CANIGÓ: LA MUNTANYA SAGRADA, LA MUNTANYA DE LA FLAMA

“La muntanya sagrada, la muntanya de la flama”.

El CanigĂł Ă©s una muntanya del Pirineu, situada entre les comarques del Conflent i el Vallespir, tot i que el cim Ă©s Ă­ntegrament en el Conflent, entre les comunes de TaurinyĂ  (est) i Vernet (oest). El CanigĂł tĂ© un valor simbĂČlic molt important per als catalans. Al cim, per Sant Joan s’encĂ©n la flama que es repartirĂ  per encendre les fogueres de tot el paĂ­s.

L’origen histĂČric d’aquesta importĂ ncia es vincula amb la cĂšlebre Chronica del franciscĂ  Salimbene de Adam, on exposa l’ascensiĂł del rei Pere el Gran al cim del CanigĂł. És un relat extraordinari, Ășnic a l’edat mitjana, teixit d’elements mĂ­tics, que Jacint Verdaguer va reprendre, sis segles mĂ©s tard, en el poema CanigĂł.

És amb la Renaixença, que revalora el catalĂ  i funda el catalanisme, que passĂ  a ser un dels sĂ­mbols nacionals mĂ©s importants. Els monestirs de Sant MartĂ­ del CanigĂł i Sant Miquel de CuixĂ , al peu de la muntanya, es fundaren molt abans que Catalunya Nord passĂ©s a formar part de França; el primer alberga la tomba del comte catalĂ  GuifrĂ© II de Cerdanya. El catalanisme situa al comtat de RossellĂł l’origen de Catalunya com a naciĂł i aixĂČ fa que el CanigĂł simbolitzi el naixement de la naciĂł i la llengua catalanes.

El CanigĂł tambĂ© ha inspirat el cançoner popular, amb cançons que comencen amb els mots “Muntanyes de CanigĂł, fresques sĂłn i regalades”.

Lo CanigĂł Ă©s una magnĂČlia immensa
que en un rebrot del Pirineu se bada;
per abelles té fades que la volten,
per papallons los cisnes i les Ă ligues.
Formen son cĂ lzer escarides serres
que plateja l’hivern i l’estiu daura,
grandiĂłs beire on beu olors l’estrella,
los aires rellentor, los nĂșvols aigua.
Les boscĂșries de pins sĂłn sos bardissos,
los Estanyols ses gotes de rosada,
i Ă©s son pistil aqueix palau aurĂ­fic,
somni d’aloja que del cel davalla.
(Jacint Verdaguer )

Situat a prop de Prada, al lĂ­mit de TaurinyĂ  i de Vernet, el CanigĂł domina tota la plana de la Tet i PerpinyĂ . És el darrer cim important del Pirineu a l’est. Ateny 2.784 m i Ă©s a menys de 50 km de la mar; per aixĂČ Ă©s molt visible de tot el RossellĂł estant.

El cim del CanigĂł, termenal dels municipis de TaurinyĂ  i Vernet, Ă©s molt a prop dels termenals amb Castell, Fillols i Vallmanya, tots pertanyents a la comarca del Conflent. Per tant, tots tenen vessants de la muntanya dins el terme comunal. El CanigĂł Ă©s enmig d’una serralada de tres cims, amb el pic Jofre (2.362 m) al nord i el puig dels Tres Vents (2.731 m) al sud. Una creu de forja corona el cim, erigida durant la Segona Guerra Mundial pels escoltes de l’agrupament de Nostra Dama la Reial de PerpinyĂ  (1923). En les ascensions fetes per grups catalanistes, Ă©s molt tĂ­pic de penjar-hi una senyera.

El pic Baix Ă©s el pic secundari del CanigĂł, situat al sud del cim principal. És el punt de trobada de les comunes de Castell de Vernet, TaurinyĂ , Vallmanya i Vernet, totes de la comarca del Conflent, a Catalunya Nord. És just al nord de la Portella de Vallmanya, a l’extrem oest de la comuna de Vallmanya, a la meridional dels de TaurinyĂ  i Vernet, i a la sud-est del de Castell de Vernet.

El Canigó té un cim accessible i molts gosen pujar-hi, sobretot el 22 de juny, quan nombrosos catalans hi van per encendre la Flama del Canigó, que vetllen tota la nit.

L’endemĂ  baixen fins a PerpinyĂ  amb la mateixa torxa emprada al cim, per encendre les fogueres de la nit de Sant Joan als PaĂŻsos Catalans, grĂ cies a una cursa de relleus que duu el foc fins a Salses, Fraga, Guardamar i MaĂł.

El foc que encendrĂ  la flama del CanigĂł es mantĂ© encĂšs tot l’any dins una fornĂ­cula a l’interior del Castellet de PerpinyĂ .
Informa:VILAWEB.CAT (23-6-2021)

200 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: