“Cap a un nou Congrés de Cultura Catalana contra el desencís”.
Les Jornades Nació XXI celebrades aquest dissabte a l’Escola del Treball de Barcelona són el tret de sortida del Nou Congrés de Cultura Catalana que impulsa la Fundació Congrés de Cultura Catalana i coordinarà el periodista Esteve Plantada.
(XAVIER PUIG)

Era l’elefant a la sala. Els darrers anys, entre els cercles culturals i polítics catalanistes hi havia una qüestió que feia xup-xup. Davant l’estancament del projecte social i polític del país, no eren pocs els que denotaven la necessitat de construir un espai des d’on repensar la nació des de la societat civil. Comença a agafar força una idea, fer un nou Congrés de Cultura Catalana.

Els símbols són importants, i per tota una generació, el Congrés de Cultura Catalana, impulsat entre 1975 i 1977, és un dels emblemes de la construcció democràtica i cultural dels Països Catalans durant els anys de la Transició. Un referent en la història recent que va mobilitzar més de 12.000 persones. Tot i veure’s esllanguit pel tancament “per dalt” de la Transició espanyola, va deixar de llegat plantejaments que encara són palpables en el sistema cultural o sanitari i organitzacions com l’Associació d’Escriptors de Llengua Catalana.

Sobretot, però, una memòria que ara la Fundació Congrés de Cultura Catalana, marmessora del llegat de l’anterior, vol recuperar amb la voluntat de tornar, en paraules del seu president, l’historiador Agustí Alcoberro, “a plantejar quina és la nostra realitat i el nostre futur”. Per donar un primer impuls a la idea, aquest dissabte 25 de març, una vuitantena de persones s’han congregat a la Jornada Nació XXI. D’aquesta, s’espera que sigui el tret de sortida del Nou Congrés de Cultura Catalana que estarà dirigit pel periodista i poeta Esteve Plantada.

L’objectiu, pensar i relligar el país, és el mateix que el de l’anterior. No obstant això, la realitat sobre la qual vol construir és molt diferent. Més enllà de la diferència evident del context dictatorial del primer congrés, Plantada exposa que les dues iniciatives “surten d’un moment d’emergència, però s’emmarquen en realitats diferents” i que “ara no és un moment tant difícil, però és molt complex”. Per exemple, pel que fa a la llengua “els problemes o necessitats eren uns altres. Ara ens hem de plantejar la presència que tenim al món, l’impacte a les xarxes, la identitat que tenim en diferents serveis”. També, diu el periodista, cal tenir en compte que “als anys 70 la llengua no la dominàvem, però era viva a la comunitat”. Més enllà d’això, Plantada considera que caldrà incloure debats com l’ecològic, el de gènere i, sobretot “el repte de la globalització. Som una cultura petita, sense estat, que ha d’estar molt cohesionada, amb una comunitat vigorosa i alegre, per resistir”. Finalment, destaca la necessitat d’interpel·lar els joves: “hem de donar veu a la gent que viurà les quatre dècades vinents a Catalunya”.

Per tot plegat, també és simbòlic que s’hagi escollit per la jornada un espai com l’Escola de Treball de Barcelona, fundada l’any 1873 i que representa l’esforç de la Mancomunitat i la Generalitat Republicana per aixecar el nivell educatiu del país a través d’una institució educativa de caràcter obrer. “Simbologia d’un futur arrelat al passat i la història”, en paraules d’Alcoberro.

La que hi ha entre els dos Congressos, tanmateix, no és tan sols una diferència de reptes. El nou Congrés haurà de fer front al desencís. El Congrés dels anys 70 es va aixecar en un moment d’il·lusió i d’esperança pel canvi que havia de venir. El nou, però, arriba en una conjuntura de crisi social i econòmica, però, sobretot, marcat per la desorientació en la qual viu immers el sobiranisme després dels fets del primer d’octubre de 2017. Un context nacional, doncs, marcat per la frustració i la desmotivació. “Hi ha un cert desànim, un cert desencís generalitzat i és contra això que volem combatre”, diu el president de la Fundació, Agustí Alcoberro.

Nou punt de partida.ELTEMPS.CAT (25-III
La Jornada Nació XXI, que ha de ser el tret d’inici de l’organització del Nou Congrés, ha tingut com a punt central la reunió de quatre grups de treball amb perfils diversos de la societat civil del país, en total una vuitantena de persones. En el primer, amb el nom de ‘Com ens mantenim?’, comptava amb perfils com Xavier Albertí, d’Embotits La Selva, la catedràtica de Robòtica Alícia Casals, l’economista Oriol Estela, la catedràtica d’Economia Maria Llop, el director d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma, Biel Horrach, o l’editor Joan Sala.

En la segona, ‘Com ens comuniquem?’, els perfils anaven, per posar alguns exemples, des del dramaturg Marc Artigau o la presidenta de l’IEC Teresa Cabré, fins a les periodistes Paula Carreras, Laura Aznar o Llibert Ferri. Passant per les lingüistes Carme Junyent, Míriam Martín Lloret i Marina Massaguer o els editors Arnau Colominas i Blanca Pujals i l’especialista en crítica literària Júlia Ojeda.
Informa:ELTEMPS.CAT (25-III-2023)