La Fiscalia Superior de Catalunya ha presentat una querella contra el president del Parlament, Roger Torrent, i tres membres independentistes més de la Mesa per presumpta desobediència al Tribunal Constitucional espanyol.

Segons la Fiscalia, Torrent i els seus companys independentistes a la Mesa varen tramitar tres resolucions en la passada legislatura a favor d’exercir el dret a l’autodeterminació i per reprovar la monarquia, «malgrat els advertiments de la seva il·legalitat per part del secretari general del Parlament i sabent que el Tribunal Constitucional l’hi havia prohibit»

El tribunal espanyol considera que aquestes resolucions de la cambra catalana «atempten» contra la sentència del 2 de desembre del 2015 que anul·lava i deixava sense efecte la declaració del 9 de novembre anterior, en la qual el Parlament va proclamar l’inici del procés cap a un estat independent.

És la primera querella contra aquesta mesa del Parlament i s’ha presentat contra el vicepresident, Josep Costa; el secretari primer, Eusebi Campdepadrós, i l’exsecretària quarta, Ariadna Delgado, a més de Torrent.

La decisió arriba un any i mig després que la cambra revalidàs el compromís amb l’autodeterminació i amb la reprovació de la monarquia.
RÀPIDA RESPOSTA A EUROPA

La querella de la Fiscalia contra els membres independentistes de la Mesa del Parlament ha aterrat en qüestió d’hores al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Ha estat el vicepresident primer de la Cambra, Josep Costa, qui s’ha encarregat d’afegir la nova querella de la Fiscalia a la demanda que ja va presentar davant del TEDH junt amb el secretari primer de la Mesa, Eusebi Campdepadrós -tots dos de Junts-, denunciant “coaccions i censura” del Tribunal Constitucional contra el Parlament.

Costa ha enviat al Tribunal d’Estrasburg una còpia de la querella criminal i un text en que explica que aquesta acció de la Fiscalia obeeix als “vots que va emetre com a vicepresident primer de la Mesa del Parlament de Catalunya respecte de l’admissió a tràmit de diferents iniciatives parlamentàries”. Explica que es tracta de propostes no vinculants presentades per diferents grups parlamentaris per al seu debat en el ple, i que l’objectiu era “de reprovació del Rei d’Espanya, així com de reivindicació política del dret a l’autodeterminació de Catalunya”.

D’aquesta manera la darrera querella de la Fiscalia s’afegeix a la denúncia que els dos membres de JxCat a la Mesa del Parlament van presentar el 10 de gener davant del TEDH en què denunciaven que el Tribunal Constitucional espanyol intenta censurar debats sobre la monarquia o la independència de Catalunya.

El moviment de Junts és la resposta a la querella que la Fiscalia ha presentat avui contra quatre dels membres de la Mesa, el president, Roger Torrent, el vicepresident primer, el secretari primer i la secretària quarta Adriana Delgado. La raó de la denúncia és haver admès a tràmit una proposta de resolució de Junts, ERC i la CUP presentada com a resposta a la sentència del Suprem contra els líders del procés.

Els diputats independentistes de la Mesa van admetre a tràmit la resolució sobre la condemna als líders del procés perquè es debatés al ple del 12 de novembre del 2019, tot i que el Tribunal Constitucional s’hi havia pronunciat en contra una setmana abans, el 5
Per si encara no havia quedat prou clar, la Justícia espanyola torna a mostrar quin és el seu criteri d’actuació. A Catalunya no es persegueix als polítics pel que fan, sinó pel que són. Tan se val si el comportament és de submissió o d’insubmissió, més tard o més prest, si ets independentista, et caurà una querella.
Informa:ELNACIONAL.CAT (1-3-2021)