“La muntanya sagrada, la muntanya de la flama”.

El Canigó és una muntanya del Pirineu, situada entre les comarques del Conflent i el Vallespir, tot i que el cim és íntegrament en el Conflent, entre les comunes de Taurinyà (est) i Vernet (oest). El Canigó té un valor simbòlic molt important per als catalans. Al cim, per Sant Joan s’encén la flama que es repartirà per encendre les fogueres de tot el país.

L’origen històric d’aquesta importància es vincula amb la cèlebre Chronica del franciscà Salimbene de Adam, on exposa l’ascensió del rei Pere el Gran al cim del Canigó. És un relat extraordinari, únic a l’edat mitjana, teixit d’elements mítics, que Jacint Verdaguer va reprendre, sis segles més tard, en el poema Canigó.

És amb la Renaixença, que revalora el català i funda el catalanisme, que passà a ser un dels símbols nacionals més importants. Els monestirs de Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà, al peu de la muntanya, es fundaren molt abans que Catalunya Nord passés a formar part de França; el primer alberga la tomba del comte català Guifré II de Cerdanya. El catalanisme situa al comtat de Rosselló l’origen de Catalunya com a nació i això fa que el Canigó simbolitzi el naixement de la nació i la llengua catalanes.

El Canigó també ha inspirat el cançoner popular, amb cançons que comencen amb els mots “Muntanyes de Canigó, fresques són i regalades”.

Lo Canigó és una magnòlia immensa
que en un rebrot del Pirineu se bada;
per abelles té fades que la volten,
per papallons los cisnes i les àligues.
Formen son càlzer escarides serres
que plateja l’hivern i l’estiu daura,
grandiós beire on beu olors l’estrella,
los aires rellentor, los núvols aigua.
Les boscúries de pins són sos bardissos,
los Estanyols ses gotes de rosada,
i és son pistil aqueix palau aurífic,
somni d’aloja que del cel davalla.
(Jacint Verdaguer )

Situat a prop de Prada, al límit de Taurinyà i de Vernet, el Canigó domina tota la plana de la Tet i Perpinyà. És el darrer cim important del Pirineu a l’est. Ateny 2.784 m i és a menys de 50 km de la mar; per això és molt visible de tot el Rosselló estant.

El cim del Canigó, termenal dels municipis de Taurinyà i Vernet, és molt a prop dels termenals amb Castell, Fillols i Vallmanya, tots pertanyents a la comarca del Conflent. Per tant, tots tenen vessants de la muntanya dins el terme comunal. El Canigó és enmig d’una serralada de tres cims, amb el pic Jofre (2.362 m) al nord i el puig dels Tres Vents (2.731 m) al sud. Una creu de forja corona el cim, erigida durant la Segona Guerra Mundial pels escoltes de l’agrupament de Nostra Dama la Reial de Perpinyà (1923). En les ascensions fetes per grups catalanistes, és molt típic de penjar-hi una senyera.

El pic Baix és el pic secundari del Canigó, situat al sud del cim principal. És el punt de trobada de les comunes de Castell de Vernet, Taurinyà, Vallmanya i Vernet, totes de la comarca del Conflent, a Catalunya Nord. És just al nord de la Portella de Vallmanya, a l’extrem oest de la comuna de Vallmanya, a la meridional dels de Taurinyà i Vernet, i a la sud-est del de Castell de Vernet.

El Canigó té un cim accessible i molts gosen pujar-hi, sobretot el 22 de juny, quan nombrosos catalans hi van per encendre la Flama del Canigó, que vetllen tota la nit.

L’endemà baixen fins a Perpinyà amb la mateixa torxa emprada al cim, per encendre les fogueres de la nit de Sant Joan als Països Catalans, gràcies a una cursa de relleus que duu el foc fins a Salses, Fraga, Guardamar i Maó.

El foc que encendrà la flama del Canigó es manté encès tot l’any dins una fornícula a l’interior del Castellet de Perpinyà.
Informa:VILAWEB.CAT (23-6-2021)