CAMÍ DE LA REBEL·LIÓ EDUCATIVA ?

“Camí de la rebel·lió educativa?”
( JOSÉ ANTICH )

L’ultimàtum del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ordena a la Generalitat que té un màxim de 10 dies per complir l’ordre que obliga que el 25% de l’educació sigui en castellà a les escoles catalanes i la immediata reacció del Govern, de la comunitat educativa i d’entitats com Òmnium Cultural demanant que s’ignori la sentència, situa el conflicte en unes coordenades diferents: ¿som davant d’uns paràmetres polítics nous que inevitablement tornen a portar a un conflicte directe entre la Generalitat i els tribunals? El mateix president Pere Aragonès va reaccionar a la decisió del TSJC assenyalant que el català no es toca i la llengua catalana tampoc.

Veurem si som davant d’una picabaralla declarativa o davant d’una pugna de resultat incert. El clamor de la comunitat educativa, inclòs el sindicat majoritari USTEC, sens dubte dona peu a pensar que el Govern i la Conselleria d’Educació no estan sols en aquesta batalla. La majoria política al voltant de la immersió lingüística i del model d’escola catalana també és més àmplia que el que és estrictament el Govern d’Esquerra Republicana i de Junts per Catalunya. La CUP i els comuns són en aquest ampli bloc, mentre que el PSC es balanceja com pot perquè Vox, PP i Ciutadans no l’assenyalin com un aliat de les formacions sobiranistes després dels esforços que han fet els socialistes catalans en els últims temps perquè se’ls identifiqui com a part del bloc unionista.

Vam dir fa temps que l’ofensiva contra el català per part de l’entramat judicial, polític i mediàtic espanyol aquesta vegada era molt seriosa i que no es tractava, com en ocasions anteriors, de mers flirtejos. L’Estat ho ha plantejat amb totes les peces perfectament alineades per donar un cop de gràcia al català. I qui no ho vulgui veure només és perquè el conflicte li ve gran o perquè pensa que és millor rebaixar la desavinença ja que no es pot donar una resposta d’acord amb el que pot esperar bona part de la comunitat educativa catalana.

Coincideix això en el temps amb el conflicte obert per la Junta Electoral Central que ha retirat l’acta de diputat al parlamentari de la CUP per Lleida Pau Juvillà. És clarament una decisió arbitrària i desproveïda de base legal, ja que no existeix una sentència ferma del TSJC, però la JEC ha tirat pel camí del mig violentant una cosa tan sagrada en democràcia com el que suposa la inhabilitació d’un parlamentari electe. Una actitud que només és comprensible en el marc de la repressió al moviment independentista, i més si es té en compte que el motiu de la inhabilitació són uns llaços grocs penjats a les finestretes del seu despatx quan era regidor de la Paeria.

Des de la diferència abismal entre ambdós casos, sí que tenen una cosa en comú: la divisió de l’independentisme acaba passant factura i la incapacitat per generar consensos porta a atzucacs quan l’adversari no en té prou i vol revertir-ho tot. Eliminant tot el que calgui.
Informa:ELNACIONAL.CAT (22-1-2022)

169 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: