CANIG√ď: LA MUNTANYA SAGRADA, LA MUNTANYA DE LA FLAMA

“La muntanya sagrada, la muntanya de la flama”.

El Canig√≥ √©s una muntanya del Pirineu, situada entre les comarques del Conflent i el Vallespir, tot i que el cim √©s √≠ntegrament en el Conflent, entre les comunes de Tauriny√† (est) i Vernet (oest). El Canig√≥ t√© un valor simb√≤lic molt important per als catalans. Al cim, per Sant Joan s’enc√©n la flama que es repartir√† per encendre les fogueres de tot el pa√≠s.

L’origen hist√≤ric d’aquesta import√†ncia es vincula amb la c√®lebre Chronica del francisc√† Salimbene de Adam, on exposa l’ascensi√≥ del rei Pere el Gran al cim del Canig√≥. √Čs un relat extraordinari, √ļnic a l’edat mitjana, teixit d’elements m√≠tics, que Jacint Verdaguer va reprendre, sis segles m√©s tard, en el poema Canig√≥.

√Čs amb la Renaixen√ßa, que revalora el catal√† i funda el catalanisme, que pass√† a ser un dels s√≠mbols nacionals m√©s importants. Els monestirs de Sant Mart√≠ del Canig√≥ i Sant Miquel de Cuix√†, al peu de la muntanya, es fundaren molt abans que Catalunya Nord pass√©s a formar part de Fran√ßa; el primer alberga la tomba del comte catal√† Guifr√© II de Cerdanya. El catalanisme situa al comtat de Rossell√≥ l’origen de Catalunya com a naci√≥ i aix√≤ fa que el Canig√≥ simbolitzi el naixement de la naci√≥ i la llengua catalanes.

El Canig√≥ tamb√© ha inspirat el can√ßoner popular, amb can√ßons que comencen amb els mots “Muntanyes de Canig√≥, fresques s√≥n i regalades”.

Lo Canigó és una magnòlia immensa
que en un rebrot del Pirineu se bada;
per abelles té fades que la volten,
per papallons los cisnes i les àligues.
Formen son càlzer escarides serres
que plateja l’hivern i l’estiu daura,
grandi√≥s beire on beu olors l’estrella,
los aires rellentor, los n√ļvols aigua.
Les bosc√ļries de pins s√≥n sos bardissos,
los Estanyols ses gotes de rosada,
i és son pistil aqueix palau aurífic,
somni d’aloja que del cel davalla.
(Jacint Verdaguer )

Situat a prop de Prada, al l√≠mit de Tauriny√† i de Vernet, el Canig√≥ domina tota la plana de la Tet i Perpiny√†. √Čs el darrer cim important del Pirineu a l’est. Ateny 2.784 m i √©s a menys de 50 km de la mar; per aix√≤ √©s molt visible de tot el Rossell√≥ estant.

El cim del Canig√≥, termenal dels municipis de Tauriny√† i Vernet, √©s molt a prop dels termenals amb Castell, Fillols i Vallmanya, tots pertanyents a la comarca del Conflent. Per tant, tots tenen vessants de la muntanya dins el terme comunal. El Canig√≥ √©s enmig d’una serralada de tres cims, amb el pic Jofre (2.362 m) al nord i el puig dels Tres Vents (2.731 m) al sud. Una creu de forja corona el cim, erigida durant la Segona Guerra Mundial pels escoltes de l’agrupament de Nostra Dama la Reial de Perpiny√† (1923). En les ascensions fetes per grups catalanistes, √©s molt t√≠pic de penjar-hi una senyera.

El pic Baix √©s el pic secundari del Canig√≥, situat al sud del cim principal. √Čs el punt de trobada de les comunes de Castell de Vernet, Tauriny√†, Vallmanya i Vernet, totes de la comarca del Conflent, a Catalunya Nord. √Čs just al nord de la Portella de Vallmanya, a l’extrem oest de la comuna de Vallmanya, a la meridional dels de Tauriny√† i Vernet, i a la sud-est del de Castell de Vernet.

El Canigó té un cim accessible i molts gosen pujar-hi, sobretot el 22 de juny, quan nombrosos catalans hi van per encendre la Flama del Canigó, que vetllen tota la nit.

L’endem√† baixen fins a Perpiny√† amb la mateixa torxa emprada al cim, per encendre les fogueres de la nit de Sant Joan als Pa√Įsos Catalans, gr√†cies a una cursa de relleus que duu el foc fins a Salses, Fraga, Guardamar i Ma√≥.

El foc que encendr√† la flama del Canig√≥ es mant√© enc√®s tot l’any dins una forn√≠cula a l’interior del Castellet de Perpiny√†.
Informa:VILAWEB.CAT (23-6-2021)

82 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: