podemos i Comuns han triat b√†ndol. Treure el lla√ß groc i deixar la resta no √©s “neutralitat” sin√≥ defensa de l’ordre establert.

I quin √©s aquest ordre? Exactament aix√≤ que Podemos i els Comuns venien a combatre: “el R√®gim del 78”. El manifest fundacional de Podemos (que jo vaig signar amb fervor) diu: “Una candidatura que defensi una democr√†cia radical, on els refer√®ndums vinculants formin part destacada d’un nou ordenament jur√≠dic despr√©s d’un proc√©s constituent”. Ja s√© que ha passat molt de temps, si molt de temps s√≥n cinc anys, per√≤ √©s obligat lligar l’objecte pel qual neix una for√ßa pol√≠tica a all√≤ que finalment acaba fent.

El “proc√©s constituent” (tamb√© bandera fundacional dels Comuns, CSQP, etc) parteix de la idea que el poder establert ja no serveix i cal canviar-lo. “No estem aqu√≠ per maquillar la Constituci√≥, que √©s un text moribund” deia Gerardo Pisarello a l’acte de presentaci√≥ de la primera candidatura dels Comuns a les generals. El R√®gim del 78, el proc√©s constituent i tota la resta eren idees que sorgien d’una convicci√≥: l’stato quo no √©s neutral sin√≥ una eina de les elits per mantenir els seus privilegis pol√≠tics, econ√≤mics i institucionals.

El febrer de 2018, quan Colau va donar “plant√≥n” al rei durant el “Mobile”, a RTVE publicaven: “El rei diu a Colau que el seu paper √©s defensar a la constituci√≥ i l’Estatut”. El rei reparteix papers amb la mateixa facilitat que la policia reparteix cops de porra i els jutges reparteixen pressons preventives i condemnes contra tot all√≤ que no √©s “neutral”.

El neutral Tribunal Constitucional acaba de dir que no es pot investigar la fortuna del rei ni el pressupost de la Casa Real. S√≠mbols nom√©s? “No ens barallarem per una pancarta” dir√† algun curt de gambals oblidant que aquest mateix √†rbitre t√© l’√ļltima paraula en tota l’acci√≥ pol√≠tica que es faci als √≤rgans triats pels ciutadans. Si aix√≤ √©s neutralitat, √©s la mateixa neutralitat d’un ordre constitucional que defensa els drets de les multinacionals d’extorquir la ciutadania per poder exercir drets fonamentals incomplerts sistem√†ticament, com el dret a l’habitatge, el dret a manifestaci√≥, a la llibertat d’expressi√≥ o a l’acc√©s d’una informaci√≥ vera√ß.

No tinc prou coneixements sobre marxisme, aix√≠ que deixarem als experts aplicar al cas que ens ocupa all√≤ que deia Engels a “L’origen de la fam√≠lia, la propietat privada i l‚ÄôEstat”. Nom√©s citar√© una cosa que em sembla interessant sobre els antagonismes brutals i gens “neutrals” de les societats:

“Perqu√® aquests antagonismes, classes amb interessos en conflicte, no es devorin a si mateixos i a la societat en lluita infructuosa, es va fer necessari tenir un poder aparentment per sobre de la societat que alleujaria el conflicte i el mantindria dintre dels l√≠mits de “l’ordre”; i aquest poder, sorgit de la societat per√≤ col¬∑locant-se per sobre d’ella, i allunyant-se cada cop m√©s d’ella, √©s l’Estat”.

Neutralment serem jutjats per uns jutges neutrals, avalats neutralment pel neutral Tribunal Constitucional, que acaba de dir aquest mateix dijous que “cap jutge pot ser recusat per la seva ideologia”.

Diu el professor de Dret Constitucional, Joaquin Urias: “un Tribunal Constitiucional en el que s’han tornat habituals els magistrats amb anys de milit√†ncia en partits diu que la ideologia pol√≠tica dels jutges no √©s mai motiu de recusaci√≥, no tan sols en temes pol√≠tics”. I afegeix: “√Čs una perversi√≥ utilitzar els drets per protegir l’Estat davant els ciutadans. Els poders de l’Estat no tenen llibertat ideol√≤gica sin√≥ deure de neutralitat”. Per√≤ la “neutralitat”, com veiem sempre, √©s a favor d’uns pocs, amb el rei al capdamunt. Neutralitat, la que tinc aqu√≠. Despenjada.
Informa:ELMON.CAT (15-2-2020)

238 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: